• Dijous 1 de maig de 2025

Els titulars de la jornada:
“Competència dona llum verda a l’opa del BBVA al Sabadell ” (El Periódico)
“Competència valida l’opa sobre el Sabadell i el Govern central decidirà” (La Vanguardia)
“Corredor: el risc zero no existeix, que li diguin a Itàlia i a França” (El País)
“Cal prendre una decisió definitiva sobre l’aeroport” (Lluïsa Moret) (El Punt Avui)
“Competència posa condicions al BBVA i envia l’opa a la Moncloa” (Ara)
“El tall elèctric castiga al sector tèxtil” (Diari de Sabadell)

Ho sabíem i ho estem veient novament cada dia que passa. El cas és que en aquest país –el d’aquí i el d’allà– el verb dimitir no es conjuga ni està integrat en el llenguatge polític que aquí es gasta. Però que això sigui així, no evita que davant qualsevol circumstància, no passin ni vint-i-quatre hores per exigir la dimissió de l’adversari. Així que no hauria de sobtar que aquells que ara s’afanyen a exigir dimissions arran de l’apagada de dilluns passat, siguin els mateixos que fins ara no han assumit cap responsabilitat política quan ja han passat sis mesos de la dana que va afectar el País Valencià i que per mor de la mala gestió de les alarmes i de l’activació de mesures per part de la Generalitat valenciana, va acabar fent 228 víctimes. I no només això, sinó que Carlos Mazón, passats sis mesos, segueix sense explicar on era i què feia el 29 d’octubre durant les hores en què es va gestar la tragèdia a pocs quilòmetres de la ciutat de València. “Receptes tinc que per a mi no vull”, deia la meva àvia. Que ningú pensi, que amb aquesta meva entrada, vull justificar res ni a ningú. Menys encara per reclamar l’assumpció de les responsabilitats tècniques i polítiques que es derivin de l’apagada, tan bon punt es disposi de tots els detalls quant a les causes que la van provocar. “Al Cèsar el que és del Cèsar!”.

  • Divendres 2 de maig de 2025

Els titulars de la jornada:
“La CNMC va elevar l’exigència al BBVA per la unanimitat” (El Periódico)
“L’executiu assumeix que trigarà a assenyalar els responsables de l’apagada” (La Vanguardia)
“Trump acomiada al conseller se Seguretat Nacional per l’escàndol Signal” (El País)
“Prenent el pols al món” (La República – El Punt Avui)
“Pressió a Sánchez perquè freni l’opa al Sabadell” (Ara)

1. La Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC) va dictar abans d’ahir resolució. L’OPA hostil del BBVA sobre el Banc Sabadell compta ja amb el seu vistiplau. Ara, qui s’ha de pronunciar és el Govern d’Espanya que no pot parar l’OPA, però sí que pot endurir les condicions que en cas que siguin acceptades pel BBVA donaran pas al pronunciament dels accionistes de Banc Sabadell. L’editorial d’avui d’El País és suficientment explícita quant al contingut del dictamen de la CMNC i de les seves mancances (https://elpais.com/opinion/2025-05-02/dictamen-insuficiente.html). La pilota continua al teulat…

2.Em quedo avui amb dues reflexions que he extret de l’article que Daniel Innerarity publicat abans d’ahir a El País sota el títol de Torna la història. La primera: “Si amb una idea nuclear hagués de definir en què consisteix el moment que vivim i què podria definir aquesta època, jo diria que assistim al final de les grans convergències. S’ha acabat l’era dels grans avenços sincronitzats en la qual se suposava que tecnologia, integració, comerç, pau, economia, democràcia, igualtat… discorrien totes al mateix temps, empenyent-se l’una a l’altra en un cert equilibri”. La segona: “Vivim en un entorn de confusió que produeix aliances insòlites i que alhora és una oportunitat i un risc”.

  • Dissabte 3 de maig de 2025

Els titulars de la jornada:
“Ucraïna s’entrena a l’Empordà” (El Periódico)
“Alemanya classifica l’ultra AfD com a amenaça per a la democràcia ” (La Vanguardia)
“Alemanya declara l’AfD ‘extremista’ per anar contra l’ordre democràtic” (El País)
“Empastifada popular” (La República – El Punt Avui)
“Les retallades de Trump ja escanyen la recerca catalana” (Ara)
“Fenomen a l’alça: fer habitatges allà on abans hi havia locals” (Diari de Sabadell)

1. Hi ha coses difícils d’explicar com que, ahir, el secretari general de Junts, Jordi Turull, intentés deixar clar el posicionament del seu partit davant l’opa del BBVA al Sabadell. Tot en ordre si no fos –ai el si no fos!– per l’estupefacció generada després de saber-se que Pere Soler, nomenat a instàncies de la formació com a membre de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), havia votat a favor del dictamen emès per aquest organisme i per unanimitat, favorable a l’opa. Davant això, de poc serveix dir ara que “ens oposem sense matisos, del tot [a l’opa]” per immediatament després exigir al Govern de Pedro Sánchez que no autoritzi l’operació quan la qüestió sigui tractada pel Consell de Ministres. Menys serveix encara defensar la tasca duta a terme per Soler al si de Comissió, amb l’argument que ell és qui havia aconseguit endurir les condicions inicials. Viure per a veure!

2. Aquest matí he passejat pel recentment inaugurat Parc de les Aigües que s’estén a cavall dels barris de Can Llong, Can Rull i la Concòrdia. Com òbviament passa en aquest tipus d’equipaments en els quals la vegetació hi té un paper essencial, al parc li cal que passin uns quants anys de vida abans no pugui lluir amb tota la seva esplendor. De moment, però, el parc presenta un atractiu ben especial que rau en el fet que des del seu cim, ubicat sobre un dipòsit d’aigua (d’aquí el seu nom), es disposa d’una vista de pràcticament 360 graus sobre la ciutat i les serralades que conformen el seu decorat de fons.

  • Diumenge 4 de maig de 2025

Els titulars de la jornada:
“10 lliçons de l’apagada” (El Periódico)
“Conclave: els cardenals sota pressió” (La Vanguardia)
“Senyalar les renovables és irresponsable i simplista” (Sara Aagesen) (El País)
“L’aviació sostenible vola baix” (L’econòmic – El Punt Avui)
“Què falla al nostre sistema elèctric?” (Ara)

1. La importància de dos segons. Continuem immersos –“y lo que te rondaré morena” –  en el debat sobre les causes de l’apagada de demà farà una setmana. Bé està saber-ne les causes, però no podem estar pendents de saber-les quan els experts hi diuen la seva alhora que reconeixen que hauran de passar un mínim de dues setmanes més per conèixer-les. Passa, però, que hi ha qui –i no assenyalo a ningú amb el dit!– no perd passada i intenta treure’n profit per articular un nou front de desgast del Govern espanyol. El fet és que l’anatomia dels 2 segons que transcorregueren abans l’apagada es generalitzés donen i donaran per a molt…

2. En clau estrictament sabadellenca, fer notar que també van ser dos els segons que –després de tres minuts per oblidar durant els quals es va gestar la remuntada del Sant Andreu– els que varen impedir que ahir, al Pireo, l’Astralpool CN Sabadell es coronés amb la que hauria estat la seva vuitena Champions europea de waterpolo. A vegades, l’excés confiança, és la mare –o el pare– de males jugades… Enhorabona al Sant Andreu i ànims al CN Sabadell que ara li tocarà acarar la planificació de cara a la propera temporada en la qual seran baixa algunes de les seves actuals jugadores. Es tanca, doncs, una etapa que passarà a la història com a la més brillant de les viscudes pel waterpolo sabadellenc en la que les ondines locals han assolit tot mena de títols, tant nacionals com estatals i internacionals.

3. De la mateixa manera que surten experts de sota les pedres per dir-hi la seva quant als antecedents i conseqüents de l’apagada, des de fa unes setmanes afloren també els vaticanistes que opinen, especulen i omplen pàgines de diaris analògics i digitals i minuts de ràdio i televisió, sobre qui disposa de més probabilitats de ser elegit papa en el conclave que està a punt de començar. Sort en tenim que aquest país nostre és laic, que si no!

