L’Hospital de Sabadell acaba de finalitzar un estudi a través del qual es demostra l’elevat grau d’incompliment de la normativa relativa al consum de tabac en el Vallès Occidental. Els resultats de l’estudi deixa ben clar que els drets dels no fumadors es veuen encara massa sovint trepitjats pel comportament dels fumadors.

Res a objectar, ans al contrari, a l’estudi ni tampoc a les conclusions a les quals arriba. Un tomb per aquests móns de déu permet comprovar que, en efecte, els no fumadors ho continuen tenint molt malament. Malgrat les lleis. A despit del sentit comú -el menys comú dels sentits- i del que les més elementals normes de convivència aconsellen.

Això no obstant, la lluita contra el tabaquisme ha de passar per la continuada sensibilització dels fumadors i evitar-ne de nous. El mal cal atacar-lo en el seu origen. Per exemple, prohibint del tot la publicitat del tabac, sigui directa o indirecta.

L’assumpte és delicat. Ho sé. Però declarar la guerra i perseguir, a l’americana, als fumadors com si d’una moderna croada es tractés, és poc aconsellable. La societat ha d’acceptar, com amínim, les conseqüències d’una paradoxal situació en què els mateixos que fomentaven el consum del tabac ara el persegueixen. Al marge de les moltes raons obvies que aconsellen deixar de fumar o, com a mínim, moderar el consum de tabac, passar d’un extrem a l’altra pot fomentar l’aparició de fonamentalismes. I també amb això del fumar els fonamestalismes són perillosos. Especialment quan el practiquen exfumadors…

Publicat a El 9 Nou, el 12 d’agost de 1997