• Dilluns 1 d’abril de 2024

 Els titulars de la jornada:
“La inflació provoca la campanya de la rendsa amb més disparitat” (El Periódico)
“La Moncloa assumeix que no hi haurà pacte amb el PP sobre finançament” (La Vanguardia)
“Espanya anirà a la cimera de l’OTAN a la cua de la despesa en defensa” (El País)
“Aniré on el PSC em digui, però em fa feliç ser alcaldessa” (Núria Parlón) (El Punt Avui)
“Sequera: un altre estiu sense les grans obres pendents acabades” (Ara)

 1. Les pluges dels darrers dies han comportat dues notícies de signe contrari. D’una banda, l’aigua caiguda ha estat beneficiosa per boscos i conreus assedegats, ha permès recuperar –encara que mínimament– aqüífers i, alhora, aportar recursos hídrics a uns embassaments que mai no havien estat tan baixos com ara. De l’altra, el temporal, en ell seu vessant marí, s’ha emportat altra volta platges i passeigs marítims que amb anterioritat ja havien patit el mateix mal. Hora deu ser de replantejar si cal esmerçar esforços i recursos en refer, una i altra vegada, unes platges i uns passeigs marítims que en la llevantada vinent tornaran a patir danys o, contràriament, apostar per adaptar-los al canvi climàtic amb l’adopció de mesures que potser seran menys populars, però segur que més sostenibles.

2. “Crec que tenim un greu problema de manca de definició política. Els nostres governants són elegits pel poble perquè manin i perquè decideixin. El que no pot ser és que no hi hagi definició de res. Això és el que està passant. Hem d’acabar amb la política del no. Hem d’aconseguir que els governants prenguin decisions”. Ho diu Oriol Guixà, president de FemCat. En unes altres paraules: cal que els governants governin i deixin de mirar contínuament cap a una altra banda quan cal prendre decisions que, com totes, mai acontentaran a tothom. Governar és decidir.

  • Dimarts 2 d’abril de 2024

 Els titulars de la jornada:
“Els tributs del rebut de la llum dilueixen la caiguda del preu” (El Periódico)
“El cas Koldo obre una crisi institucional inèdita entre el Congrés i Senat” (La Vanguardia)
“Espanya planteja reconèixer l’Estat palestí aquest trimestre” (El País)
“Horror al cor d’Àfrica” (El Punt Avui)
“García-Castellón va espiar fins el 2022 l’independentisme” (Ara)
“El futur de la Rambla, a debat” (Diari de Sabadell)

 1. De nou, campanya electoral. D’aquí fins al juny, que és quan se celebraran les eleccions al Parlament Europeu, a les tensions polítiques que estem suportant, caldrà afegir les que es deriven de qualsevol campanya electoral. Així és que millor serà que ens protegim per tal que els missatges i –perquè negar-ho–  els punyals que es llençaran els uns contra els altres ens causin el menor dany moral i polític possible. Davant aquest panorama d’acusacions sistèmiques de corrupció, el que més em preocupa és que en el context en el qual ens movem, el desprestigi de les institucions vagi en augment, amb la conseqüència directa de que la ciutadania passi fins i tot d’acostar-se a les urnes per exercir el seu dret al vot. Avui mateix quedaran constituïdes al Senat i al Congrés sengles comissions d’investigació sobre casos de corrupció que giraran sota el control del PP (la del Senat) i del PSOE i dels partits del pacte de la investidura (la del Congrés). No cal ser massa espavilat per deduir que les conclusions d’una i de l’altra divergiran i que solament serviran per llançar més escombraries damunt el contrari.

2. Just quan acabo d’escriure aquest comentari, m’arriba la notícia de la mort del sabadellenc Aureli M. Argemí a qui, per la relació que vàrem tenir, el recordo en especial dels seus anys de monjo a Montserrat i, després, a Sant Miquel de Cuixà. Anys després, durant les meves respectives direccions del Centre Internacional de Premsa de Barcelona i de la sabadellenca Fundació Bosch i Cardellach, tinguérem ocasió de recuperar la nostra sempre fluida i profitosa relació. El darrer dia que el vaig veure i saludar va ser el 21 de febrer recentment passat, precisament a la Fundació Bosch i Cardellach, en ocasió de la presentació de les seves memòries La llavor sembrada (Edicions Portic, 2023). Home afable, referent indiscutible en la defensa de les minories ètniques i nacionals, fundà i exercí de president emèrit del CIEMEN (Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals). També fou fundador de la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, Cultura i Nació Catalanes (1981) i el Fons Català de Cooperació al Desen-volupament (1986), alhora que un dels promotors de la Plataforma pel Dret a Decidir (2005) i l’Assemblea Nacional Catalana (2011). Descansi en pau!

  •  Dimecres 3 d’abril de 2024

 Els titulars de la jornada:
“Atac als cooperants” (El Periódico)
“Aragonès introdueix la pregunta del referèndum en la campanya electoral” (La Vanguardia)
“Israel mata set cooperants de l’ONG de José Andrés a Gaza” (El País)
“Vull ser pagès” (El Punt Avui)
“Aragonès proposa un referèndum dins la Constitució” (Ara)

1. Qui paga els plats trencats? És la primera pregunta que em formulo aquest matí en assabentar-me que la valenciana Mònica Oltra ha estat exonerada, en l’arxivar-se el cas, de qualsevol responsabilitat en l’afer d’un pretès encobriment d’abusos a una menor per part del seu exmarit, després que el PP i Vox haguessin presentat la demanda judicial que l’obligà a dimitir del seu càrrec de vicepresidenta del Govern de la Generalitat Valenciana. Com sempre en aquests casos, tal dia farà un any i ningú assumirà cap mena de responsabilitat política, de la mateixa manera que no serà possible restablir l’honorabilitat perduda.

2. Tornem al 2017? És la segona pregunta que avui em formulo, després d’escoltar la proposta de pregunta a fer en un hipotètic referèndum d’autodeterminació per part del president Aragonès. L’única diferència d’ara amb llavors, és que la proposta d’Aragonès està condicionada a fer una consulta que reuneixi tots els requisits per ser vàlida, la qual cosa significa que ha de ser pactada amb l’Estat a partir d’una modificació de la Constitució espanyola.

