A despit que davant nostre tenim dades econòmiques mínimament encoratjadores, la manca de consensos i la crispació que avui presideix la política d’allà i d’aquí, contribueixen a frenar la urgent i necessària recuperació productiva en temps de tantes i tantes incerteses socioeconòmiques. Per centrar-nos, però, al què passa aquí a casa nostra –que al cap i a la fi és el què més em preocupa i ens ha de preocupar–, constato una vegada més que res no està passant malgrat hagin transcorregut vuit setmanes des de les eleccions del 14-F que segons se’ns deia l’endemà mateix per part de les forces independentistes, ens conduirien a l’elecció de president i al nomenament de nou Govern en pocs dies atès que el país no es podia permetre continuar per més temps en l’atzucac polític en el qual es trobava. Portem, d’altra banda, 6 mesos amb un vicepresident en funcions de president d’un Govern que alhora està en funcions i que no pot moure fitxa al estar sotmès als designis que les negociacions entre socis de Govern imposen. Negociacions en les que JxCat es nega a acceptar que no va ser ell sinó ERC qui va guanyar les eleccions i que això no obstant disposa de capacitat suficient per mantenir als republicans subjugats als interessos de Waterloo, tot i que des d’un punt de vista parlamentari, disposen d’altres cartes a jugar. Tanmateix fa 13 mesos que el llavors president Quim Torra va donar per acabada la legislatura després d’haver “llençat la tovallola”, tal com ell mateix explica en el seu llibre Les hores greus on hi narra els dies durs del seu confinament, explica el seu pensament, justifica la seva activitat política i confessa la solitud i el desengany que en molts moments l’embargaven. És en aquest context de 13 mesos de no-Govern i de manca de presa de decisions, que em preocupa molt que mentre arreu hi ha qui està fent la feina per sortir-se’n de la pandèmia i dels seus efectes de la millor manera possible, aquí continuem encapsulats en bombolles que impedeixen treure partit de les oportunitats que tenim i que malgrat tot continuen essent moltes encara que també, cada dia que passa, una mica menys…