Sota aquest lema promogut per l’Ajuntament de Sabadell en ocasió de les festes nadalenques d’enguany, s’hi aixopluguen un seguit d’activitats que han estat “possibles gràcies a moltes entitats, associacions, agrupacions i col·lectius de la ciutat”, tal com, amb encert, s’assenyala en el díptic promocional editat per l’ocasió. Al marge del fet rellevant d’aplegar sota un mateix programa iniciatives ciutadanes de diversa índole en una ciutat que com la nostra té de tot i força, és oportú reconèixer que el lema escollit no podia ser, si em permeten la ironia, més afinat i pertinent. I és que a la nostra ciutat, des de molts punts de vista, li convé força que s’il·lumini per a veure-hi clar i d’aquesta manera trobar solucions a les qüestions que voldríem veure resoltes. Per si de cas, i perquè no sigui dit, m’afanyo a enumerar-ne algunes.
Enllumenat. La nostra, és una ciutat –per dir-ho en paraules amables– desigualment il·luminada. Mentre hi ha carrers i espais urbans que compten amb un enllumenat manifestament insuficient, a d’altres possiblement els en sobra. Així hi ha vies que pels efectes del clamorós dèficit lumínic que pateixen i, en ocasions, per l’estat llastimós de les voreres, acaben per transmetre als vianants una sensació d’escassa seguretat i confort. ¿En volen proves concretes? Doncs aquí les tenen: plaça Marcet, plaça del Mercat, carrer de la Indústria, carrer de Sant Llorenç, carrer de la República, algun tram de la carretera de Terrassa, Passeig de Can Feu…, a les que de ben segur cadascú n’hi podrà afegir algunes més. Volem una ciutat més sostenible, és cert; però aquesta fet no evita recordar que sostenibilitat és un concepte i un valor que té a veure, també, amb l’eficiència i ús racional dels recursos dels quals ens servim, en aquest cas energètics.
Neteja. Una altra de les percepcions més esteses avui entre la ciutadania és la de que els carrers, places i demés espais públics oberts de la ciutat, mostren un estat de neteja deficient o, si ho prefereixen, de brutícia creixent. Cert és que la causa d’aquesta brutícia no pot ser injustament atribuïda només a uns serveis de neteja possiblement insuficients, atès que sovint és el comportament incívic i generalitzat d’algunes persones allò que contribueix a què la ciutat es mostri més bruta del què pertocaria. ¿Cal que recordem altra volta que no és més neta la ciutat que més inverteix en neteja, sinó la que els ciutadans embruten menys?
Ràdio Sabadell. Des dels seus inicis, l’actual i municipal emissora local de ràdio s’ha vist sotmesa a pressions polítiques que, tal com denuncien els seus treballadors, no han pas desaparegut darrerament; pressions que sens dubte constitueixen un atemptat al dret a la informació puntual i precisa que assisteix a la ciutadania així com a la professionalitat i el bon criteri de les persones que treballen en l’emissora. Ho he escrit en múltiples ocasions: d’entre les assignatures pendents que com a país tenim (i en aquest cas com a ciutat), una de les més transcendents és la de garantir des dels governs la independència professional plena i absoluta dels mitjans de comunicació públics i dels seus professionals. La missió dels mitjans de comunicació de titularitat pública és prestar servei a la ciutadania. No pas estar al servei dels polítics de torn. És a dir, oferir una programació de qualitat i reflectir, respectar i fomentar el pluralisme que es dóna en qualsevol societat. L’ús i l’abús dels mitjans públics per part dels governs (siguin els locals, el nacional o l’estatal) acaben per deslegitimar la seva raó mateixa de ser.
I posats, i si se’m permet valer-me novament de la ironia, la resposta a tot plegat la tindrem després de la publicitat… Ai! volia escriure després de Nadal…! Que tinguem unes bones festes!
Publicat a Diari de Sabadell, el 22 de desembre de 2016
Articles relacionats
Considero molt encertat l’article. I sobretot d’una finura irònica excepcional, l’últim paràgraf.
Bon Nadal, bones festes i que sapiguem anar construint el nou any que ens arriba emboirat, un xic millor per a tothom i totdon.
Tens tota la raó; El lema escolllit no pot ser mes desafortunat.
Àngel Colomer