  •  Dijous 4 d’abril de 2024

 Els titulars de la jornada:
“Noves restriccions per als cotxes amb etiqueta B el 2026” (El Periódico)
“Hisenda preveu ingressar 2.300 milions més per la campanya de la renda” (La Vanguardia)
“Sánchez eleva el to amb Israel i no descarta mesures diplomàtiques” (El País)
“El mar se’ns menja” (El Punt Avui)
“L’OTAN demana un fons estable per a Ucraïna” (Ara)
“El pàrquing paralitzat en el temps” (Diari de Sabadell)

 La creadora de contingut, actriu i activista contra la grassofòbia Mara Jiménez va aconseguir el títol de Sabadellenca de l’Any 2023, un guardó instituït pel digital iSabadell que anit arribava a la seva tercera edició. Entre les cinc persones que optaven al guardó, hi havia la doctora Joaquima Júdez que, a parer meu i sense que això signifiqui desmerèixer per la meva part i en cap cas a la resta de persones nominades, és qui s’hauria d’haver emportat el guardó en reconeixement de la seva dilatada i fecunda tasca al servei de les persones vulnerables. Però les coses són com són i el vot popular que els sabadellencs varen emetre es decantà per Mara Jiménez. Felicitats, en qualsevol cas, a ella i també a la resta de finalistes que al costat de la doctora Júdez, foren el doctor Lluís Blanch, la waterpolista Judith Forca i el músic i compositor Juan Manuel Cañizares.

  • Divendres 5d’abril de 2024

 Els titulars de la jornada:
“El Govern pretén que les empreses parin en episodis de contaminació” (El Periódico)
“Biden demana a Netanyahu un alto al foc i li exigeix que protegeixi els civils” (La Vanguardia)
“Els EUA i la UE adverteixen a Israel pels atacs als civils” (El País)
“Pla, totes les vides” (La República – El Punt Avui)
“Biden exigeix a Israel un alto al foc immediat a Gaza” (Ara)

Amb un dels grups de les Vacances per a la Gent Gran arribem a Eslovàquia, un país que encara no havíem trepitjat. Per allò dels contrastos, ens sorprèn la verdor dels seus camps, prats i muntanyes regats per multitud de rius, riuets i canals. La gent és amable en el tracte malgrat no és fàcil entendre’s-hi atès que l’anglès no és un idioma que dominin massa, contràriament amb el que passa amb l’alemany. I si ahir va ser un dia de viatge, avui comença el temps de les visites programades amb centre d’operacions prop de Bratislava, la capital eslovaca que es troba a tocar de les fronteres hongareses i austríaques.

  •  Dissabte 6 d’abril de 2024

 Els titulars de la jornada:
“Dani Alves: ‘Allà on vaig, sobrevisc’” (El Periódico)
“Els getsos de Netanyahu no satisfan la UE ni l’oenagé de José Andrés ” (La Vanguardia)
“Israel promet deixar pas a l’ajuda a Gaza per calmar els EUA” (El País)
“La corrupció que no marxa” (La República – El Punt Avui)
“Israel atribueix a un error ‘l’atac’ als cooperants” (Ara)
“El segon túnel d’FGC entre el Vallès i Barcelona, al detall” (Diari de Sabadell)

Quan t’allunyes de casa disposat a conèixer altres mons, ho fas també del dia a dia que et condiciona i que, a vegades t’aclapara. Allò, però, que procuro no canviar quan soc fora, són algunes de les meves rutines diàries, d’entre les quals en sobresurt la de la meva habitual passejada matinera, la qual, a partir d’avui i durant uns dies em permetrà moure’m per entorns que fins ara m’eren desconeguts. I avui no n’ha estat una excepció que he practicat abans d’esmorzar i d’emprendre camí cap a Bratislava per recórrer els seus carrers i places prenyats d’història. Durant la visita a la capital eslovaca, mentre escoltava les explicacions de la guia, no he pogut deixar d’evocar els dies en els quals el mur de Berlín caigué i tot semblava indicar que la història del món estava a punt de canviar. I certament ha canviat! Però no pas a fi de bé!

  • Diumenge 7 d’abril de 2024

 Els titulars de la jornada:
“Les enginyeres de la Copa Amèrica de Vela” (El Periódico)
“Gaza, sis mesos de destrucció” (La Vanguardia)
“Israel, més sola i amenaçada” (El País)
“-30 minuts. Gunayar mitja hora” (L’Econòmic – El Punt Avui)
“+1,5º. La costa catalana es torna tropical” (Ara)

Em llevo. Surto a fer la meva passejada matinera pels entorns de Galanta-Kolónia que és on aquests dies ens hostatgem. El dia s’ha aixecat una mica rúfol. Al costat mateix de l’hotel on som, ahir hi havia un col·legi electoral. En passar pel davant, miro l’acta de l’escrutini i m’adono que el candidat socialdemòcrata prorús a la presidència, Peter Pellegrini, es va imposar en aquest col·legi, al liberal pro europeïsta Ivan Korcok. Comprovo més tard que, també en el conjunt del país, Pellegrini s’acabà imposant a Korcok, amb un 53% dels vots. En el meu fur intern penso que aquesta no és precisament la millor notícia amb la qual iniciar el dia… Temps al temps.

  •  Dilluns 8 d’abril de 2024

 Els titulars de la jornada:
BCN, capital dels oceans” (El Periódico)
“El 42% de les rendes riques que es muden van a Madrid per la fiscalitat” (La Vanguardia)
“Israel anuncia que retira les seves tropes del sud de Gaza però reveu ‘futures operacions’” (El País)
“Som una ciutat feminista, perquè posem les persones, el planeta i les cures al centre” (Lluís Mijoler) (El Punt Avui)
“Israel es replega del sud de Gaza” (Ara)

Ahir, mentre ens dirigíem a la vienesa catedral de Sant Esteve i comentàvem amb un company de viatge passatges de la història d’una ciutat que al llarg dels temps –i molt especialment durant el període de la Guerra Freda– ha jugat un paper polític decisiu per la seva situació geoestratègica, han aparegut de sobte, enmig de sirenes escandaloses,  escamots de policies fortament armats, els quals, pel nombre i pel desplegament que han fet, han acabat per provocar una certa alarma entre els vianants. Segons hem sabut després, es tractava d’un operatiu destinat a reduir uns malfactors que havien comès un robatori en una joieria i que s’havien escapolit a través de la xarxa de metro.

