stacristina4_800_150.jpg

A l’autopista, uns grans plafons lluminosos ens recorden que des del primer de gener han mort a les carreteres de Catalunya  208 persones mentre que 791 més han patit ferides greus. Si ens atenem als resultats, es tracta d’una informació que –tenint en compte la inacabable llista de víctimes mortals que cada setmana se’ns serveix a través dels mitjans de comunicació– causa un baix impacte emocional a conductors i conductores. Ningú, davant aquest inacabable degoteig de víctimes, acabarà posant el crit al cel ni reclamarà que s’estableixin les causes que ocasionen tants accidents i que, en gran part, ja sabem: excés de velocitat, alcohol, barreja d’alcohol i de velocitat, menyspreu a les normes de trànsit… Per acabar-ho d’adobar, algunes de les víctimes causades són innocents, resultat de la fatalitat d’haver-se trobat en el lloc menys indicat en el pitjor moment possible, quan per allí mateix transitava una persona insensata que els ha acabat llançant la seva màquina al damunt.

Ahir va fer una setmana que es va estavellar un avió a l’aeroport de Barajas. Des de llavors pàgines i pàgines de diaris, minuts i minuts de ràdio i de televisió han estat dedicats a donar a conèixer els suposats més mínims detalls en relació a un accident del qual es trigarà encara a saber-ne les causes. Però el nombre de víctimes ha estat alt i això confereix una càrrega emocional excepcional al sinistre. Qui més qui menys vol saber tots els detalls que han envoltat l’accident, en l’espera de trobar-ne un que pugui “explicar-lo” i que ens permeti deixar anar un sospir d’alliberament, talment com si aquest detall resolgués per si sol tots els dubtes sobre el desastre viscut. És d’humans sentir-se prop de les persones que passen un mal tràngol. És d’humans compungir-se més davant un accident en el qual perden la vida moltes persones que no pas fer-ho davant les víctimes d’accidents de trànsit que al cap de l’any acabaran essent notablement molt superiors a les que va fer l’accident d’aviació d’ara fa vuit dies.

En temps de modernitats i de tecnologies punta, volem explicacions immediates per  tot. I per això podríem arribar a “entendre” que alguns mitjans de comunicació vulguin treure profit del sentiment col•lectiu que es genera davant un accident tan tràgic. Allò que no podem acceptar és, però, que amb el pretext de facilitar informació hi hagi mitjans de comunicació que acabin jugant amb imatges, emocions i dolor d’unes famílies que s’han vist fortament sacsejades; i tot –diguem-ho ben clar, amb l’únic i inconfessable objectiu d’aconseguir la màxima audiència. Davant això, no és estrany que el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) es decidís fer pública una nota en què recordava als mitjans de comunicació, la necessitat de preservar la intimitat i el dolor de les persones afectades per un accident –en aquest cas el de Barajas–, alhora que denunciava el “culte a l’emoció” i l’”espectacularització de la informació” que des d’alguns mitjans, especialment televisius, s’estava fent des del moment mateix de l’accident. Ens hauria agradat que el CAC s’hagués decidit anar encara una mica més enllà i hagués posat noms i cognoms als mitjans de comunicació que no es distingeixen per respectar la intimitat i el dolor de les famílies i de les persones amigues que varen perdre un ser estimat fa una setmana a Barajas.

Ens hem de preguntar novament com pot ser que hi hagi mitjans de comunicació que cauen en la morbositat i en la vulneració de qüestions que tenen a veure amb l’ètica i la deontologia professional. En la resposta quelcom hi tindria a veure la banalització que del periodisme i de la professió periodística s’està fent per part d’alguns mitjans de comunicació, la qual cosa comporta rebaixar els estàndards de qualitat de la informació i prescindir de l’experiència professional de periodistes amb llarga trajectòria, i obtenir una major rendibilitat econòmica. Deia també el CAC en la seva nota que en situacions com la viscuda aquests dies, és aconsellable prescindir de la informació rutinària o supèrflua. I certament, d’informació rutinària i supèrflua, se’n ha donat molta aquests dies. L’accident, quan s’ha produït, ja no es pot evitar. Tampoc les seves conseqüències. Deixem, doncs, que els familiars i els amics passin el dol i, això no obstant, exigim la màxima celeritat en la investigació per conèixer les causes certes de l’accident. Deixem tanmateix d’especular i d’explicar coses que no són o que no han estat suficientment contrastades pels experts. Segur que d’aquesta manera s’evitaria més dolor a les famílies i també situacions d’alarma innecessària, com les que s’estan vivint aquests dies en aeroports i en alguns vols.

Publicat a Diari de Sabadell, el 28 d’agost de 2008