Davant el caos circulatori que diàriament es pateix en els accessos a les grans ciutats i en el trànsit rodat pel seu interior, només hi ha una solució: potenciar un transport públic eficaç i de qualitat. No obstant i això, amb aquesta condició que és necessària no n’hi ha prou a l’hora d’acabar amb els embussos de cada dia. L’aposta per un transport públic eficaç ha de veure’s complementada amb d’altres mesures que el facin desitjable per part dels ciutadans que han d’efectuar petits i mitjans desplaçaments. Perquè ningú no apostarà altruistament pel transport públic si no li acaba reportant avantatges sobre l’ús del transport privat. Una estructura tarifària que s’adapti perfectament als perfils i a les necessitats dels usuaris, hauria de ser una de les avantatges. Però, per damunt de tot, la d’una velocitat comercial competitiva que, en especial en els moments de màxima congestió del trànsit, fins i tot arribi a ser superior a la del transport privat. Si algú s’ha d’esperar és el cotxe privat i no pas el col•lectiu.

Les empreses de línies regulars de transport de viatgers reclamen carrils per als seus busos per accedir i moure’s per les ciutats. Fan bé i no els manca gens de raó. No és just que els que usen el transport públic paguin els neulers de l’excés de cotxes particulars. Les autoritats competents i els ciutadans haurem de començar a fer-nos a la idea que solament a través de l’aposta pel transport públic es pot començar a pensar amb la millora de la qualitat de vida dels ciutadans.

Publicat a El 9 Nou, el 13 d’abril de 2000