Llegeixo un titular que resa així: “El POUM, margina Ca’n Anglada, segons els botiguers del barri”. El cor em fa un salt…! Se’m dispara…! Ai…! La taquicàrdia…! Em frego els ulls, no fos cas que es tractés d’un meu mal son d’una nit calorosa d’estiu…! Però no…! Estic ben despert…! No me’n sé avenir…! Em constato a mi mateix que després de llegir aquest titular ja queda fóra de qualsevol dubte que res no és com abans era…. Capficat, continuo amb la meva personal reflexió reconeixent-me que és tant evident que tot ha canviat que fins i tot el POUM ha deixat de ser el què era! Fins el punt, a més, que han de ser els botiguers els que s’atreveixin a posar en evidència que el POUM no defensa ni té en compte els interessos d’un barri tan obrer i tan popular com el de Ca’n Anglada és…! Viure per a veure…!

Però reacciono… Què carai! Sí això no pot pas ser! Si el POUM fa una colla d’anys que va desaparèixer…! D’una revolada torno a prendre el diari i em disposo a llegir sota el titular… Menys mal…! El meu esperit, poc a poc s’asserena…! Tot plegat perquè llegint la notícia aclareixo que l’Associació de Comerciants i Professionals del Comerç de Ca’n Anglada denuncia el tracte que el terrassenc barri rep per part del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Terrassa…! Res a veure, doncs, amb l’històric Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM) d’Andreu Nin, fundat a Barcelona el 29 de setembre de 1935.

No és bo, penso ara, quedar-se només amb els titulars de les notícies que poden portar-nos a grans confusions…

Publicat a El 9 Punt, el 1r. d’agost de 2002.