Quelcom estrany deu estar passant en la política quan, a Catalunya, CiU conclou que l’èxit per guanyar les eleccions autonòmiques passa per copiar el tipus de campanya que el reelegit alcalde Clos ha fet a Barcelona, arran les eleccions municipals. Però no perquè sigui CiU qui arriba a aquesta conclusió reduccionista, sinó perquè aquesta forma d’entendre la política com mer instrument electoral, comença a ser pràctica habitual. Quan algú guanya i els altres perden –i sempre és així malgrat que mai no s’accepti ben bé d’aquesta manera– la tendència fàcil dels que perden és pensar que la causa es troba en la campanya realitzada. Una actitud certament preocupant ja que en una campanya electoral hi entren en joc molts factors, difícils d’analitzar tots ells, fins i tot després de d’obrir-se les urnes i conèixer la voluntat dels ciutadans. Preocupa més encara aquesta anàlisi simplista quan, com ha passat en les eleccions a Espanya i a la resta d’Europa pel que fa a les europees, els resultats de les consultes electorals es produeixen enmig d’un creixent nivell d’abstenció i d’un, cada vegada més elevat nombre de vots en blanc.
Els partits i les coalicions polítiques mai no valoren aquesta circumstància ni el significat d’una i altra realitat. Segurament perquè no es volen adonar –o prefereixen fer oïdes sordes– a un fet inqüestionable: que el vot en blanc és un vot de denúncia envers les propostes que fan els partits i que una part important de l’abstenció es deu al passotisme polític de la ciutadania. I si a Catalunya, per exemple, es tingués en compte el pes específic del vot en blanc, ens adonaríem que constitueix la cinquena força política en nombre de vots, immediatament al darrera de les quatre grans formacions polítiques (PSC, CiU, PP i IC).
Davant això, hora deu ser que els partits i les coalicions es prenguin seriosament la veu dels que es manifesten en desacord amb les polítiques que es defensen. La manca de participació dels ciutadans en els processos electorals –o del creixent nombre de vots en blanc– posa de relleu un problema profund que afecta al bon funcionament del sistema democràtic. I segur que les solucions no deuen ser pas fàcils. Però, en qualsevol anàlisi, una conclusió és evident: la necessitat de no ajornar per més temps la reflexió i l’adopció de mesures que coadjuvin a la renovació en les idees polítiques i a l’activa participació dels ciutadans.
Publicat a El Periòdic d’Andorra, el 26 de juny de 1999
Comentaris recents