  • Dilluns 5 de maig de 2025

Els titulars de la jornada:
“Seria lògic que el pròxim papa fos africà o asiàtic” (Anders Arborelius) (El Periódico)
“La falta de personal desferma una lluita per contractar al sector turístic” (La Vanguardia)
“Una majoria veu desunida la UE davant desafiament globals i demana reforçar-la” (El País)
“Segona joventut” (El Punt Avui)
“El cotxe elèctric creix a Europa tot i el càstig a Tesla” (Ara)

1. Llegeixo que l’actriu i directora Natalie Portman (nascuda a Jerusalem el 1981, però que viu als EUA des del 1984) ha rebutjat el premi Gènesi que l’Estat d’Israel atorga a persones que han aconseguit l’excel·lència en els seus respectius àmbits d’actuació. El premi, dotat amb un milió de dòlars, va ser creat amb la finalitat d’inspirar i desenvolupar un sentit d’orgull i pertinença entre els joves jueus de tot el món. La raó per la qual Portman ha renunciat al guardó, no és altra que el genocidi que Israel està perpetrant a Gaza amb els palestins. “No vull aparèixer com a suport a Benjamin Netanyahu. Israel va ser creat fa 70 anys com un refugi per a les víctimes de l’Holocaust”, ha dit i ha afegit que “el maltractament cap als que pateixen les atrocitats d’avui no casa amb els meus valors jueus…”. En resposta a la negativa de Portman a acceptar la distinció considerada com el Nobel jueu, el Knesset (congrés israelià) demana que se li revoqui la ciutadania per la seva actitud. Glòria i honor a Portman per la seva valentia i denuncia. Això s’ha sabut coincidint amb el moment en el qual Netanyahu mobilitza als reservistes jueus per tal d’ocupar militarment el territori de Gaza i evitar que els palestins expulsats hi puguin tornar. No calen més paraules…

2. La imatge de Trump revestit de papa ha recorregut el planeta. Res no tindria d’especial en temps de tantes imatges falses i manipulacions si no fos per almenys dues raons. La primera: que aquesta imatge ha estat propagada també des de la mateixa Casa Blanca, talment com i d’un nou acte de prepotència de Trump es tractés, el qual, alhora, pot interpretar-se com una mena d’avís als cardenals que demà passat es tancaran en Conclave. La segona: sorprèn que els fonamentalistes catòlics que no s’estan ni un instant en denunciar qualsevol imatge que ells consideren frívola o de menyspreu envers la seva religió, ben poques coses hagin dit arran d’aquesta banalització. Clar que en el rerefons de tot plegat hi nia la radicalització entre conservadors i progressistes que s’està donant en tot el món occidental i que segons podem constatar aquests dies també afecta al col·legi cardenalici.

  • Dimarts 6 de maig de 2025

Els titulars de la jornada:
“Sánchez obre una nova consulta pública sobre l’opa del BBVA” (El Periódico)
“Sánchez obre una consulta pública abans de decidir sobre l’opa al Sabadell” (La Vanguardia)
“Israel aprova un pla per a la conquesta i ocupació de Gaza” (El País)
“El gran gir alemany” (El Punt Avui)
“Sánchez consultarà els agents econòmics sobre l’opa al Sabadell” (Ara)
“El tren ‘d’antes’” (Diari de Sabadell)

1. El president del Govern d’Espanya Pedro Sánchez, va treure’s ahir de la màniga una nova carta. En aquesta ocasió amb la finalitat de salvar de la millor manera possible i amb l’aval més ampli el pronunciament que el Consell de Ministres ha de fer quant a l’opa del BBVA sobre el Sabadell. De fet, els agents contraris a l’opa fa temps que s’han manifestat en contra. És així com Sánchez n’hauria tingut prou d’apel·lar a aquestes manifestacions per oposar-se a l’opa atenent raons d’interès general. Però no. Ell vol més compromís i sense escletxes. Possiblement perquè pot tenir la sospita que si bé alguns actors estan disposats a quedar bé amb el Sabadell (i d’aquí les seves declaracions oposant-se a l’opa), potser no ho estan fins al punt de demanar al Govern, per escrit i en paper logotipat que l’obstaculitzi, no fos el cas que alguns no diguin en privat el mateix que diuen en públic. Sigui com sigui, el fet és que l’opa ha entrat ara en el terreny de la decisió política i que Sánchez no es vol enganxar els dits amb una nova diatriba, més tenint en compte que Brussel·les està molt atent al desenllaç de la jugada.

2. Cada vegada Trump obre la boca, el millor que podem fer és començar-nos a calçar. És el cas que abans-d’ahir, en una entrevista emesa per televisió, el mandatari i magnat nord-americà apuntava que “és molt poc probable” que els EUA hagin d’usar la força militar per annexionar-se el Canadà (?), per afegir, immediatament, que això no obstant no descartava la possibilitat d’utilitzar-la per annexionar-se Groenlàndia. Déu n’hi do! El mateix diumenge, Trump, anunciava la implantació d’un nou aranzel. En aquest cas del 100% que seria aplicat a les pel·lícules produïdes fora dels EUA. I com que no n’hi ha dos sense tres, avui ens hem despertat amb la promesa de Trump de lliurar mil dòlars a cadascun dels immigrants en situació irregular que voluntàriament decideixin marxar dels EUA. D’aquesta manera, després d’haver-los perseguit, atemorit i d’haver posat en marxa la maquinària de la deportació, el que pretén ara convèncer-los perquè s’autoexportin a canvi de rebre “un grapat de dòlars”. Clar que darrere la mesura pot haver-hi un càlcul monetari: si cada deportació costa de mitjana 15.000 dòlars, l’operació que Trump surt força barateta.

  • Dimecres 7 de maig de 2025

Els titulars de la jornada:
“Feijóo denuncia que la consulta sobre l’opa és ‘arbritària’” (El Periódico)
“Merz estrena amb un vot de càstig que augura un mandat difícil” (La Vanguardia)
“L’accidentada elecció de Merz exhibeix la debilitat de la coalició” (El País)
“Desembussar l’AP7, missió (im)possible” (El Punt Avui)
“Merz nou canceller tot i el sorprenent fiasco en la primera votació” (Ara)

1. Ha costat Déu i ajut, però avui estem una mica més a prop que ahir de reduir la durada de la jornada laboral. El fet és que el Consell de Ministres d’ahir va aprovar el projecte de llei que té com a objectiu reduir la jornada actual de 40 hores setmanals a 37,5. Però per tal que la llei progressi caldrà que Junts o el PP hi acabin votant a favor. I això, a hores d’ara i ateses les circumstàncies, sembla gairebé un miracle.

2. I ja que he parlat de Déu i d’un miracle, haurem d’estar a partir d’aquesta tarda pendents de la xemeneia instal·lada sobre la plaça de Sant Pere del Vaticà encarregada d’anunciar l’elecció d’un nou papa. Després de dotze assemblees preparatòries, els cardenals es tancaran a la Capella Sixtina, de la qual no en sortiran fins que hi hagi fumata blanca i el consegüent anunci des dels balcons del Vaticà, d’habemus papam. Les quinieles sobre qui acabarà essent l’elegit apunten en moltes direccions. Segons els pretesos experts, el que compta amb més adeptes és el cardenal Fridolin Besungu Ambongo, de seixanta-cinc anys, caputxí i arquebisbe de Kinshasa, encara que no es pot descartar que el futur papa sigui negre, la qual cosa seria interpretat com un signe d’obertura i audàcia.

3. Qualsevol ciutadà o entitat disposa a partir d’avui de set dies hàbils per exposar les seves consideracions quant a l’opa hostil del BBVA sobre el Banc Sabadell. Ho poden fer accedint a la web del Ministeri d’Economia des de la qual es pot accedir al formulari corresponent que conté sis preguntes per determinar si “hi ha criteris d’interès general diferents de la defensa de la competència que es poden veure afectats”. Fer notar que només en les darreres vint-i-quatre hores, he rebut sengles trucades convidant-me a contestar una enquesta demoscòpica sobre aquesta qüestió i, fa uns pocs minuts, una altra, via e-mail. Les trucades tenien tota la pinta de ser promogudes pel BBVA. La que m’ha arribat via e-mail, pel Banc de Sabadell…

  • Dijous 8 de maig de 2025

Els titulars de la jornada:
“23 arguments per combatre el neomasclisme” (El Periódico)
“L’exèrcit té un pla de compra d’armament de 50.000 milions” (La Vanguardia)
“La primera fumata negra obre la pugna entre els favorits” (El País)
“Superar barreres” (El Punt Avui)
“Ni un pas enrere” (Ara)
“La DGT no engega” (Diari de Sabadell)

1. En castellà existeix una expressió que, pel seu contingut intrínsec, és intraduïble i que s’utilitza per expressar allò que és evident. M’estic referint a l’expressió “una verdad de perogrullo” que dona lloc al mot ‘perogrullada’: “una veritat o certesa que, per notòriament sabuda, és neciesa o simplicitat dir-la”, segons resa el diccionari de la Llengua Española. Doncs bé, aquesta expressió se m’ha fet avui més evident que no pas mai en llegir alguns titulars de la premsa en relació al que va passar anit al Vaticà després de la primera votació del Conclave. Estava fora de qualsevol dubte que de la primera votació no en sortiria el successor del papa Francesc atesa la diversitat i quantitat de cardenals participants en el Conclave. També era evident que del que va passar a la Capella Sixtina durant les primeres hores de reunió cardenalícia res no se’n sabria com tampoc, en principi, res no se’n sabrà fins que els dos terços dels cardenals beneeixin amb el seu vot el nom d’un cardenal que serà el futur papa. Atesos aquests condicionants i el context enmig del qual es mou el Conclave, és i era evident que seran necessàries algunes votacions més, abans no es conegui el nom de l’elegit. D’aquesta manera, anant al que anàvem, titulars com “la primera fumata negra obre la pugna entre els favorits” a banda de ser una evidència fora de tota discussió és en ell mateix una “perogrullada” que, venint d’El País, encara em sorprèn més…

2. Novament encallats. I ja que parlem d’eleccions, deixo anotat que davant la falta d’acord entre el bloc progressista i el conservador, la presidenta del Consell General del Poder Judicial, la sabadellenca Isabel Perelló, forçava ahir quatre votacions en un intent de desencallar l’elecció dels presidents de dues sales del Tribunal Suprem –l’un Penal i l’altra del Contenciós Administratiu–, votacions que van servir de ben poc perquè res no es va resoldre. El cas és que el bloc conservador no té cap mena de pressa per arribar a un acord quant a aquests nomenaments, atès que les dues sales estan presidides, encara que sigui de manera interina, pels dos candidats que el bloc proposa formalment. Allò que més sorprèn és que la presidenta del CGPJ que amb el seu vot podia acabar decidint, ho va fer en blanc. En fi, la història del mai no acabar amb una judicatura que, en general, deixa molt que desitjar.

