La paraula, el concepte, que tot sembla transformar-ho. I és que al redós d’aquesta paraula, el món –el nostre món occidental– canvia de fisonomia i qui més qui menys es sent més comprensiu, més solidari, més familiar, més amical, més entranyable… Dissortadament, però, tot serà resultat d’un miratge en un món convuls i complex; un miratge que no s’estendrà més enllà d’un parell de setmanes més… Després, tornarem a les trifulgues de cada dia, als desencontres habituals, a les tibantors, als egoismes, als tant-se-me’n-fotismes… ¿Tant difícil seria poder estendre els efectes de la “màgia” que ara ens envolta a tot l’any? ¿Tant costaria adonar-nos que nosaltres, els occidentals, disposem d’oportunitats que a molts altres éssers humans els són negades? ¿Tant difícil és descobrir que més enllà de les nostres comoditats de cada dia hi ha qui a ben pocs quilòmetres per no tenir, no té ni tant sols el més indispensable per sobreviure? Però és temps de Nadal i és clar, la resposta a aquestes qüestions millor que ho deixem per més endavant… no fos cas que en pensar-hi massa se’ns espatllés la festa! Preferim deixar la resposta per d’aquí uns dies, quant la “màgia” comercial i engolidora que ara ens envolta hagi passat i el món retorni a la normalitat que a despit ara no ens ho sembli, mai no haurà abandonat. Clar que llavors, ja no tindrem temps per pensar en aquestes coses, ni en res ni en ningú més que no siguem nosaltres mateixos. Clar que llavors, les preses ens faran oblidar els bons propòsits que cada any, en arribar aquestes dates, indefectiblement ens formulem… I caldrà que vingui un nou Nadal per tornar-nos a adonar que som ben poc i que malgrat això som dels pocs que tenim molt en un món accelerat que sovint no sabem massa cap a on va… Ara toca, en qualsevol cas, estar contents i felicitar-nos les festes! Que tinguem, doncs, uns bons dies… i el desig que l’any que aviat estrenarem ens sigui altament propici i beneficiós… a tots nosaltres, però també a la resta dels mortals. Que bona falta ens fa!
Publicat al butlletí número 9 de la Coral Cants al Vent (desembre de 2009)
Crec que aquesta pressa i activitat i lluita, és el que ens ha fet ser la societat “rica” que som.
Molt bones festes! .. =)
Apart del sentit comercial d’aquestes festes, són les úniques en què les famílies s’esforcen en trobar-se i celebrar-les tots junts. Són les úniques festes en què la majoria de gent es queda a casa. La “magia” que dius es, per a mi, la que encomanen les criatures a tots als adults. Vols dir que seria el mateix si no hi haguessin criatures? Si no veiéssim aquests nens il·lusionats? L’escrit que has fet l’he vist una mica “negre”. Tant diferents som aquests dies a la resta de l’any? Crec que no. Ens felicitem per Setmana Santa i per les vacances de l’estiu perquè tenim festa de la feina i de segur que cau algun viatge. Aquests dies ens felicitem perquè sabem que estarem amb les nostres famílies i perquè comença un altre any que esperem sigui millor per tothom, sense deixar de banda el sentit religiós d’aquestes festes. Són festes entranyables que ens porten a la memòria pensaments d’infantesa. Pensaments d’aquells que ja no estan amb nosaltres. Ens fan reviure l’amor que sentim per tots aquells que ens envolten i això no és dolent.
Gràcies pel teu comentari i reflexió. No. No volia que fos una mica “negre” el meu article/reflexió. Només volia reflectir, això sí, el sentiment que ens acompanya sovint de queixar-nos per qualsevol cosa quan ben a prop nostre hi ha tantes persones que res o ben poc tenen. També la paradoxa dels nostres sentiments de solidaritat massa sovint acompanyats de buidor… I és que cada vegada em costa més creure en un Nadal comercial com el que ens han muntat! Si, però, que estic pel Nadal familiar i de retrobada que tu tan emocionalment descrius.
Joan, ara he llegit del tot el teu missatge “nadalenc”. Francament, jo crec que, en general, la gent no canvia tant durant les festes. Qui et vol mal durant tot l’any, a les festes també et voldrà mal i qui t’estima, t’estimarà durant les festes. Jo ho veig així i lo del consumisme, depèn de cadascú. Si no vols gastar, no gastes. Jo tinc família a Irán (3er. món) i com jo tanta gent té familiars emigrants amb família a països pobres (Iran no és pobre, però la gent sí). O sigui que crec que molta gent es preocupa pels més desfavorits. Jo no sé escriure tant bé com tú i no sé sí m’explico prou. Però no cal tampoc que ens trenquem gaire el cap. Cada any Nadal arriva i Nadal se’n va, rés més. Petonets i Bones festes
Gràcies Marta pel teu comentari gens mancat de raó i ben explicat. No en dubtis… El Nadal el fem cadascú… D’aquesta manera no hi ha cap Nadal igual a un altre i aquesta és la seva grandesa. Saber-lo compartir és allò que més importa. No en dubtis!