No cal que hi donem més voltes. Malgrat els bons desitjos que ahir i avui ens fem, és possible que res o ben poc canviï de manera immediata durant l’any que acabem d’encetar. Un any del qual, certament, tot està encara per escriure. Però qui sap si precisament aquí rau el major repte: escriure sobre una pàgina en blanc que, malgrat les incerteses, ens convida a imaginar camins nous. No voldria que sonés a ingenu, però, fins i tot enmig d’un panorama tan complicat com l’actual, sempre hi haurà espais petits –i potser no tan petits– on les coses poden començar a moure’s. Al cap i a la fi, la il·lusió amb què rebem l’any nou s’assembla a la que dipositem en un número de la loteria: una esperança fràgil, sí, però també una invitació a creure que alguna cosa pot anar al nostre favor. I encara que el sorteig d’entrada no ens somrigui, sempre ens quedarà la certesa que la vida –amb les seves angoixes, amors i desamors, traspassos i revifalles– continuarà oferint-nos oportunitats que no hem de desaprofitar. D’aquí, que més que preparar-nos per al desengany, val la pena que ens preparem per a la sorpresa. Perquè, tal com passa en cada volta al sol –que diuen ara els moderns–, el planeta gira, i amb ell també ho fem nosaltres. I en aquest gir constant, sempre hi haurà algun instant, per petit que sigui, en què tot podria començar a canviar per anar una mica millor…