  • Divendres 9 de maig de 2025

Els titulars de la jornada:
“Un Papa per la pau i el diàleg” (El Periódico)
“Lleó XIV, un Papa americà” (La Vanguardia)
“Lleó XIV, en l’estela de Francesc” (El País)
“El mal no prevaldrà” (La República – El Punt Avui)
“Lleó XIV” (Ara)

1. Rellegint la meva entrada d’ahir concloc que com a vaticanista no tinc cap mena de futur. Això no obstant –com és pràctica en aquest meu diari i en el blog que el recull– no he tocat ni una coma a l’entrada d’ahir, que he deixat tal com va ser escrita. El fet és, però, que el Conclave ha desmuntat, una vegada més, previsions i travesses en les quals Prevost no hi tenia entrada. D’aquí que tampoc em sento massa aclaparat per les meves percepcions errònies. A partir d’ara, sorgiran prevostiants de sota les pedres que analitzaran el perfil i figura de Robert Prevost, nou Papa Lleó XIV que d’acord amb el seu currículum sobresurt pel seu cosmopolitisme, per la proximitat a Francesc –que és qui fa dos anys el va nomenar cardenal– i, per damunt de tot, per la joventut –69 anys– amb què accedeix al setial papal. Tot i les prevencions quant a pronunciar-me ara sobre el tarannà i caràcter del nou papa, em quedo amb un parell d’opinions que he escoltat i llegit aquest matí, que definien Prevost com un moderat bergoglià que, per això mateix, pot afavorir la reconciliació en una Església dividida, i que el perfil eclesiàstic del nou Papa és –com ho era també el de Francesc– molt proper a la perifèria de l’Església, amb una experiència pastoral allunyada del tradicionalisme europeu. Sigui com sigui, constatar que el Lleó XIV papa no ho tindrà fàcil, ateses algunes reaccions de sectors ultraconservadors que no han trigat a manifestar-se contra el seu nomenament, amb falòrnies de tota mena. “Per les seves obres els coneixereu” s’escriu en els evangelis (Lluc 6, 43-45). I així serà!

2. La fumata blanca d’ahir al Vaticà no ens pot fer oblidar d’altres qüestions, com és el cas dels aranzels. El PP es girava d’esquena ahir al Congrés en ocasió de la votació del decret promogut pel Govern d’Espanya a partir del qual intentar protegir les empreses exportadores davant la guerra comercial empresa per Donald Trump. Tot i l’oposició difícil de comprendre del PP –que de nou votà en contra al costat de Vox– el Govern aconseguí salvar el decret en comptar amb el vot favorable de Junts que tampoc no s’hauria entès que no hi votés a favor, tenint en compte la rellevància que les exportacions tenen per a l’economia catalana.

  • Dissabte 10 de maig de 2025

Els titulars de la jornada:
“El Govern s’obre a retardar el tancament de les nuclears” (El Periódico)
“El Papa alerta contra el domini de la tecnologia, els diners o el poder” (La Vanguardia)
“Lleó XIV es mostra conciliador però el trumpisme ja el critica” (El País)
“Contra l’OPA” (La República – El Punt Avui)
“Clam empresarial a Sánchez perquè freni l’opa al Sabadell” (Ara)
“Testimoni únic del segle XX i XXI” (Diari de Sabadell)

Una vegada superats els dies en els quals el Vaticà i el relleu papal ha omplert pàgines de diaris, minuts de ràdio i televisió i piulades en totes les xarxes socials, és el moment de retornar a la rutina de cada dia. Clar que qui sap si pel fet que Lleó XIV en la seva condició d’agustinià i missioner va passar molts anys al Perú i també va visitar Espanya en diverses ocasions, estem assistint a la descoberta de persones que el varen tractar i que ens parles de la seva bonhomia. Fins i tot són notícia els cardenals conclavenians que participaren en l’elecció del nou Papa. Així és que encara haurem d’assistir alguns dies més als efectes postelectorals, descobrint lligams de Prevost amb Espanya. Mentrestant el món continua girant i en aquest frenètic girar, avui amb la treva en el conflicte que aquests darrers dies enfrontava l’Índia amb el Pakistan i que, des d’un altre punt del planeta, amenaçava l’equilibri mundial.

  • Diumenge 11 de maig de 2025

Els titulars de la jornada:
“El cotxe elèctric no segueix a Espanya el ritme europeu” (El Periódico)
“El Govern central vol que el Sabadell es reforci per evitar l’opa” (La Vanguardia)
“Líders europeus pressionen a Putin perquè accepti la treva a partir de demà” (El País)
“El botó de l’ERTO treu fum” (L’econòmic – El Punt Avui)
“No em deixen sortir de casa sense el meu germà de nou anys” (Soraya, filla d’immigrants, de 20 anys) (Ara)

1. La gran apagada de fa dues setmanes ha tingut conseqüències a molts a nivells, entre elles, la reobertura del debat sobre la conveniència de tancar les centrals nuclears, amb una clausura programada entre el 2027 i el 2035. Catalunya acull tres de les centrals –Ascó I, Ascó II i Vandellòs II– i fins ara es disposava d’una sòlida majoria al Parlament a favor de no alterar aquestes previsions. Això no obstant, l’apagada del 28 d’abril, ha debilitat la solidesa del bloc antinuclear. El fet és que si bé continuen sent més els partidaris de tancar-les que els d’allargar-ne la vida, arran de l’apagada han començat a aparèixer matisos en el discurs d’alguns dels partits que es manifestaven incondicionalment antinuclears. De moment, el govern central es manté ferm en el pla de tancament de centrals que va ser pactat fa sis anys i que s’ha d’executar entre el 2027 i el 2035. Passa, però, que cenyint-me a Catalunya, si en els pròxims 10 anys solament som capaços de dotar-nos de la mateixa producció de renovables que en la darrera dècada, la deficiència elèctrica que patirem se situarà en el 60%, l’equivalent a l’energia que actualment prové de les centrals nuclears. No es pot despullar un sant sense abans haver-ne vestit un altre. Comptat i debatut, bé està posicionar-se contra les centrals nuclears sempre i quan es disposi de prou alternatives provinents de les renovables. El problema és que, almenys a Catalunya, la feina que s’hauria d’haver fet, fins ara no s’ha fet. Així, mentre la resta d’Espanya les renovables signifiquen una aportació de l’ordre d’un 43% del consum, a Catalunya, amb prou feines arribem al 18%.

2. Han passat quasi quaranta dies des del dia de “l’alliberament” (2 d’abril) en què Trump donà una forta trompada a l’economia amb les tarifes aranzelàries que inicialment imposa a tothom. Tal i com ara li estan anant les coses, tot indica que Trump està maquillant el seu prepotent maximalisme. La pregunta a fer-se és si això passa perquè el món ha començat a domar a aquell que es creu que és l’amo del món. La resposta la tindrem els dies que vindran.

3. És habitual que en ocasió de les Festes de l’Aplec de La Salut que se celebra aquest cap de setmana, la pluja, com si es tractés d’una tradició més de la festa, faci acte de presència. Certament que ho va deixar de fer durant els anys de la sequera, però enguany, la seva presència s’ha unit a la de la dita que tampoc no va ser norma durant la sequera, de què pel maig cada dia un raig. En aquestes circumstàncies, el clar guanyador són els boscos i els camps i en el nostre cas el rodal que llueix una exuberància que feia anys no veiem. En qualsevol cas, i malgrat aigualir la festa, benvinguda sigui la pluja.

  • Dilluns 12 maig de 2025

Els titulars de la jornada:
“El Barça li treu la lliga al Madrid i als àrbitres” (El Periódico)
“Zelenski disposat a trobar-se amb Putin a Turquia aquesta setmana” (La Vanguardia)
“Els EUA retarden l’enviament a Rota del sisè destructor antimíssils” (El País)
“Aiguamolls amenaçats” (El Punt Avui)
“Imparables” (Ara)

1. “Que el record dels nostres compatriotes romangui intacte per preservar la seva dignitat”. Això és el que el rei Felip VI i Letizia van escriure al llibre de visites del camp de concentració i extermini de Mauthausen-Gusen, a Àustria. Amb el gest d’assistir als actes commemoratius en ocasió del 80è aniversari de l’alliberament del camp en el qual perderen la vida prop de cinc mil espanyols dels que un miler eren catalans, els Reis –la monarquia– no feia més que assumir de facto la memòria republicana. Un gest transcendent que, això no obstant, s’hauria de veure complementat amb un altre: que l’Estat demanés disculpes i assumís la responsabilitat que li pertoca per la complicitat que llavors va establir-se entre el Govern franquista, el Govern de Pétain [que va col·laborar amb Hitler] i el règim nazi.