  • Dimarts 9 d’abril de 2024

 Els titulars de la jornada:
“La delinqüència repunta a la BCN metropolitana” (El Periódico)
“El Govern central suprimirà el visat d’or a estrangers que compren habitatge” (La Vanguardia)
“El Govern acaba amb el visat d’or per inversors en habitatges” (El País)
“Primavera portuguesa” (El Punt Avui)
“Aragonès xoca amb Ayuso al Senat pel referèndum i l’amnistia” (Ara)
“Passen a prop i de pressa” (Diari de Sabadell)

 A mitja tarda arribem, de tornada, a l’aeroport del Prat. Sorprenentment, les maletes no triguen a sortir gens ni mica per la cinta de lliurament corresponent. Feia temps que això no passava. Sortim de l’aeroport i m’adono tot seguit que la precampanya electoral s’ha disparat. Ens esperen setmanes durant les quals els rumors i les fakes ens envairan per terra, mar i aire creant un ambient inhòspit que no afavorirà que la ciutadania acudeixi a votar el proper 12 de maig.

  • Dimecres 10 d’abril de 2024

 Els titulars de la jornada:
“Europa obre la porta a sancionar el països per inacció climàtica” (El Periódico)
“Els bancs enfilen una rebaixa en la remuneració dels dipòists” (La Vanguardia)
“La justícia europea crea un precedent al condemnar a Suïssa per inacció en la crisi climàtica” (El País)
“L’expiació es fa pregar” (El Punt Avui)
“Un de cade tres visats d’or s’ha donat per a la compra d’un habitatge a Barcelona ” (Ara)

El tot s’hi val no pot ser de cap de les maneres un principi i una estratègia acceptable amb l’objectiu espuri d’esgarrapar vots com sigui i a costa del que sigui. Fa massa temps que els valors de la cortesia política i del respecte han periclitat i no sembla pas que estem en disposició de recuperar-los a curt termini.

  •  Dijous 11 d’abril de 2024

 Els titulars de la jornada:
“Desembarcament imminent de Chery a la planta de Nissan” (El Periódico)
“La UE pacta endurir les condicions per a l’entrada d’immigrants” (La Vanguardia)
“Israel mata a sis familiars del líder de Hamàs mentre negocia una treva” (El País)
“Emergència forestal” (El Punt Avui)
“Europa aprova el pacte que endureix la seva política migratòria” (Ara)
“Radiografia de la delinqüència: com està Sabadell?” (Diari de Sabadell)

 M’assabento pel Diari de Sabadell que en les darreres setmanes s’han produït cinc accidents en els quals el protagonista principal ha es estat un patinet elèctric. No m’estranya. Jo mateix, en dues ocasions, he estat a punt de ser atropellat per un d’aquests estris muntats per irresponsables. El que si m’estranya és que la policia municipal no actuï. Més encara en espais de vianants –com la Rambla els dies festius– on s’informa expressament de la prohibició de circular-hi en patinets elèctrics. Tant costa situar un parell d’agents que vigilin el compliment de la norma i en el seu cas multin als infractors? I és que mentre no hi hagi sancions –i se sàpiga que hi són–, els patinets elèctrics continuaran campant a les seves.

  • Divendres 12 d’abril de 2024

 Els titulars de la jornada:
“Sant Adrià exigeix desmantellar la incineradora de Tersa” (El Periódico)
“La UE dona prioritat a la defensa i suavitzarà la política mediambiental” (La Vanguardia)
“Espanya ultima un pacte polític amb el Regne Unit i la UE sobre Gibraltar” (El País)
“Cadaqués, l’illa de l’avantguarda” (La República – El Punt Avui)
“S’exilien set dels dotze investigats en el cas Tsunami” (Ara)

1. La creuada que Pedro Sánchez ha emprés arreu per sumar suports per tal que els palestins disposin d’estat propi és de valorar com cal, més tenint en compte que qui està posant més bastons a les rodes són els EUA que lidera un Biden indecís que si bé condemna l’actitud del govern de Netanyahu, no dubta en proclamar el seu suport a Israel. Així és que Sánchez es troba bastant sol en la defensa d’aquesta opció que cas que s’hagués aplicat el 1948, quan es va crear l’estat d’Israel, de ben segur que a hores d’ara, l’Orient Mitjà presentaria un escenari radicalment diferent.

2. M’indigno quan llegeixo l’entrevista a Roni Kaplan (portaveu per a la premsa estrangera de les Forces de Defensa d’Israel) que El Periódico publica avui. Em sembla impossible que una persona sensata pugui fer afirmacions com les que segueixen, les quals, alhora, posen de manifest la hipocresia i el cinisme que nia a l’estat d’Israel. “Lluitarem contra Hamàs a qualsevol lloc a la Franja de Gaza intentant maximitzar danys terroristes i minimitzar els danys civils perquè Hamàs és un grup terrorista que vol exterminar Israel. Israel no es pot permetre el luxe de perdre ni una sola batalla contra el terror perquè seria un genocidi a l’escala de l’Holocaust. Hamàs està buscant la sensibilitat europea perquè Israel cessi en el seu intent de desmantellar Hamàs. Difícilment un exèrcit podria generar una distinció entre civils i terroristes tal com ho fa l’israelià. (…) Lluitem segons el dret internacional humanitari. Hamàs és el que busca mimetitzar-se entre els civils, incrustar-s’hi. És Hamàs el que se salta el dret internacional humanitari. Nosaltres mantenim la proporcionalitat. En la història dels conflictes de la humanitat, la quantitat de civils que moren és molt més gran que a Gaza. (…) Hamàs està cometent un triple crim de guerra: d’una banda, ataca indiscriminadament la població israeliana, utilitza la població gaziana com a escuts humans i té 133 ostatges. No demanem perdó al món per intentar continuar existint. Estem al 100% compromesos amb el dret internacional humanitari.”

  • Dissabte 13 d’abril de 2024

 Els titulars de la jornada:
“El Govern obre les portes a omplir les piscines a l’estiu” (El Periódico)
“La cimera oceànica insta a defensar els mars de la sobrepesca” (La Vanguardia)
“Espanya i el Regne Unit pacten les ‘línies polítiques´ sobre Gibraltar” (El País)
“Massa paperassa” (La República – El Punt Avui)
“Els jutges alteren la pre-campanya catalana” (Ara)
“Sant Pau de Riu-sec creix, però encara té el 29% de sòl per ocupar” (Diari de Sabadell)

 1. Dissabte gran el d’avui a Sabadell arran la trobada de 600 skatchers que durant tot el dia dibuixaran la ciutat de cap a peus. Aquesta activitat coincidirà amb d’altres –com és el cas de la trobada mensual dels Avui cantem Sabadell– així com amb les visites guiades per la ciutat programades per aquells acompanyants dels dibuixants que vulguin aprofitar la seva estada a Sabadell per a conèixer una mica més la nostra realitat economicopatrimo-niocultural. A mi m’ha correspost l’honor de liderar una d’aquestes visites. I com sempre, m’ho he passat d’allò més bé explicant com és i perquè la meva ciutat. Segons m’han informat els organitzadors, les persones que han participat en la passejada han quedat molt satisfetes i en acabar han reconegut que no imaginaven que Sabadell fos tan singular com al principi els he indicat.

