Els accidents mortals esdevinguts el darrer cap de setmana en el Montblanc -que eleven a un tràgic rècord de 30 el nombre de víctimes que el sostre d’Europa s’ha cobrat des del començament d’any- ha posat novament sobre la taula, l’etern debat entorn la preparació dels que visiten la muntanya i l’oportunitat d’emprendre determinades aventures. El tràgic cap de setmana alpí ha coincidit, d’altra banda, amb el començament de la campanya Pirineus segurs, corresponent a enguany, promoguda arran el creixent nombre d’accidents que es venen enregistrant en la serralada per la pràctica dels anomenats esports de risc.

No es tracta pas d’aprofitar el moment per a fer falsa demagogia i desencadenar ara una campanya contra la muntanya. Perquè la muntanya no és ni més ni menys perillosa que altres situacions a les quals ens hem d’enfrontar al llarg de la nostra vida. Més aviat es tracta, això si, de cridar l’atenció als que es proposen fer front als reptes que ens ofereix la muntanya i preparar-se convenientment per tal de superar-los amb èxit.

Aquells que ens plau la muntanya, que la coneixem des de petits, que sovint gaudim dels seus innombrables encants i que ens hem acostumat a la seva canviant però sempre subjugadora fesomia, sabem que res de tot això no està renyit amb el respecte que li devem. Sabem prou bé que ella és superior a nosaltres i que quan es decideix a mostrar-nos la seva cara menys amable, pot convertir-se en una trampa mortal. La muntanya, no ho oblidem, es regeix per les seves lleis. Respectar-les és la regla d’or bàsica i fonamental a l’hora d’evitar tràgiques conseqüències.

Per això, a despit dels accidents que darrerament es venen produint per la pràctica dels denominats esports de risc, no cal dramatitzar més. Cal extreure’n la lliçó que la muntanya vol que aprengue’m. Podem gaudir de les immenses possibilitats que ella ens ofereix, però hem de fer-ho amb respecte, sense menysprear absolutament res. Perquè la muntanya és gelosa de la seva intimitat i dels seus secrets. I quan es desferma la lluita, la muntanya juga amb totes les avantatges. L’aplicació de l’estricte sentit de la responsabilitat per part dels que la visiten és, d’altra banda, l’única solució a l’hora de minimitzar el tràgic peatge que la muntanya exigeix.

Benvinguda sigui, doncs per la seva oportunitat, la campanya Pirineus segurs que, en tot cas, ha de fer-nos prendre consciència dels riscos de la muntanya i animar-nos a afrontar-los amb les condicions de seguretat més òptimes.

Publicat a El Periòdic d’Andorra, el 8 d’agost de 1997