2. Demà farà just un any de les eleccions que havien de propiciar el relleu del Govern de la Generalitat de Catalunya que encapçalava Pere Aragonés pel que avui lidera Salvador Illa. La pèrdua de la majoria parlamentària per part d’un independentisme dividit i que es va quedar a set escons dels 68 de la majoria absoluta, fou un cop molt dur pel processisme, més quant Junts per Catalunya, amb Carles Puigdemont com a candidat, no aconseguia la victòria que anhelava i que –deien– tenien “a tocar”. Un any després, els fets s’imposen i tant l’independentisme polític com l’associatiu segueixen immersos en la recerca de fórmules que els permeti combatre el discurs de girar full en el qual el president Illa fonamenta el seu discurs institucional. És d’aquesta guisa, que la calma institucional després dels anys convulsos viscuts durant el processisme comença a calar en la ciutadania, més quan l’oposició al president Illa és malgrat la manca d’aliances suficients per aprovar els pressupostos, pràcticament inexistent.

3. La victòria d’ahir del Barcelona sobre el Madrid en competició de futbol masculí, és metàfora perfecta del que cal per assolir grans fites. I és que la gran diferència que avui separa ambdós conjunts, troba les seves arrels en el fet que mentre el Madrid és un conjunt de futbolistes amb una estrella fulminant que no acaba de connectar amb els seus companys, el Barcelona és mostra avui com un conjunt harmònic en el qual, malgrat les dissemblances que en el seu si coexisteixen, tothom aporta allò que té, que posa a disposició de l’equip per l’assoliment de l’objectiu que es persegueix.

  • Dimarts 13 de maig de 2025

Els titulars de la jornada:
“El pla català d’igualtat opta per abolir la prostitució” (El Periódico)
“Les borses s’animen amb la treva aranzelària entre els EUA i la Xina” (La Vanguardia)
“Trump fa marxa enrere i pacta una treva temporal amb la Xina” (El País)
“Sèrvia, l’agitació contínua” (El Punt Avui)
“Treva EUA-Xina en la guerra comercial” (Ara)

1. Conclave, segons el diccionari general de la Llengua catalana, és la “reunió dels cardenals de l’Església per escollir un nou Papa”. “Passarem del conclave del Papa al conclave del PP” va dir ahir Alberto Núñez Feijóo, en el decurs de la reunió del comitè executiu dels populars. Hi ha comparacions que fàcilment se’t poden girar a la contra, com és en aquest cas. Feijóo ha de saber que el conclave es convoca per elegir un nou Papa, normalment després de la mort de l’anterior o, en el cas més recent de Benedicte XVI, després que aquest abdiqués i el conclave es reunís per elegir el seu successor recentment traspassat, Francesc. Si el Congrés que per sorpresa de molts dels seus ha convocat Núñez Feijóo és un conclave, això vol dir que en el decurs del Congrés s’haurà d’elegir el seu successor. I, a banda de la broma, Feijóo potser no està massa lluny que això pugui passar atès que amb la convocatòria del Congrés, acaba d’encetar el meló de la disputa ideològica que podria acabar per ennuegar-lo. De jugades caïnites, els populars en tenen una certa experiència. En ocasió del Congrés, que tindrà lloc el mes de juliol, caldrà renovar càrrecs i, en conseqüència, remodelar la direcció d’acord amb l’ideari i el programa polític que del Congrés en sorgeixi. En el rerefons de tot plegat, la relació que els populars han de mantenir en el futur amb Vox, el partit que aspira a suplantar-los. Distanciar-se o acostar-se a posicionaments de l’ultradreta, aquesta serà la qüestió i aquest és el repte de Feijóo a superar que el podria acabar portant a la mort política si alguns dels seus cardenals se li revolten. Atents doncs als moviments interns dels populars i a les jugades externes…

2. L’escalada dels aranzels a què havia conduït Donald Trump a la seva guerra comercial amb la Xina era insostenible i ho sabia tothom. Després de reunir-se el cap de setmana a Ginebra, tots dos països van anunciar una treva de noranta dies per negociar un acord definitiu. Mentrestant, el Govern nord-americà rebaixarà els aranzels imposats el 2 d’abril del 145% al ​​30% i el xinès del 125% al ​​10%. L’acord dona un respir a les empreses i als consumidors nord-americans i malgrat que Trump fa i desfà per presentar-lo com a mostra del seu talent per als negocis i la negociació, la veritat és que allò que posant en pràctica és l’art de la rectificació a l’haver-se adonat que per la via dels aranzels qui tenia més trumfos a les mans era i és la Xina..

  • Dimecres 14 de maig de 2025

Els titulars de la jornada:
“Els abolicionistes de la prostitució reclamen “mesures efectives al Govern” (El Periódico)
“Pacte per guanyar 600.000 parlants de català” (La Vanguardia)
“Red Eléctrica y Competencia van avisar el 2023 del risc d’apagades” (El País)
“Discòrdia per la C-32 al Maresme” (El Punt Avui)
“Un Pacte Nacional per sumar 600.000 parlants al català” (Ara)

1. En aquests moments tristos per la desaparició de José Mujica és de justícia agrair el seu exemple en tots els ordres i sentits. La seva saviesa i el seu compromís continuaran inspirant l’esperança en un demà millor. Però avui el món progressista està de dol i plora el seu traspàs. Amb la desaparició de Mújica quedem orfes d’una persona i d’un polític savi i humil que contra vent i marejol, en temps de tantes impostures, serà per sempre més un referent mundial. Una persona i un polític savi i humil, apòstol alhora, de l’austeritat i que va saber passar pel poder sense que canviés la seva manera de fer i d’actuar. Molt al contrari, va ser ell qui va canviar la manera d’exercir el poder. L’adeu de Mújica contrasta fortament amb el protagonisme, també ahir, de Donald Trump a l’Aràbia Saudita amb una exhibició impúdica de poder i ostentació. “Jo –va dir Mújica poc després d’anunciar que tenia càncer i que no es sotmetria a tractaments especials– em vaig dedicar a voler canviar el món i la veritat és que no vaig poder canviar ni un carall. Però vaig estar entretingut i vaig donar un sentit a la meva vida. Moriré feliç. Vaig somiar, lluitar, vaig rebre garrotades, però no importa. No tinc comptes per cobrar”. Tot un exemple a seguir…

2. Es miri des del punt de vista que es miri, costa molt d’entendre que Junts no signés ahir el Pacte Nacional per la Llengua. Més quan entre els signants, a més del PSC, ERC i Comuns, hi figuren l’Institut d’Estudis Catalans, la Plataforma per la Llengua i l’Òmnium Cultural d’entre d’altres. Que Pujol assistís a l’acte de signatura no feia més que deixar als juntaires fora de joc. Uns juntaires que es mouen en funció dels interessos que des de Waterloo els dicta Puigdemont, el qual justifica la no signatura del Pacte en el fet que encara no s’ha assolit l’oficialitat a Europa del català i que no s’ha consensuat la resposta que caldrà donar a la sentència del Tribunal Constitucional cas que triomfi la imposició del 25% del castellà a l’ensenyament. Dues raons que, paradoxalment, són les que reforcen la necessitat de crear un front conjunt de tots els partits polítics, sindicats i associacions socials i civils, del qual emani la força per aconseguir l’assoliment dels objectius que amb el Pacte Nacional es persegueixen.

  • Dijous 15 de maig de 2025

Els titulars de la jornada:
“La CNMC va qualificar al Sabadell de ‘no essencial’ per al crèdit a les pimes” (El Periódico)
“Antifrau investiga DGAIA per frau en els ajuts a extutelats” (La Vanguardia)
“Israel desferma una matança a Gaza en plena gira de Trump per la regió” (El País)
“Els Ajuntaments estem arribant a una situació extrema” (Ramon Farré) (El Punt Avui)
“La macroxarxa de pederàstia ja acumula setze investigats” (Ara)
“Grans noms que han teixit l’últim segle de la moda” (Diari de Sabadell)

1. Fa uns dies em referia en aquest mateix meu diari a una de les moltes conseqüències de l’apagada del 28 d’abril: la de destapar la caixa dels trons quant al debat mai no portat a terme sobre si nuclears sí, o nuclears no. Les circumstàncies polítiques del moment i els molts interessos econòmics que com sempre planen sobre les fonts energètiques i sobre nosaltres, han fet que mentre la dreta s’alineava en la defensa aferrissada de les centrals nuclears convertint-la en una nova arma de desgast polític contra Sánchez, l’esquerra militava tradicionalment en fer-les desaparèixer. El fet és, però, que tampoc en matèria de centrals nuclears tot és blanc o negre i que la paleta de grisos entre el sí i el no, és immensa. I això perquè sense anar més lluny, mentre no disposem de prou alternatives de generació d’energia elèctrica provinent de fonts renovables, ho vulguem o no haurem de conviure amb les centrals nuclears si és que volem progressar adequadament en la lluita contra el canvi climàtic i prescindir per tan de l’energia fòssil. Potser sigui per això, conscient de la transcendència del debat, que ERC, a través del seu portaveu al Congrés dels Diputats, Rafael Rufián, s’ha tret de la màniga un as per evitar pronunciar-se sobre el tancament de les centrals nuclears catalanes. D’aquesta manera, i per primera vegada que jo recordi, els republicans qüestionen la rigidesa del calendari de tancament preestablert per a les centrals nuclears catalanes. En aquesta qüestió, tampoc els socialistes mantenen a hores d’ara la seva actitud fèrria contra les centrals nuclears.