2. El dia acaba amb el so estrident dels tambors de guerra a l’Orient Mitjà. Tant de bo quedi en so estrident, però temo molt molt que estem a punt d’encetar un nou conflicte del qual se’n poden derivar conseqüències nefastes.

  • Diumenge 14 d’abril de 2024

Els titulars de la jornada:
“Aniversari en plena expansió” (El Periódico)
“L’Iran llança un atac de represàlia contra Israel amb drons i míssils” (La Vanguardia)
“Iran llança un atac inèdit amb dotzenes de drons contra Israel” (El País)
“La nanocursa espacial” (L’Econòmic – El Punt Avui)
“L’Iran ataca Israel amb una pluja de míssils i drons” (Ara)

El dia comença avui amb més preguntes que no pas respostes a causa de l’ofensiva que des de l’Iran s’ha llançat aquesta nit sobre Israel i que ha disparat les alarmes d’arreu del món. Caldrà estar atents als actes bèl·lics que es produiran a partir d’ara a l’haver fracassat estrepitosament la diplomàcia. Israel ja ha dit que respondrà a l’atac perpetrat des de l’Iran i que ho farà en defensa pròpia –ai la defensa pròpia!–, acollint-se al dret internacional. La paradoxa: Israel fa oblit que, en aquest cas, va ser ell qui va llançar un atac contra la legació diplomàtica iraniana a Damasc (Síria), que va fer un mínim de set víctimes, entre les quals Mohammed Reza Zahedi, un alt comandant de l’elit de la Guàrdia Revolucionària de l’Iran (CGRI).

  • Dilluns 15 d’abril de 2024

Els titulars de la jornada:
“L’atac d’Iran atorga a Israel la clau del futur del Pròxim Orient” (El Periódico)
“Els EUA pressionen Israel perquè eviti una escalada bèl·lica amb l’Iran ” (La Vanguardia)
“Israel neutralitza l’atac de l’Iran i prepara la seva resposta” (El País)
“Lleida ha d’assumir el rol de caoital regional” (Félix Larrosa) (El Punt Avui)
“Israel a l’Iran: ‘Això no ha acabat’” (Ara)

Mirar cap a una altra banda. El darrer incident bèl·lic protagonitzat per l’Iran en contra d’Israel, ha provocat que la mirada del món es giri cap a aquesta banda d’un conflicte del qual res de bo se’n pot derivar. Tot dependrà de la resposta, forma i fons, amb la qual Israel respongui i de les pressions de la comunitat internacional liderada pels EUA pugui exercir. De moment, però, Netanyahu ja ha aconseguit una altra victòria. La que es deriva del fet que mentre el món es fixa en el contenciós entre l’Iran i Israel, ell pot continuar, amb l’excusa de lluitar contra el terrorisme, la neteja ètnica a la qual ha sotmès als ciutadans palestins del territori de Gaza. Hora és de parar els peus al Govern israelià que amb la seva actitud no fa més que fer créixer l’antisemitisme contra un Govern que no recorda ni vol recordar el genocidi al qual foren sotmesos els jueus en la segona guerra mundial.

  • Dimarts 16 d’abril de 2024

Els titulars de la jornada:
“Finques rústiques de l’àrea de BCN pagaran el tribut metropolità” (El Periódico)
“Israel estudia una resposta dura a l’Iran però sense provocar una guerra” (La Vanguardia)
“Israel busca una resposta a Iran que compti amb el suport dels EUA” (El País)
“Les eleccions basques més disputades” (El Punt Avui)
“L’espera a les urgències hospitalàries segueix per sobre de l’hora” (Ara)
“La cua per al carnet de conduir” (Diari de Sabadell)

1. Junts, disjunts. Escolto els primers informatius del dia. Arribo a una conclusió. Cada dia que passa, Junts ensenya les diverses cares del poliedre que el partit avui és. Així, mentre Xavier Trias obria la porta a un pacte amb els socialistes cas que Puigdemont no guanyés les eleccions, Puigdemont, al seu torn, assegurava, d’una banda, que no pactaria mai amb l’extrema dreta independentista representada per Aliança Catalana, de l’altra, que no li tremolaria el pols a l’hora de pactar amb el PP per fer caure el Govern Sánchez si els socialistes no abonessin la seva candidatura a la presidència de la Generalitat si una majoria de l’independentisme al Parlament ho permetés.

2. José Antonio Sorolla, a més d’una persona íntegra va ser un bon company i millor periodista. Amb ell vaig compartir alguns moments de la nostra comuna carrera professional. Recordo especialment quan, en ocasió del treball que el llavors rector de la UPF, Enric Argullol, ens encarregà als membres de la Comissió Assessora dels Estudis de Periodisme, treballarem braç a braç per definir-ne l’estructura. Era l’any 1990. També coincidirem en el grup de periodistes Josep M. Lladó que liderava Enric Sopena. Incapaç com sóc, però, de reflectir en unes poques línies la dimensió periodística i humana de Sorolla, prefereixo fer meves les paraules que ha escrit Emilio Pérez de Rozas avui a El Periódico: “Sorolla era qui estava darrere de tots, començant pel gran, el monstruós, l’únic, el cap, el seu amic de l’ànima Antonio Franco. El món de Franco era, en molts moments, per viu, per passional, per rigorós, per exigent, inaguantable, tot s’ha de dir. I allà hi havia Sorolla per posar pausa, serenitat, un “d’acord, Antonio, així ho farem, però deixa-ho a les meves mans”. Uf!, allò era aigua beneïda. Totes les redaccions necessiten un Sorolla. Totes. I les que no el tenen, viuen immerses en el caos. Sorolla era la pauta, la reflexió, el que evitava la gran errata, el que deia “això no es pot fer”, el que se sorprenia perquè algú cometés el més ximple dels errors, però ell l’arreglava i, a sobre, li donava un copet a l’espatlla al protagonista per permetre-li dormir aquella nit. Sorolla també era així amb els seus amics, a qui protegia des de la distància i, sobretot, a qui mai es va atrevir a donar un consell, un suggeriment, un avís, fins que l’hi demanaven. Ell en sabia de tot, ho llegia tot, s’interessava per tot (sí, era un gran tafaner, d’acord, i què!), especialment li agradava i sabia de política, internacional i esports. Sorolla se n’ha anat com molts dels que ell sempre va protegir. Molts dels grans periodistes amb qui va treballar José Antonio Sorolla han sigut grans, són grans, perquè el van tenir al costat. Evidentment, alguns l’hi van agrair en vida i d’altres, potser, continuen pensant que ho són per ells mateixos. No els creguin. Sé de què parlo: aquests, sense el Soro, haurien sigut una mediocritat. Per això entenc que no sàpiguen de qui els parlo. No hi fa res, algú li havia de donar les gràcies. Aquell que et millora un text, aquell que et salva de la tifarada que has escrit, aquell que et diu “jo no ho posaria…”, aquell que t’orienta abans de posar-te a escriure, aquell que l’encerta amb el titular perfecte, és digne de ser recordat. I, sobretot, aquell que et consola o et fa el boca a boca quan el gran Franco t’ha caigut al damunt, és algú que mai podràs oblidar. I que vas estimar (i vas necessitar) amb bogeria.” Descansa en pau, estimat amic!

