–Cap on vas?

–Ja ho pots veure. Cap a currar després d’haver passat de tot durant el ‘summer’.

–I, per cert, com t’ha anat l’estiu?

—Xaxi-piruli. M’ho he passat de güais. I és que…

–Bé. No cal que t’enrotllis i ja m’ho explicaràs en un altre moment. I ara què penses fer?

–De moment a pringar com tothom i retrobar-me amb els col.leguis i a esperar que tots plegats no em mengeu massa l’olla.

–Home! Tampoc no n’hi deu haver per tant…!

–Que no?… Mira tio, a veure si estàs més al lloro. Que sembla que no te n’enteris de com està el pati.

–I ara? Què vols dir?

–Que ja n’estic fins el monyo. Que per més voltes que hi dono no entenc res de res del què passa.

–¿…?

–Bah!… Es que tu no captes, nano! Bueno…

–…!

–… El cert és que ja no sé si ets tu qui no m’entens a mi o sóc jo qui no entenc el món…

–¿…?

Publicat a El 9 Nou, el 18 de setembre de 1995