El soroll que els líders del PP han generat arran la decisió governamental d’atenuar el règim de presó al qual estava sotmès l’etarra De Juan de Chaos, els està donant, aparentment, un bon resultat. Almenys pel què fa a tapar vergonyes pretèrites impossibles de justificar. M’explicaré. En ocasió de la guerra de l’Iraq, el llavors president Aznar i els seus varen assegurar d’una manera contundent, que Saddam Hussein disposava d’armes de destrucció massiva. Aquesta promesa va ser la base sobre la qual es va bastir la tristament famosa foto de les Azores i, el què és pitjor, la invasió a l’Iraq en contra del què pensava l’ONU, amb els resultats que tots coneixem i que tan hem de lamentar. El temps ha demostrat que a l’Iraq, d’armes de destrucció massiva no n’hi havien i que aquestes només existien en les visions apocalíptiques de Bush, Blair i Aznar. Mesos més tard l’atemptat terrorista més sagnant mai esdevingut a Espanya, sacsejava Madrid un luctuós matí d’un 11 de març. Els seus autors, islamistes radicals. Malgrat les evidències inicials, quant a l’autoria de l’atemptat, l’inefable Acebes, llavors ministre de defensa, va mantenir que havia estat la banda terrorista ETA l’autora del criminal atemptat i fins i tot va qualificar de “miserables” als que es mostraven en desacord amb aquesta teoria. Això no obstant, la teoria que ETA estava darrera l’atemptat de l’11-M l’han vingut mantenint el PP. El judici que s’està portant a terme aquests dies a Madrid, està demostrant que de conspiració, res de res; que tot era pura i simple imaginació o clara voluntat de tergiversar les coses per part dels populars i dels mitjans de comunicació que els donen suport..
Després va venir l’Estatut de Catalunya i les admonicions del PP en el sentit que si l’Estatut s’aprovava es produiria la ruptura d’Espanya. Això a banda de les lectures perverses que de l’articulat de l’Estatut van fer-ne i difondre. Recorden allò de la poligàmia, de l’eutanàsia i de no sé quantes aberracions més? També en aquest cas, malgrat els recursos d’incontitucionalitat presentats pel PP, el temps han demostrat que ni Espanya s’està trencant ni l’Estatut deia res del què els populars asseguraven que deia. Recordem que en el cas de l’Estatut d’Andalusia, amb unes notables coincidències amb el de Catalunya, el PP no hi va trobar cap mena d’inconstitucionalitat. Davant el fracàs estrepitós de tantes profecies no complides i de desastres no esdevinguts, al PP només li quedava fer de les penes punyalades i apostar per aixecar la veu i fer soroll per tal que ningú no s’adonés de com es desinflava el souflée que tan els havia costat de cuinar. Escrivia Santiago Rusiñol en “Màximes i malpensaments”, que “quan un home té raó no crida, i, quan no en té, crida per fer veure que la té”. I aquest és el principi que està aplicant el PP per tapar judicis de l’11-M, la commemoració del tercer aniversari d’aquell atemptat, els avenços en polítiques socials liderades des del govern socialista així com la bona marxa de l’economia i el creixement del PIB. I la manifestació de dissabte passat buscava, precisament, augmentar el soroll per a tapar vergonyes dels populars i èxits socials del govern.
Enmig d’aquest estat de coses, arriba l’afer De Juana Chaos; un cas que els als populars els ha vingut fet a mida. I és que en aquest afer han trobat l’excusa perfecte per crispar l’ambient en aliança amb la dreta més rància. D’aquesta manera poden continuar manipulant l’opinió d’algunes persones i apostar per patrimonialitzar “la pàtria” en un ús sectari. També la manifestació de dissabte passat a Madrid, convocada inicialment per fer sentir l’opinió contrària a la decisió governamental d’atenuar el règim penintenciari de De Juana, n’és una mostra. Una manifestació que, posteriorment, va ser presentada com l’evidència del rebuig que l’actual govern socialista mereix per part de la ciutadania. Queda palès que al PP li va allò de com més malament millor. Una estratègia que ha donat ales a velles rancúnies i que està atiant un perillós enfrontament entre les persones. D’aquí que la cassolada convocada per aquesta nit a les 10 contra l’engany del PP sigui una manera de dir prou. L’altra manera de dir-ho serà a través de les urnes, en les properes eleccions.
Publicat a Diari de Sabadell, el 15 de març de 2007
Comentaris recents