El Rei ha abdicat. S’obre ara una nova etapa política tant per a Espanya com per a Catalunya. També una oportunitat –possiblement la darrera– de reformar la Constitució, o millor, d’encetar un nou període constituent. D’altra banda, l’abdicació del Rei és un indicador clar dels canvis profunds que s’estan produint en la societat espanyola i catalana, i dels desafectes creixents que es donen entre ciutadania i política, entre Catalunya i Espanya. La qüestió és saber si sabrem –nosaltres i els polítics– estar a l’alçada de les exigències d’aquest moment per donar resposta adequada a les moltes demandes de canvis que la ciutadania reclama insistentment.
Nova etapa?
El debat és social i mediàtic. La clivella república-monarquia es troba a les antípodes d’entrar a formar part de l’agenda política del govern central. Tant és que governi el PP, PSOE… Els partits polítics del centre polític espanyol són els amos de l’Estat. I no estan per la feina. No defenestraran la monarquia. I encara menys, en aquest moment històric de demandes secessionistes perifèriques. La Monarquia espanyola segueix sent pal de paller per a la “indisoluble unidad de la Nación Española”. Els amos de l’estat –líders polítics i els partits polítics– saben que és una institució política corrupte. Són perfectament coneixedors que ‘la Corona’ s’aprofita del seu status, de manera repugnant i indecorosa, per anar més enllà del privilegis –garantits per l’estat de dret– per incrementar la seva fortuna. No fan res, perquè ells són tan corruptes com la Casa Reial. Hi ha massa femta que pressiona per pujar a la superfície. Paciència. Molta paciència, Joan. Hi ha monarquia per estona.
Torras Solsona