Ha calgut la tràgica mort d’una persona a mans de joves violents a Barcelona, perquè tothom es mobilitzi i, ara sí, les autoritats assegurin l’adopció de mesures. Diuen, els que manen, que els enfrontaments violents no creixen quan al seu nombre. Un ben trist argument quan cada dia comprovem que les accions violentes entre persones són cada vegada més violentes. I fins que algú no ha trobat la mort a mans de components de bandes violents, no hem descobert la magnitud d’una tragèdia anunciada. A les zones malanomenades d’oci s’hi concentren persones obcecades en engolir alcohol, que s’acaben deixant portar, si això cal, pels instints més primaris. A les àrees d’oci hi proliferen after hours, els propietaris dels quals es passen pel “forro” les normes, l’aplicació de les quals ningú no controla.

Només quan algú ha mort violentament ens adonem que les zones d’oci amaguen riscos elevats. Com a la Zona Hermètica que un cap de setmana sí i l’altre també, es viuen aldarulls. Com al Parc Vallès que a despit de la seva curta història no es queda enrere i els conflictes entre joves hi sovintegen. Davant el preocupant panorama que tenim davant no n’hi ha prou en augmentar la vigilància. Cal apostar per altres mesures més contundents i, per damunt de tot, fer complir la normativa i, si escau, canviar-la. No ens podem permetre el luxe de suportar la plaga creixent de joves als quals la vida se’ls esmuny a les carreteres amb accidents de trànsit que podrien ser evitats o arran l’acció violenta d’unes bandes que han fet de la violència la seva raó de ser.

Publicat a El 9 Nou, el 6 d’abril de 2000