2. Ahir, l’exèrcit israelià feia una nova matança a Gaza, causant més de 80 víctimes –22 eren nens– entre els refugiats que malviuen a Jabila. Mentrestant el principal valedor d’aquesta política genocida d’Israel sobre Gaza, Donald Trump, es passejava tranquil·lament fent negocis pel Pròxim Orient, talment com si res no passés. Però Israel no vol que es posi nom a allò que és i que està fent a Gaza. Per això ha protestat davant d’Espanya pel fet que Pedro Sánchez digués en seu parlamentària i en resposta a Gabriel Rufián que Espanya no negocia amb un “Estat genocida”. La pregunta és si el que està fent Israel amb els palestins de Gaza des del 7 d’octubre de 2023 no és un genocidi, què és? Cal recordar a Netanyahu que s’entén per genocidi l’”aniquilació o extermini sistemàtic i deliberat d’un grup social per motius racials, polítics o religiosos”. Ni més, ni menys allò que Israel està practicant a Gaza.

  • Divendres 16 de maig de 2025

Els titulars de la jornada:
“Empleats de la DGAIA ja van avisar el 2023 de la falta de control als centres” (El Periódico)
“Rússia insulta Zelenski en el començament fallit de la cimera de Turquia” (La Vanguardia)
“Les maniobres de Rússia frenen la negociació sobre Ucraïna” (El País)
“Una lliga generacional” (La República – El Punt Avui)
“Putin es resisteix a obrir negociacions de pau amb Ucraïna” (Ara)

Pensaments. Fa uns dies vaig sentir unes paraules pronunciades pel president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, plenes de sensatesa i raó. Paraules que venien a dir que “quan les desigualtats creixen i la marginació augmenta, part de la ciutadania s’apunta a qui més crida, a qui no afronta el problema sinó que busca culpables a assenyalar. I els immigrants són els primers de la llista. Així creixen els partits d’extrema dreta que prometen la redempció a cop de proclama patriòtica, restringint llibertats i discriminant els més febles, obrint la via al tot està permès. D’això en tenen gran part de la culpa: el trumpisme com a model, i Vox com a amenaça local, arrossegant al seu torna el PP.” Si a aquest pensament hi afegim que cada vegada que la dreta pretén aquí acabar amb la presidència d’un socialista, l’estratègia a aplicar és sobradament coneguda: atacar a la persona i no pas a les polítiques que defensa. Amb la suma de tot plegat obtindrem el còctel perfecte a partir del qual el PP fonamenta la seva política d’assetjament i d’enderroc del president Sánchez.

  • Dissabte 17 de maig de 2025

Els titulars de la jornada:
“Els pederastes sabien que la menor violada tenia 13 anys” (El Periódico)
“Les nuclears es preparen per demanar una pròrroga a l’executiu” (La Vanguardia)
“Rússia i Ucraïna tanquen la seva primera reunió sense progressos per una treva” (El País)
“La llibertat lingüística del PP i Vox” (La República – El Punt Avui)
“La venda de pisos es dispara a nivells de la bombolla de 2017” (Ara)
“Encantats amb l’aigua” (Diari de Sabadell)

L’Audiència Provincial de Madrid ha recordat altra volta al jutge Juan Carlos Peinado, que investiga la dona del president del Govern per presumptes delictes de corrupció, que el rescat d’Air Europa “queda fora de l’objecte d’investigació ja delimitat a l’inici de la instrucció”. És la tercera vegada en què la sala d’apel·lació li fa aquest advertiment sense que Peinado en faci cas. Afegir que en el que suposa un nou correctiu a algunes de les decisions que més se li han qüestionat, l’Audiència anul·la les imputacions del rector de la Universitat Complutense, Joaquín Goyache, i de l’exconseller i directiu de l’Instituto de Empresa (IE) Juan José Güemes, per “no tenir fonament”. Tot i això, el més segur és que Peinado no cessi en la seva croada de fer mans i mànigues per avançar en la “seva alta missió” de fer caure com sigui el Govern de Sánchez abans no li arribi l’hora de jubilar-se el mes de setembre de 2026. I tanmateix, tot coincideix amb el moment en el qual el magistrat Manuel Marchena, president de la Sala Segona del Tribunal Suprem i un dels jutges més influents del país, ha tornat a la primera línia d’acció publicant el seu llibre La justicia amenazada en el qual no s’està de fer una crítica soterrada, però inequívoca, a l’executiu de Pedro Sánchez. Marchena s’afegeix doncs al cor de jutges que opten per posicionar-se públicament contra el Govern actual i és d’aquesta manera que Marchena, lluny d’exercir de contrapès moderat tal com s’esperava, sembla que ha preferit posar-se al costat del “qui pugui fer, que faci” clamat per Aznar.

  • Diumenge 18 de maig de 2025

Els titulars de la jornada:
“Tots els menjadors escolars hauran de tenir cuina pròpia” (El Periódico)
“” (La Vanguardia)
“Israel llença una gran ofensiva per ocupar més zones de Gaza” (El País)
“Sabre regular l’aixeta” (L’econòmic – El Punt Avui)
“Lamine Yamal, el fenomen” (Ara)

1. L’escriptor Javier Cercas practica diàriament l’esport de sortir a córrer. Me n’assabento en el decurs d’una entrevista que li fan a Catalunya Ràdio. En parlar d’aquesta qüestió, Cercas diu que en cap cas vol comparar-se amb el president Illa que també surt a córrer cada dia, si més no perquè Illa fa molt més temps que no pas ell que practica aquest esport. Però allò que en aquesta ocasió em crida més l’atenció de l’entrevista, és quan Cercas assegura que el costum de sortir a córrer cada dia li ha acabat per generar una mena d’addicció positiva fins al punt que si, per la raó que sigui, no pot sortir a córrer se sent insatisfet. És el mateix que em passa a mi amb les meves passejades matineres que s’han convertit en una rutina absolutament necessària per poder sobreviure en temps de tantes turbulències polítiques, econòmiques i socials. D’aquí que a mi també em costa molt prescindir-ne i que en cas de no poder-la practicar, m’obliga a buscar alternatives que em permetin aïllar-me, encara que sigui només per una estona, d’aquest món tan complex que ens envolta i que, alhora, almenys a mi, em costa tant i tant d’entendre.

2. Una de les obsessions de les moltes que tinc, és la de preguntar-me una volta i una altra com pot ser encara que a un dels espais més cèntrics de Sabadell se’l continuï identificant en el nomenclàtor com a passeig de la Plaça Major en una mena de simbiosi que pretén unir l’antiga denominació de plaça que havia ostentat amb la més moderna de passeig en un mix que en fusionar passeig i plaça no acaba essent ni una cosa ni l’altra. Aquesta meva obsessió sobre la denominació d’aquest espai central de la ciutat es fonamenta, tal com ja he explicat en altres ocasions, en el fet que l’actual espai al qual em refereixo va sorgir a principis dels anys cinquanta del segle passat, conseqüència de l’ampliació (per enderrocament del barri preexistent del Pedregar) del que fins llavors havia estat plaça Major, espai que les autoritats franquistes del moment decidiren denominar passeig del general Primo de Rivera, però que la ciutadania, sàviament, va conèixer sempre com a simplement El Passeig i, els més joves, com a passeig dels semalers per la tipologia d’arbres que s’hi van plantar. Serveixi tot això per argumentar que la denominació que des del meu punt de vista més li escau a l’espai en qüestió és –també i sobretot per raó de centralitat– el de plaça Major. I de fet així és reconegut pels FGC que denominen l’estació del Metro del Vallès que es troba en el seu subsol com a Sabadell – Plaça Major. M’hi ha fet tornar a pensar, un comentari emès aquest matí a través de la RAC 105 que he escoltat mentre complia amb la meva rutina diària de la passejada matinera; comentari que feia referència a la vitalitat generada al redós de la Plaça Major…

  • Dilluns 19 de maig de 2025

Els titulars de la jornada:
“La càrrega fiscal és el principal escull per allargar la vida a les nuclears” (El Periódico)
“” (La Vanguardia)
“Triomf conservador a Portugal amb un fort ascens dels ultres” (El País)
“Evitar el foc a contracorrent” (El Punt Avui)
“Romania, Polònia i Portugal planten cara a l’extrema dreta” (Ara)