  • Dimecres 17 d’abril de 2024

Els titulars de la jornada:
“La UE i els EUA preparen sacions contra l’Iran” (El Periódico)
“Sánchez aposta per Ribera per a les europees” (La Vanguardia)
“L’ONU tem que Israel ataqui instal·lacions nuclears d’Iran” (El País)
“La petita gran revolució energètica” (El Punt Avui)
“La patronal turística diu que l’Estat no pot assumir més visitants” (Ara)

1. Segons dades que ha donat a conèixer el Servei Català de Salut, el temps mitjà d’espera en cas d’acudir al servei d’Urgències del Parc Taulí, és de 65 minuts. Fatalment, el darrer any hem hagut d’acudir a urgències en diverses ocasions i per una mateixa causa. En cap cas, l’espera abans de ser atesos ha estat inferior a les tres hores. El paper i les estadístiques ho aguanten i ho maquillen tot, però la realitat és sempre una altra… I no parlem del temps d’espera per ser operat. M’haureu de perdonar que en aquest torni a personalitzar ja que la meva esposa està en llista d’espera per una operació d’esquena des de fa més quatre anys! Cert és que en dues ocasions li han ofert la possibilitat de ser operada a l’Hospital General de Catalunya, però ella si ha negat perquè vol ser operada pel mateix equip mèdic que l’atent al Taulí.

2. El bloqueig de la renovació del Consell General del Poder Judicial fa cinc anys i quatre mesos que dura per la negativa, una i mil vegades i amb les excuses més diverses, del Partit Popular a permetre que no vol que les Corts votin els nous vocals. L’última excusa, la desconfiança amb el PSOE i que per superar-la reclamava la mediació del comissari europeu de Justícia, el conservador Didier Reynders que pertany al mateix grup europarlamentari que els populars. Després de tres reunions ha estat impossible arribar a un pacte que, d’altra banda, tant Alberto Núñez Feijóo com el seu antecessor, Pablo Casado, havien arribat a donar per fet. Mentre, la situació de l’òrgan de govern dels jutges de rang constitucional, és desoladora: només té 16 dels 21 membres que estableix la llei, amb una majoria de 10 vocals proposats pel PP quan Mariano Rajoy disposava de majoria absoluta, els quals avui actuen com a corretja de transmissió del partit al qual deuen el càrrec. Ara, fracassades les aspiracions de Feijóo de formar Govern després de les eleccions generals del 23-J, el líder popular continua apostant per perllongar la paràlisi en l’espera de temps millors per a ell, a despit del que estableix la mateixa Constitució tant diu defensar i complir, i a despit dels advertiments de la UE i de les queixes dels mateixos jutges.

  • Dijous 18 d’abril de 2024

Els titulars de la jornada:
“Abu Dhabi ultima entrar a Naturgy ambbl’aval de Criteria” (El Periódico)
“L’economia espanyola serà la més afectada a Europa pel clima” (La Vanguardia)
“Netanyahu fa oïdes sordes a les crides de contenció d’Occident” (El País)
“Un barri de cinema” (El Punt Avui)
“Un fons dels emirats Àrabs aspira a ser el primer accionista de Naturgy” (Ara)
“La factura de l’aigua s’apujarà un 14% a partir del juny” (Diari de Sabadell)

1. Em pregunto com és possible que no hagués estat abans. L’Ajuntament de Sabadell aprovarà dilluns vinent l’”Ordenança municipal reguladora del civisme i la convivència a Sabadell” amb l’objectiu “de preservar l’espai públic com a lloc de convivència i civisme, tot augmentant el benestar de tota la ciutadania de Sabadell i de totes les persones que visiten la ciutat o hi treballen”. Objecte especial de l’ordenança els grafitis i cartells que embruten parets que juntament amb les destrosses en el mobiliari urbà transmeten a la ciutadania una imatge d’abandó sense parangó. La pregunta del milió: de què servirà l’ordenança si com passa ara amb els patinets elèctrics que malgrat la prohibició de circular per voreres i per les illes de vianants els dies festius, continuen transitant a la seva com si res no passés?

2. Qui em coneix, sap que la meva trajectòria formativa després del batxillerat elemental cursat a Can Colapi, passà per l’obtenció dels títols d’Oficial i de Mestre Industrial a l’Escola del Treball de Barcelona. I això, abans de decidir-me, anys després, a cursar els estudis de Periodisme a la UAB. Eren llavors temps en els quals la formació professional eren uns estudis valorats que contribuïen al progrés personal i laboral de les persones que els cursaven. Vingueren temps posteriorment, en què la formació professional decaigué, ja que qui més qui menys apostava per la formació universitària que, al seu torn i per la massificació, comportava –i comporta encara– un grau de longevitat i/o d’abandonament dels estudis preocupants. Sortosament, ara, tot apunta a que la Formació Professional, amb els seus cicles formatius de Grau i Superior, torna a ser una bona palanca de preparació per a la vida laboral per aquells joves que, inicialment i com a mi em passava quan vaig acabar batxillerat, es mostren escassament motivats per l’estudi.

