Temps d’il·lusió, de bons propòsits i de millors intencions. Això és, al cap i a la fi, el que són i el que signifiquen per als que tenen la sort de gaudir-ne, els dies de vacances. Uns dies en els quals hom intenta fer una pausa en l’embogit girar i girar sens fi de cada dia. Hi ha qui aprofita l’avinentesa per a badar. Són els menys. D’altres diuen que carreguen piles i es dediquen a cultivar el dolce far niente. Són uns quants. Encara uns altres, més transcendents, dedicaran les vacances a fer un repàs a les seves vides. Especialment al període que ha anat des de l’estiu de l’any passat fins l’actual. I en fer-ho, renovaran sens dubte, els mateixos bons propòsits formulats en anys anteriors coincidint amb les vacances. Però es juren que aquesta vegada serà diferent i anirà de debò. I quan arribi el dia de tornar de vacances, juntament amb les maletes i amb els records dels dies viscuts, portaran al sarró la decisió ferma de posar-se a estudiar anglès d’una vegada; de no ajornar més la visita al dentista; de llegir un llibre a la setmana com a mínim; de ser més amables, tant a casa com en el treball; de posar-se a fer esport, deixar de fumar i començar aquell règim tantes vegades anunciat i tantes vegades ajornat.

Però passades només unes hores després de tornar a casa, ja no ens recordaran ni dels bons propòsits ni de les millors intencions. Això no obstant no caldrà que es preocupin d’allò més. Perquè vindrà un altre estiu i unes noves vacances. I, per tant, una altre ocasió per a reflexionar i per a pensar en allò que farem quan siguem més grans…

Publicat a El 9 Nou, el 23 de juliol de 1998