No hi pot haver cap mena de dubte que hem entrat de ple en una nova era de la corrupció de la qual si bé en coneixíem la seva extensió en el trumpisme, en desconeixíem les dimensions siderals i l’absència de límits legals o morals. És així que en aquest punt de la pel·lícula en el qual ens trobem, podem concloure que la primera presidència de Trump va ser només una mena d’assaig general del que es podia arribar a fer. Fixem-nos si no en què els saqueigs, les extorsions, les comissions il·legals i els suborns s’han vist corregits i augmentats des que va començar la segona presidència de Trump, fins a adquirir un abast inimaginable. La mostra més fefaent d’aquest estat de coses la tenim en l’impúdic viatge de Trump per tres monarquies del Golf Pèrsic, on els més rics del món s’han reunit en ostentosos palaus i han protagonitzat cerimònies fastuoses al voltant de qui a hores d’ara és el major perill per la democràcia dels EUA. La cirereta del pastís d’aquesta corrupció sense miraments, és l’avió valorat en 400 milions de dòlars que Trump ha acceptat de l’emir qatarià com a regal. Però no patiu. Tot és en ordre. Sabíem que els interessos públics i privats són per a Donald Trump indestriables; un personatge que al seu torn s’emmiralla en les autocràcies àrabs –també amb la de Putin al qual admira profundament– que el fan sentir com a amo i senyor d’un altre enorme emirat que considera és seu: l’americà. Comptat i debatut: estem assistint a la decadència cívica i moral quant a valors dels EUA –i en gran part també del món occidental–, amb el consentiment implícit de tots els que davant tanta disbauxa fan del silenci aprovació. En aquest context, oportunes són les paraules de Lleó XIV que durant la missa d’inici del seu pontificat no es va oblidar de Gaza –on se “sotmet a gent gran i nens a la gana”–, ni tampoc de “la martiritzada Ucraïna”, alhora que va fer una crida a la unitat de l’Església per afrontar els interrogants i desafiaments d’un món convuls “ferit per l’odi, la violència, la por al diferent i per un paradigma econòmic que explota les riqueses de la terra i margina els més pobres”.

  • Dimarts 20 de maig de 2025

Els titulars de la jornada:
“El Govern reformarà la DGAIA en tres mesos” (El Periódico)
“La UE i Londres pacten reiniciar una relació trencada des del Brexit” (La Vanguardia)
“Israel anuncia que ocuparà ‘tota Gaza’ i que alleugerà la fam” (El País)
“Refent ponts amb el continent” (El Punt Avui)
“Les escoles catalanes han de gestionar 9.00 alumnes nous cada mes” (Ara)
“9.127 ànimes” (Diari de Sabadell)

1. Escolto els primers informatius del dia que tenen Gaza i el genocidi d’Israel sobre palestins en el seu centre d’atenció. D’aquesta situació em venen al magí dues noves reflexions. La primera: Netanhayu autoritzava ahir l’entrada en territori gaizatí de nou camions amb ajut alimentari quan se’n necessitarien un mínim de 60 cada dia. L’autorització –“una gota d’aigua en un oceà de necessitat” segons Bushra Khalidi, responsable de la incidència política de l’ONG Oxfam– es produïa arran de la pressió exercida des dels EUA a partir del fet que senadors nord-americans s’haguessin mostrat escandalitzats per les fotografies de nens famolencs clamant aliments, publicades en diversos mitjans de comunicació, i no pas –ai las!– per l’efecte devastador de les bombes que cauen sobre els palestins i que diàriament fan centenars de víctimes. La segona: l’alcalde de Madrid, Martínez-Almeida –i per extensió els populars– critiquen Sánchez per haver qualificat Israel d’Estat genocida. A banda que la base de l’afirmació no s’ajusta a la veritat, seria recomanable saber quin és, segons els populars, el qualificatiu que més escau a la matança i expulsió de palestins que s’està operant a Gaza per l’exèrcit d’Israel, sense que res ni ningú hi posi fre. És possible més cinisme dels uns i dels altres? És possible, tanmateix, que encara hi hagi qui defensa Israel a despit de les barbaritats que està cometent? La memòria és certament curta i Israel sembla haver oblidat el genocidi que els nazis varen practicar amb els jueus.

2. Fins diumenge, la península Ibèrica era una excepció quant a l’avenç de l’onada ultra. El resultat sorgit de les urnes a Portugal han trencat aquesta simetria. D’aquí que la coalició governamental que presideix Sánchez no tingui més opcions d’aferrar-se a l’agenda social com a millor antídot contra el tsunami dretà que s’estén arreu. Per a la coalició d’esquerres governant és determinant mantenir la unitat en el Govern i fer-la servir per aprovar reformes progressistes. El PP ho sap perfectament, i per això intenta enderrocar-lo. Així és com Núñez Feijóo vol convertir el congrés del partit en una plataforma de rellançament de la seva figura per pressionar encara més a Sánchez i obrir-se camí cap a La Moncloa. Però Pedro Sánchez, com ja ha demostrat a bastament, està disposat a aguantar el què calgui. L’esquerra en general i les forces progressistes, han de ser plenament conscients del repte que tenen davant i mantenir-se unides.

3. Sabadell és notícia aquests dies gràcies al Festival Embassa’t que cada any que passa reforça i renova la seva oferta musical, i ho fa amb una identitat pròpia. Al seu favor hi juga que els grans festivals musicals barcelonins no s’han posat encara en marxa i l’indret on el festival se celebra: l’amfiteatre del Parc Catalunya. Acabat l’Embassa’t un altre festival truca a la porta amb actuacions que ompliran els caps de setmana des d’ara mateix i fins el 14 de juny. El projecte Sabadell centre cultural que impulsen l’Ajuntament de Sabadell i la Fundació Banc Sabadell també troba tot el seu sentit en aquest i en d’altres festivals que la ciutat acollirà durant l’estiu i que complementen les temporades habituals de música clàssica, música de cambra i òpera a més de les de teatre i dansa.

  • Dimecres 21 de maig de 2025

Els titulars de la jornada:
“Europa amonesta Netanyahu” (El Periódico)
“Augmenta la pressió europea a Israel perquè deixi de bloquejar Gaza” (La Vanguardia)
“Europa comença a castigar a Israel per la matança i la fam a Gaza” (El País)
“Reptes de la lluita veïnal” (El Punt Avui)
“La UE revisarà el seu acord amb Israel per l’horror de Gaza” (Ara)

1. Mentre la UE s’ho mira encara de reüll, el Regne Unit ha estat més valent i ha decidit moure fitxa suspenent les negociacions per arribar a un acord comercial amb Israel. Comença a ser hora –i segur que ja és massa tard– d’aturar com sigui el genocidi que s’està cometent a Gaza. No hi pot haver raó al món que avali la matança diària de palestins amb el pretext fútil d’acabar amb Hamàs, quan el fet és que amb qui es vol acabar és amb la presència de palestins en la que és la seva pàtria. Un argument –el d’acabar amb Hamàs– que escoltem diàriament per part d’aquells que consideren lícit que Israel es defensi del terrorisme –dret que ningú nega– però que, alhora, no s’estan gens ni mica de mirar cap a una altra banda davant l’extermini que l’exèrcit d’Israel està portant a terme a Gaza i a Cisjordània.

2. Segons es desprèn d’un recent estudi de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), Catalunya podria beure i viure durant tres anys amb l’aigua que estalviaríem amb una bona gestió dels aliments que comprem. Dit d’una altra manera la petjada hídrica del menjar que llencem a les escombraries (perquè creiem que ha caducat o perquè vam comprar més quantitat d’aliments del que precisaven) estem malgastant litres i litres d’aigua. Tanta com l’equivalent a 496.210 piscines o, cosa que és el mateix, l’aigua necessària per abastir la població de Catalunya durant 1.314 dies. Per pensar-hi i reflexionar una estona per, després, actuar en conseqüència.

  • Dijous 22 de maig de 2025

Els titulars de la jornada:
“L’ús de busos exprés a BCN creix el 19% en un any” (El Periódico)
“Una campanya prorussa va difondre falsedats per crear confusió durant la dana” (La Vanguardia)
“Europa protesta per un atac d’Israel contra diplomàtics seus a Cisjordània” (El País)
“Els municipis turístics necessiten un nou model de finançament” (Pere Granados) (El Punt Avui)
“Netanyahu desfia Europa i menysprea les seves amenaces” (Ara)
“Creix la demana d’FP per les sortides laborals” (Diari de Sabadell)

1. La supèrbia de l’aliança entre els Estats Units i Israel està arribant a extrems inimaginables i ahir en vàrem tenir dos exemples més: l’un a Israel, amb Cisjordània i Gaza en el rerefons, l’altre al despatx oval de la Casa Blanca. A Cisjordània, forces armades israelianes disparaven contra un grup de diplomàtics, d’Espanya, França, Itàlia, Canadà, Dinamarca, Finlàndia i el Regne Unit, en visita política oficial, convidats per les autoritats palestines. No hi va haver ferits, però els governs de la majoria de països demanen explicacions i que s’obri una investigació sobre un greu acte d’“intimidació”. Mentre, a Gaza, la fam pot acabar essent la causa d’un elevat nombre de víctimes que només en població infantil, podria arribar a les catorze mil. I tot en un dia en el qual el primer ministre d’Israel, Benjamí Netanyahu, reconeixia allò que amb vehemència havia negat durant molts anys: que el seu Govern va permetre finançar amb milions de dòlars Hamàs, diners que els foren transferits des de Qatar. “La política que va conduir a permetre a Qatar transferir diners a Gaza –argumentà Netanyahu– va ser acceptada per unanimitat al gabinet de seguretat” paraules a les quals responent al perquè ho van fer, afegí sense embuts que “volíem mantenir dividida Hamàs i l’Autoritat Nacional Palestina (ANP)”. Davant tot això, els EUA, amb Trump al capdavant, aprofiten la visita del president sud-africà a la Casa Blanca per mostrar-li un seguit de fotos i de vídeos violents (que segons Trump va dir “no sabia d’on sortien” (sic) però que ara si que sabem que no eren de Sud-àfrica sinó del Congo) amb els quals intentava fonamentar l’acusació d’un suposat “genocidi” a Sud-àfrica contra agricultors blancs per part de la població negra. Voleu cinisme més gran per part de Netanyahu i també de Trump?