 Divendres 19 d’abril de 2024

 Els titulars de la jornada:
“Una desalinitzadora al port de Barcelona evitarà dur aigua en vaixells” (El Periódico)
“Els EUA accepten que Israel ataqui Rafah si conté la represàlia a l’Iran” (La Vanguardia)
“Israel porta tropes a la frontera de Gaza pensant amb l’assalt a Rafah” (El País)
“En lloc de vaixells, dessalinitzadores flotants” (La República – El Punt Avui)
“El Govern aposta per dessalinitzadores mòbils i descarta els vaixells” (Ara)

Netanyahu fa oïdes sordes a Biden i es prepara per atacar Rafah. Israel envia drons a l’Iran que no han causat danys importants, encara que tot és molt confús a hores d’ara. Això passa poques hores després que els EUA vetin a les Nacions Unides el reconeixement de Palestina com a membre de ple dret de l’organització. No hi ha cap dubte que a l’Orient Mitjà s’està jugant una perversa partida d’escacs en la qual cada moviment ha de ser curosament analitzat.

  • Dissabte 20 d’abril de 2024

 Els titulars de la jornada:
“Les màfies de la marihuana utilitzen narcoxalets de luxe” (El Periódico)
“” (La Vanguardia)
“Israel mesura l’atac a l’Iran per tal d’evitar una escalada en la regió” (El País)
“No i no” (La República – El Punt Avui)
“La xinesa Chery vol fer de Barcelona una base mundial d’exportació” (Ara)
“Frontera entre barris ” (Diari de Sabadell)

1. El Tribunal de Relaçao de Lisboa, la segona instància judicial davant la qual havien presentat recursos dos dels detinguts, ha desmuntat l’arquitectura que la Fiscalia havia plantejat, la qual –el 7 de novembre de 2023– va desencadenar una espectacular operació amb cinc detencions i 42 registres, inclòs el de la residència oficial del primer ministre portuguès António Costa qui, per raons ètiques, acabà per dimitir del seu càrrec i amb ell el Govern socialdemòcrata que presidia. Un Govern que, tanmateix, disposava del suport de la majoria absoluta al Parlament. A partir d’aquí, l’abrupte final d’una legislatura a la qual li quedaven dos anys de recorregut, simplement perquè el president de la República, Marcelo Rebelo de Sousa, va decidir que l’única manera de resoldre la crisi desencadenada era la dissolució del Parlament i la convocatòria d’eleccions anticipades. Algú pagarà pel dany causat de reparació impossible? En qualsevol cas, un mal precedent en temps convulsos i de judicialització de la política.

2. “Turandot” de Giacomo Puccini és una de les òperes més populars i celebrades que, al seu torn i per això mateix, és capaç d’omplir els teatres i les sales de concert d’allà on es programa com passà anit a La Faràndula, i com ho havia fet dimecres i de nou ho farà demà diumenge–, comptant amb un públic fidel disposat a reconèixer i valorar la tasca ingent que des de fa 41 temporades porta a terme l’Associació Amics de l’Òpera de Sabadell ­–avui Fundació Òpera Catalunya–, entitats que han estat i són presidides i dinamitzades per la incansable Mirna Lacambra. Quant al “Turandot” que ahir vàrem veure i escoltar, ben poc a envejar (per no dir que pràcticament en res) a altres “Turandot” vistos en altres escenaris.

  •  Diumenge 21 d’abril de 2024

Els titulars de la jornada:
“Llestos per a un Sant Jordi cosmopolita” (El Periódico)
“El País Basc elegeix avui a les urnes entre continuïtat i canvi” (La Vanguardia)
“PNB-EH Bildu: l’hora del gran repte nacionalista a Euskadi” (El País)
“Una eina que no rutlla” (L’Econòmic – El Punt Avui)
“Euskadi: El país que ha girat full” (Ara)

Ahir, tercer dissabte de mes, tocava complir amb el ritual que una colla d’amics practiquem des de fa més de setze anys. La cosa consisteix a trobar-nos amb l’excusa de fer una passejada per algun dels molts indrets de Catalunya, desconeguts per a molts de nosaltres. L’”invent” funciona sota la denominació de Muntanyes Planes que ja ho diu pràcticament tot quant a la dificultat de les sortides que amb tanta cura preparen l’Àngel Colomer i la Sunsi Carbonell. Així és que entendreu que a la resta de membres de la colla ens correspon la tasca de posar-hi la bonhomia que acompanyen a les passejades, les quals, normalment, culminem al voltant d’una taula ben parada. En aquest context, ahir vàrem apropar-nos a la ruta dels ibers al seu pas per Folgueroles on visitarem la fortalesa ausetana del Casol de Puigcastellet amb una muralla de 64 m de llargada i 3 d’amplada, construïda amb pedra seca i una torre quadrangular en talús, adossada a la part massissa. Un seguit de pedres amb relleus mitològics ibers trobats en l’indret, fan pensar en l’existència de monuments funeraris dels quals en queden algunes restes. L’assentament, si ens atenim al material ceràmic i numismàtic trobat durant les excavacions, data de mitjan segle III aC i va ser abandonat cinquanta anys després de la seva construcció, possiblement per la presència militar romana en aquella zona.

 

  • Dimecres 24 d’abril de 2024

 Els titulars de la jornada:
“Sant Jordi venç la pluja” (El Periódico)
“Espanya necessitarà 600.000 habitatges el 2025 i només se’n fan 90.000 a l’any” (La Vanguardia)
“La parella d’Ayuso acceptà una pena de vuit mesos per frau” (El País)
“A votar, més dividits que mai” (El Punt Avui)
“Multitudinari i amb anorac” (Ara)

El Síndic Municipal de Greuges, Josep Escartín, presentava abans d’ahir davant el plenari municipal, el balanç d’actuacions corresponents a l’any 2023. D’entre les qüestions que més mereixen l’atenció/preocupació de la ciutadania en sobresurten les inherents a la salubritat pública  a causa dels coloms. No m’estranya que sigui així per la quantitat que n’hi ha. Clar que el problema augmenta de dimensió quan hi ha persones que els alimenten sense que ningú ho impedeixi i si, per aquelles ironies de la vida i en un acte de consciència cívica t’atreveixes a trucar a la policia municipal perquè actuï davant casos flagrants de persones que diàriament i sempre en el mateix lloc donen menjar als coloms, o bé no hi ha resposta o –com li va passar a una persona que conec molt bé– li diuen que la persona en qüestió “disposa de permís per alimentar una colònia de gats” (sic)… Vaja per Déu!

