S’han acabat. Amb la festa de la il·lusió d’abans d’ahir, es posava punt-i-final a les festes nadalenques. Els enllumenats especials ja no llueixen a les nits, ni les nadales emplenen les places i els carrers de la gran ciutat. Els rètols de rebaixes ja s’han penjat en la majoria de comerços convençuts de poder arrodonir les vendes extraordinàries de final i de principi d’any. La freda rutina hivernal imposa la seva llei i habitarà entre nosaltres fins que la Setmana Santa ens anunciï que la prometedora primavera ja és aquí.

Mentre, és hora de pair les pesades i dolces menges dels dies passats i hora de començar aquell règim que venim ajornant des de fa qui sap quan. I parlant de pair, els sabadellencs els tocarà, a més, acabar de pair del tot  l’anunci que l’Antoni Farrés va fer, just quan faltaven un parell de dies per acabar l’any, en senyalar que la seva estada al capdavant de l’ajuntament tenia els dies comptats. S’obren per endavant setze mesos abans no se celebrin les properes eleccions municipals. Temps suficient perquè els sabadellencs puguin debatre en relació al model de ciutat que volen per al final de segle que som i l’inici del que ve. Temps suficient perquè els partits escoltin i recullin les propostes que es formulin des de la ciutadania i busquin els millors equips humans que les hauran de defensar i executar. La valentia de Farrés d’apostar per la necessària renovació no hauria de caure en sac buit i els partits n’haurien d’aprendre la lliçó. Amb Farrés no acaba una etapa sinó que, per allò de ser positivistes, més aviat s’obre un prometedor camí de futur. Depèn de tots plegats.

Publicat a El 9 Nou, el 8 de gener de 1998