2. No està gens clar que el congrés –conclave segons va dir Feijóo– dels populars el mes de juliol serveixi per reforçar el líder del PP ja que, de mica en mica, van apareixent veus i gestos que no van precisament en la direcció d’enfortir-lo. La darrera veu a tenir en compte, ha estat la de José M. Aznar que en el decurs d’una conferència assegurava ahir que Trump havia guanyat les eleccions no pas per mèrits propis, sinó per haver sabut capitalitzar “l’extraviament extremista dels demòcrates”. “Trump –va continuar– va saber rendibilitzar la por, el malestar, la sensació de declivi i el fàstic d’una població majoritàriament farta d’una buidor delirant”. “Guanyar –va rematar– perquè el rebuig cap a l’adversari és més gran que l’entusiasme dels propis, permet estalviar-se programes meditats. N’hi ha prou amb atiar el sectarisme partidista” la qual cosa, segons Aznar, “no és suficient per governar un país, perquè això no implica tenir ‘un mandat clar’ i dona lloc a un Executiu de ‘rumb erràtic’”. No cal ser massa espavilat per veure en aquestes paraules una clara crítica a l’estratègia política que Feijóo està aplicant contra Sánchez. Més clar, l’aigua. No us sembla?

  • Divendres 23 de maig de 2025

Els titulars de la jornada:
“Tindria sentit mantenir la marca Sabadell a Catalunya i en el segment empresarial” (Carlos Torres) (El Periódico)
“Israel lliga l’assassinat dels jueus als EUA amb les crítiques europees” (La Vanguardia)
“Trump ataca a Harvard amb el veto als alumnes estrangers” (El País)
“Traficants d’art i patrimoni” (La República – El Punt Avui)
“Netanyahu s’agafa a l’atac de Washington per treure’s pressió” (Ara)

1. Almenys per a mi, el cap de setmana no podia haver començat millor. Va ser tot un luxe poder compartir, ahir a la tarda, pensaments, punts de vista, conversa i reflexions amb Benet Casablancas. Més encara quan l’ambient i el temps del qual disposàvem hi varen ajudar.

2. Sílvia Orriols esvalotava ahir l’hemicicle del parc de la Ciutadella en comparar l’ús del vel islàmic amb la simbologia nazi, alhora que reclamava que es prohibís el seu ús tal com es fa a Alemanya. L’alcaldessa de Ripoll i líder d’Aliança Catalana va retreure al primer partit de l’oposició el viratge que estava fent des d’una posició bonista a una de més dura per “interessos electorals” al temps que apuntava irònicament que Junts és “la versió de marca blanca d’AC” i recordava al partit de Puigdemont que l’elector prefereix sempre “l’original a la còpia”. Les paraules d’Orriols van ser tancades amb un no gens menys irònic clam a Junts donant-los la benvinguda “a l’extrema dreta”…

  • Dissabte 24 de maig de 2025

Els titulars de la jornada:
“Trump amenaça amb aranzels del 50% la UE si no hi ha acord” (El Periódico)
“Trump amenaça la UE en plena negociació amb un aranzel del 50% el juny” (La Vanguardia)
“Trump amenaça a la UE amb aranzels del 50% des de juny” (El País)
“L100mpart” (La República – El Punt Avui)
“Trump amenaça ara la Unió Europea amb aranzels del 50% ” (Ara)
“Set reptes per encarar el futur” (Diari de Sabadell)

1. Després de l’ascens al poder de Giorgia Meloni a Itàlia i dels resultats històrics a Suècia va arribar l’entrada de l’extrema dreta al Govern de Finlàndia. Més tard, els ultres van aconseguir la victòria als Països Baixos, una gesta que es va repetir un any després a Àustria. Vindrien posteriorment els màxims que l’extrema dreta va aconseguir a França i Alemanya. Les eleccions a Portugal, Polònia i Romania del passat 18 de maig no van fer més que confirmar aquest ascens lent però continuat del vot ultradretà així com la pèrdua de suport de l’esquerra en la majoria dels països de la Unió Europea (UE). Part de l’origen d’aquest fenomen cal buscar-lo en el descontentament social conseqüència de la creixent desigualtat que es dona entre la ciutadania així com de l’insuficient poder adquisitiu del qual disposen. Si a això hi afegim el deteriorament dels serveis públics, el preu disparat de la habitatge i l’injust repartiment tributari en el que els que més tenen són, alhora, els que menys aporten, tindrem la clau de volta d’un descontentament al qual els partits socialdemòcrates i la resta de forces d’esquerra no saben com fer-hi front.

2. Catalunya ha passat en poc més d’un segle, de tenir dos milions d’habitants a albergar-ne més de vuit milions. En el decurs d’aquest mateix període, una constant: la natalitat ha estat a Catalunya baixa. A partir d’aquestes dues constatacions ben fàcil és concloure que l’exponencial creixement poblacional a Catalunya s’ha produït amb la immigració amb la conseqüència de què amb creixements poblacionals d’aquest volum s’acaben generant problemes de tota mena que arran de la manca sistemàtica de previsió i de planificació. Així, ens trobem que no hi ha prou habitatges per a les generacions joves que volen emancipar-se, la qual cosa al seu torn provoca un augment en el lloguer i en l’accés a l’habitatge de compra. Tampoc hi ha transport públic capaç d’assumir una major demanda i no diguem que, alhora, manquen metges i infermeres, equipaments escolars en condicions… Però més enllà d’aquestes mancances, l’ús del català n’és un dels més afectats, tal com queda reflectit en l’anàlisi de la situació que en fa el Pacte Nacional per la Llengua que posa negre sobre blanc la delicada situació en la qual es troba el nostre idioma. Si a això hi sumen la nefasta política de polarització lingüística que s’ha practicat els darrers anys, descobrirem una part del perquè el català es troba en una situació de salut precària amb la paradoxa que si bé és cert que el nombre de persones compreses entre aquestes edats que entenen i parlen el català s’ha incrementat en prop de nou-centes mil persones, el coneixement global del català ha caigut nou punts percentuals pel fet que en els darrers vint anys la població catalana ha crescut en més d’un milió cent mil persones.

  • Diumenge 25 de maig de 2025

Els titulars de la jornada:
“Les Balears, el laboratori del nou turisme” (El Periódico)
“La caiguda de sumar dispara la majoria absoluta de PP i Vox” (La Vanguardia)
“Netanyahu accelera la seva agenda extremista en una Gaza arrassada” (El País)
“Portes obertes al deute” (l’Econòmic – El Punt Avui)
“Què se n’ha fet del sistema financer de Catalunya?” (Ara)

Diu la dita que “més val tard que no pas mai”. Disset dels vint-i-set governs de la UE s’han decidit finalment a pronunciar-se a favor de què cal revisar l’acord comercial de la UE amb Israel arran la violació de drets humans a Gaza i Cisjordània. Fins no fa res, només els governs d’Espanya, Irlanda i Bèlgica havien fet sentir la seva veu en el si de la UE per denunciar els crims de guerra protagonitzats pel Govern israelià. No sabem on eren els altres països europeus quan els ministres del Govern de Benjamin Netanyahu feien declaracions públiques d’intencions clarament genocides. Tampoc on era o on està en aquesta qüestió Núñez-Feijóo. Una resposta al posicionament escassament moral de Feijóo li ha arribat del president de la Conferència Episcopal amb qui segur sintonitza en molts altres aspectes. “Cridem alt i clar contra el drama humanitari que es viu a Gaza per l’acció del Govern d’Israel”, ha escrit en una homilia Luis Argüello, arquebisbe de Valladolid, el qual ha afegit que “No val el silenci com a pretext de què l’argument que el Govern d’Espanya utilitza és un escut per amagar altres problemes”. És obvi, però, que Feijóo no està per escoltar allò que no li interessa i menys encara està disposat a fer costat al Govern d’Espanya en res. Suposo que després de les paraules de Luis Argüello, Feijóo no s’atrevirà a acusar a l’Església catòlica d’antisemita.