  •  Dijous 25 d’abril de 2024

 Els titulars de la jornada:
“Sánchez escenifica la seva dimissió al ser investigada la seva dona” (El Periódico)
“Sánchez anuncia que estudia plegar per l’”assetjament” a la seva dona” (La Vanguardia)
“Sánchez medita la seva dimissió” (El País)
“100 estius a s’Agaró” (El Punt Avui)
“Sánchez sospesa deixar el govern” (Ara)
“Amb la bici a mig camí” (Diari de Sabadell)

 No fa ni una setmana que em referia aquí mateix al cas de pretesa corrupció del llavors primer ministre portuguès António Costa de la qual, el Tribunal de Relaçao de Lisboa, va acabar per exonerar-lo. Avui, a Portugal, governa la dreta. Acabava aquell meu comentari assenyalant que tot plegat constituïa un “molt mal precedent en temps convulsos i de creixent judicialització de la política”. Doncs bé, ahir, coneixíem que Pedro Sánchez s’ha pres uns dies de reflexió per considerar la possibilitat de dimitir arran l’operació d’”acoso y derribo por tierra, mar y aire para intentar hacerme desfallecer en lo político y en lo personal atacando a mi esposa”, segons explicava ell mateix en una carta oberta a la ciutadania. La dreta i la ultradreta mediàtica han aconseguit que entrés en joc la ultradreta judicial. Ho ha fet amb la querella presentada per “Manos límpias” contra l’esposa del president Sánchez, Begoña Gómez, per un pretès trànsit d’influències. Querella que, segons ha confessat sense cap mena de rubor Miguel Bernad, líder del pseudosindicat “Manos límpias”, podria estar fonamentada en notícies falses. “Serà ara el Jutge Instructor –ha afegit– qui haurà de comprovar si aquestes informacions periodístiques són certes o no. Si no són certes, seran els que les van publicar els que n’hauran d’assumir la falsedat, però si no són incertes, entenem que la causa judicial haurà de prosseguir”. Cal afegir re smés? L’aliança entre la dreta i ultradreta mediàtica i la judicial pot acabar aconseguint allò que Feijóo no va aconseguir a les urnes… Que Déu ens agafi ben confessats!

  •  Divendres 26 d’abril de 2024

 Els titulars de la jornada:
“Es diran moltes coses en campanya però nosaltres parlarem de…” (El Periódico)
“El PSOE es mobilitza per evitar la dimissió de Sánchez” (La Vanguardia)
“El PSOE fa una crida a la mobilització per tal que Sánchez no dimiteixi” (El País)
“Més que un cinema” (La República – El Punt Avui)
“Sánchez sacseja l’inici de la campanya” (Ara)

1. Comença la campanya electoral que ens ha de portar al 12 de maig. Ho fa amb el rerefons del trasbals ocasionat per Pedro Sánchez que fins dilluns no desvelarà els seus plans de futur quant a la seva continuïtat al capdavant de l’executiu. Serà, ja és aquesta, una campanya ben especial. De fet ho són totes d’especials les campanyes electorals. Però en aquest cas, presidida per una dreta i ultradreta cada vegada més envalentonades. I ho serà més encara, cas que Sánchez acabi presentant la seva dimissió. I si no ho fa i decideix continuar a La Moncloa després de sotmetre’s a una qüestió de confiança, la pressió dels sectors més reaccionaris de l’Estat augmentarà d’allò més. I és que mai com ara, Feijóo ha vist la possibilitat de defenestrar al president del Govern, no pas amb el suport dels vots aconseguits a les urnes, sinó per la complicitat i aquiescència que manté amb una part rellevant del poder judicial. El precedent portuguès els ha assenyalat el camí… La mobilització en defensa dels valors inherents a la democràcia i a l’Estat social de Dret és, avui, més necessària que mai… No podem fallar, ni tampoc deixar passar el temps llepant-nos les ferides. Un temps, per cert, que ja no tenim…

2. Aquest mati, en el decurs del debat organitzat per la RAC1 i La Vanguardia, al ser preguntat Salvador Illa per quin, al seu parer, havia estat el millor del Govern Aragonès, el candidat socialista ha respost sense dubtar, que la tasca desenvolupada per Natàlia Garriga al capdavant del departament de Cultura. Ella, ha dit Illa, “ha anat sempre amb la veritat per davant. I nosaltres li hem estat lleials”. Un elogi que vist el terreny erm pel qual es mouen les relacions entre partits, cal tenir molt en compte. I és que no sempre, un atac és la millor defensa i reconèixer els èxits de l’adversari signe de consideració. Potser cal aprendre que, també en política, els retrets i les quimeres només condueixen al desànim.

  • Dissabte 27 d’abril de 2024

 Els titulars de la jornada:
“El PSOE es bolca a evitar la dimissió de Sánchez” (El Periódico)
“El PP de Rajoy va utilitzar Villarejo per espiar el sogre de Sánchez” (La Vanguardia)
“El vertigen s’apodera del PSOE” (El País)
“El futur de l’Assemblea” (La República – El Punt Avui)
“Acord ‘in extremis’ per pacificar les presons” (Ara)
“El cartell de la ciutat atreu milers de visitants” (Diari de Sabadell)

1. No és un dels meus costums anar a actes electorals. Ahir, però, en vaig fer una excepció en assistir al debat organitzat per la Comissió d’Entitats per la Sanitat Pública al Centre Cívic de Can Balsach, sobre sanitat pública. M’interessava saber quin era el posicionament i quines les propostes de cada partit sobre aquesta qüestió, que al meu entendre, juntament amb l’ensenyament públic, conformen els principals dèficits que Catalunya pateix a hores d’ara. Del debat en vull destacar, per la seva excepcionalitat en temps convulsos, dues coses: d’una banda, el respecte que es van tenir sempre i en tot moment els representants dels partits intervinents, que foren Sara Jaurrieta (PSC), Joan Borràs (ERC), Jordi Fàbrega (Junts), Laura Campos (Comuns) i Eulàlia Reguant (CUP). De l’altra, la coincidència de tots ells en què cal invertir més recursos en Sanitat i no ajornar per més temps la necessària reforma integral que reclamen els serveis relacionats amb la salut dels ciutadans. Doncs què esperem per posar fil a l’agulla?

2. Joc brut. De mica en mica, mentre Sánchez medita sobre el seu futur polític immediat, van aflorant aspectes de la guerra bruta que des de fa anys està desplegant el PP i sectors afins contra els socialistes en general i Pedro Sánchez i el seu entorn en particular. El darrer s’ha conegut avui mateix en saber-se que l’ínclit comissari estat José Manuel Villarejo, va oferir al número dos d’Interior en temps dels governs Rajoy, els serveis de “Manos Libres”, pseudosindicat que ell assegurava controlava, per presentar les demandes que calguessin a petició. Potser començarem a entendre el perquè el PP s’està oposant una i mil vegades i des de fa pràcticament cinc anys, a la renovació del Consell General del Poder Judicial.

3. Manifest. Faig meu i per això l’he signat, el manifest promogut per un conjunt de companys de professió Los gobiernos se eligen en las urnas. No al golpismo judicial y mediático, que diu així: “El ataque de la ultraderecha mediática y judicial contra la esposa del presidente del Gobierno es un nuevo intento de subvertir la voluntad popular expresada en las urnas mediante medios ilícitos. La campaña de bulos, falsedades y acoso contra los miembros de los dos últimos gobiernos de coalición y otras fuerzas progresistas e independentistas, coordinada y financiada por la derecha política, mediática, empresarial y judicial, atenta contra las bases mismas de la democracia parlamentaria, y deja inerme al Estado de Derecho. Las y los periodistas abajo firmantes invitamos a la sociedad civil a sumarse a este manifiesto y a movilizarse en las redes sociales y en las calles contra este atropello antidemocrático. Los gobiernos se eligen y se cambian en las urnas y en el Parlamento. No al golpismo judicial y mediático. No a la máquina del fango”.

  •  Diumenge 28 d’abril de 2024

 Els titulars de la jornada:
“Receptes per a unes ciutats sostenibles” (El Periódico)
“La cúpula i les bases del PSOE reclamen a Sánchez que continuï” (La Vanguardia)
“Un PSOE commocionat demana a Pedro Sánchez que es quedi” (El País)
“Els altres cracs de l’esport català” (L’Econòmic El Punt Avui)
“Avantatge d’Illa i majoria independentista difícilment operativa” (Ara)

Decideixo no especular més i esperar a demà a la decisió que adopti Pedro Sánchez abans d’afegir cap altre comentari sobre el moment políticament crucial pel qual estem transitant aquests dies, així com de les conseqüències que del desenllaç se’n poden derivar. Mentre, suggereixo la lectura de l’opinió conjunta dels tres presidents estats de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig i de la Junta d’Extremadura, Guillermo Fernández Vara, que publica avui El Periódico sota el títol “L’oportunitat”.

 

  •  Dilluns 29 d’abril de 2024

 Els titulars de la jornada:
“Trias i Colau ni governen ni deixen governar” (Jaume Collboni) (El Periódico)
“Sánchez anuncia avui la seva decisió en un clima general d’incertesa” (La Vanguardia)
“Incertesa total davant la decisió de Sánchez” (El País)
“El món econòmic posa deures als polítics” (El Punt Avui)
“Els votants d’ERC i Junts volen un president independentista tot i que no sigui el seu candidat ” (Ara)

1. El dia s’aixeca gris, plujós i mandrós amb la convicció, però, que aquest no ha de ser un dilluns normal sinó un dilluns que transcendirà i que incidirà en el rumb polític dels mesos vinents –i qui sap si també dels pròxims anys– d’Espanya i de Catalunya, immersa avui en una campanya electoral que passarà a la història per molts motius, però, en especial, pels actes electorals que Junts i ERC estan fent fora del país. Mentre escric aquestes ratlles s’anuncia que la compareixença de Pedro Sánchez es produirà a les 11 des del Palau de La Moncloa. Serà sense la presència dels mitjans de comunicació…

2. Són les 11 i puntualment comença la compareixença de Pedro Sánchez en una cuidada posada en escena. D’aquí a uns minuts s’haurà posat punt final a les especulacions que a entorn de la voluntat final de Sánchez han ocupat a tertulians, opinadors i periodistes i, en qualsevol cas, el país entrarà en una nova dimensió…. Són justament les 11 i 10 minuts quan Sánchez torna a entrar a La Moncloa després d’haver anunciat que no se’n va i que continuarà exercint el càrrec. De la seva declaració en queden moltes preguntes sense resposta en el calaix. Cinc dies de silenci, reflexió i d’aïllament concentrats en un discurs de contingut tan escàs –esperava, com a mínim, que després de dir que continuava, anunciés un seguit de mesures a implementar immediatament–, em costen d’entendre i crec que han devaluat la imatge de Sánchez com a líder i com a estadista. Una vegada escrit això, no em puc estar de confessar, però, que amb l’anunci de la seva no dimissió, he sentit un cert alleujament…

  •  Dimarts 30 d’abril de 2024

 Els titulars de la jornada:
“La renegeració de Sánchez no convenç ni els socis ni el PP” (El Periódico)
“Sánchez al·lega que es queda per a ‘regenerar’ la política” (La Vanguardia)
“Sánchez no dimiteix i cerca un pacte per a la regeneració democràtica” (El País)
“La ferida oberta d’Armènia” (El Punt Avui)
“Sánchez crida a la regeneració sense cpncretar mesures” (Ara)
“Des de las alturas” (Diari de Sabadell)

1. Regeneració. De regeneració política i democràtica en varen parlar molt, ahir, tant Sánchez com Feijóo. Clar que per tal que un pacte per a la regeneració política i democràtica prosperi calen, més enllà de les paraules buides de contingut, gestos i voluntats. Des d’aquest punt de vista, correspon al PSOE posar la qüestió sobre la taula, sense apriorismes de cap mena, i allargar la mà als partits i sobretot al principal partit de l’oposició. Per la seva banda, correspon al PP abandonar la seva actitud de qüestionar sempre i en tot moment la legitimitat del Govern i, sobretot, desbloquejar la renovació del Consell General del Poder Judicial.

2. Punt i a part. No hi pot haver punt i a part en la política espanyola mentre el debat públic continuï estan presidit per l’assetjament, les falòrnies i els insults. Cal fer front a la creixent polarització i extrema crispació que es viu al país. I en aquest repte hi tenen molt a veure els partits polítics i la societat civil, però també els mitjans de comunicació que massa sovint obvien l’esperit ètic i crític que els hauria de presidir sempre i en tot lloc. I cal, sobretot, que des del Govern, des dels partits que li donen suport, es promogui un pla urgent de mesures que permeti acarar aquelles qüestions que des de fa massa temps són damunt la taula i no acaben de trobar el desllorigador. Exemples? La derogació de l’anomenada llei mordassa i la modificació de la llei de secrets oficials com a primers passos.

3. Pluja. El mes acaba amb una llevantada que feia anys que no veiem. Llevantada que  contribuirà a apaivagar els efectes de la sequera que des de fa més de tres anys estem patint. Almenys una molt bona notícia per tancar un mes d’abril força convuls.