 

  • Dilluns 26 de maig de 2025

Els titulars de la jornada:
“El tràfic de marihuana capta professionals aliens al ‘narco’” (El Periódico)
“La majoria d’espanyols, a favor d’allargar la vida de les nuclears ” (La Vanguardia)
“Espanya prou una coalició internacional per sancionar Israel per Gaza” (El País)
“L’aigua el magatzem energètic” (El Punt Avui)
“Els alcaldes marquen el rumb de Junts en immigració” (Ara)

M’explica el digital Español de Pedro J. Ramírez que “el PP seria avui la força més votada amb 151 escons (34,9% del vot)”. D’aquí que els populars es col·locarien 5,9 punts per davant del PSOE, que obtindria 116 diputats (29%), cinc menys dels que actualment té”. La conseqüència és que el PP podria governar en solitari atès que: “Feijóo només necessitaria el suport de Vox (a qui l’enquesta atorga 38 escons) per ser investit president”, sense necessitat d’incorporar aquest partit al seu hipotètic govern, rematant que “un 6,9% dels que van votar el PSOE s’han passat al PP, el doble que fa sis mesos”. Sabeu la credibilitat que em mereixen les enquestes demoscòpiques, tot i reconeixent que n’hi ha que m’inspiren més confiança que no pas altres, com és en aquest cas, tenint en compte el dilatat historial de Pedro J. Ramírez i l’animadversió que sempre ha sentit pels governs progressistes.

  • Dimarts 27 de maig de 2025

Els titulars de la jornada:
“El Govern refunda la DGAIA i l’oposició demana investigar més” (El Periódico)
“Un Netanyahu sense fre desplega a Gaza una ofensiva sense precedents” (La Vanguardia)
“Israel anuncia una ofensiva més dura després d’una altra matança a Gaza” (El País)
“El retorn del cor d’Euràsia” (El Punt Avui)
“PP i Vox sabotegen l’oficialitat del català a Europa” (Ara)
“Les escoles demanen revisar la mobilitat en les hores puntes” (Diari de Sabadell)

1. Digueu-me malpensat, però la maniobra dels populars a la cerca de vots en contra de la normalització del català a Europa persegueix un objectiu de fons: el de provocar les ires de Junts pel fet que l’oficialització del català a Brussel·les no avanci a Europa i que això sigui la base per acusar Sánchez de no haver fet tot el que calia fer. D’aquesta manera se’ls obriria una finestra –pensen– per convèncer a Junts que el que ara cal és fer caure el Govern Sánchez. Allò que passa és que amb una jugada com aquesta, maquiavèl·lica però no impossible, les llances se’ls hi poden acabar girant a la contra ja que amb les seves crítiques quant a l’oficialització del català –i també del gallec i de l’eusquera– no aconsegueixin res més que enfortir Sánchez.

2. Vaja amb Trump que no s’està d’acusar Putin d’haver-se tornat boig sense adonar-se que potser és ell qui no volta rodó. Als fets em remeto. Ahir mateix Trump donava de nou gràcies a Déu. En aquesta ocasió per haver perdut les eleccions del 2020 que ell mateix –Trump, no Déu– assegurava llavors haver guanyat, propiciant la invasió al Capitoli de tan infaust record. Doncs bé, ara resulta que va ser també Déu qui les hi va fer perdre per, en compensació, guanyar les del 2024 i poder liderar nord-amèrica en “la legislatura més gran de la història dels EUA, amb el campionat del món de futbol i els JJOO de Los Angeles…”. Sense més comentaris.

  • Dimecres 28 de maig de 2025

Els titulars de la jornada:
“Economia obre la porta a que el Govern condicioni l’opa” (El Periódico)
“L’oficialitat del català a la UE es posposa pel dubte de diversos països” (La Vanguardia)
“Els EUA investiguen com a terrorisme dos atacs a Nova Orleans i Las Vegas” (El País)
“Setge al tabac” (El Punt Avui)
“Compte enrere perquè la Moncloa decideixi sobre l’opa al Sabadell” (Ara)

1. L’opa hostil del BBVA al Banc Sabadell ha entrat definitivament en l’última fase de tramitació a partir que el Ministerio de Economia hagi activat el compte enrere per tal que el Govern s’hi pronunciï, tot tenint en compte que l’opa ha rebut fins ara el vistiplau del Banc d’Espanya, del Banc Central Europeu i, amb condicions, també de la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència. Clar que els informes emesos per aquestes institucions tenen a veure amb la idoneïtat de l’opa des d’un punt de vista financer, mentre que al Govern li correspon avaluar-la des del punt de vista de l’“interès general” i encara que no pot vetar-la, sí que pot afegir condicions que la facin més difícil o fins i tot impossible al no poder ser assumides pel BBVA. Sigui com sigui, estem a un mes de que els accionistes dictin sentència.

2. Trump, Trump i cada dia Trump. En una decisió sense precedents, però penso que perfectament calculada després de les traves recentment posades a Harvard, Donald Trump acaba de traslladar una instrucció a totes les ambaixades i consolats perquè paralitzin el procés de concessió de visats als candidats a estudiar en centres docents dels Estats Units. Vist com va tot plegat, Trump és el poder executiu total que actua sense aturador pel fet que gaudeix d’un control pràcticament total sobre el Congrés, el Senat i gran part del el Tribunal Suprem. Però, ara com ara, vistes les escasses reaccions dels nord-americans, és talment com si els EUA no s’acabessin de creure que el malson que pateixen des que Trump va ser reelegit, és real. Per això cal suposar que tard o d’hora, els estatunidencs s’adonaran que amb Trump les coses van pel pedregar. La qüestió és saber si quan això passi ja no serà massa tard per redreçar la situació.

  • Dijous 29 de maig de 2025

Els titulars de la jornada:
“El jutge investiga l‘intent d’atacar el fiscal Grinda” (El Periódico)
“PSOE i PP entaulen una guerra bruta amb el focus en l’UCO” (La Vanguardia)
“Espanya promou una coalició internacional per sancionar Israel a Gaza” (El País)
“Murals sentenciats” (El Punt Avui)
“Sánchez insta la UE a ‘mobilitzar-se’ per aturar l’atac a Gaza” (Ara)
“El banc ha tornat al castell perquè és on es defensa millor del drac” (Josep Oliu) (Diari de Sabadell)

 Cal treure profit de les oportunitats i això és el que ens proposem fer des d’avui i fins dimarts que vinent amb l’ajut del Programa de Vacances per la Gent Gran. No és la primera vegada que ens acollim al Programa. En aquesta ocasió visitarem Lisboa i entorns. Malauradament, però, el viatge no ha començat del tot bé, atès que un dels components del grup ha sofert un desmai del qual, com que no es recuperava satisfactòriament, ha requerit la presència d’una ambulància medicalitzada que, després d’unes primeres proves i assistència, l’ha traslladat a un hospital.

  • Divendres 30 de maig de 2025

Els titulars de la jornada:
“Les reformes de Trump s’emboliquen als Tribunals” (El Periódico)
“” (La Vanguardia)
“La guerra aranzelària de Trump s’embolica als tribunals” (El País)
“La meva aspiració és la independència i el progrés social. Aviat està dit” (Pere Lluís Font) (La República El Punt Avui)
“Els jutges intenten frenat Trump” (Ara)

 Calor. Molta raó. També a Fàtima malgrat la fresca que imperava en l’ambient quan he sortit de bon matí per complir amb la meva rutina diària d’una passejada matinera, avui en un entorn tranquil com és el que envolta el Santuari, només trencat pels peregrins matiners que s’acosten a la basílica. No em puc estar, durant la passejada, de sintonitzar la Ser Catalunya per escoltar les novetats del dia. Novetats, em pregunto, quan res no ha canviat! Potser la novetat és el matís introduït en el discurs enfadós de Feijóo reclamant una vegada i una altra a Sánchez que plegui –això òbviament no és nou– ara convocant una manifestació pel 8 de juny i –quina barra!– atrevint-se a demanar poques hores després que es manifestés obertament contra el català, el gallec i l’eusquera a Europa, que PNV i Junts li donin suport en una hipotètica moció de censura. Hora és de preguntar-se en quin món viu Feijóo.

  • Dissabte 31 de maig de 2025

Els titulars de la jornada:
“Separació amistosa” (El Periódico)
“La guerra aranzelària de Trump s’enreda als tribunals” (La Vanguardia)
“El PP tanca amb Vox el pacte de Pressupostos a les Balears amb noves cessions” (El País)
“Escac al Rei” (La República – El Punt Avui)
“La croada de la dreta judicial ha deixat l’amnistia a mtges” (Ara)
“La campanya d’incendis es lluita des de Sabadell” (Diari de Sabadell)

 Sé que a Sabadell continua fent molta calor gràcies a les noves tecnologies –que cada cop ho són menys de noves– a partir de les quals estic informat puntualment de la temperatura exterior i interior de casa. Per contra, aquí a Portugal, la temperatura és suportable i a les nits i matinades fins i tot fresca, la qual cosa fa que les meves passejades matineres siguin molt més agradables. Per cert, que avui, de retorn a l’hotel he passat per l’esplanada del Santuari de Fàtima on confluïen nombrosos grups de pelegrins de nacionalitats diverses que, en processó, anaven cap a la basílica de la Mare de Déu. Un fort contrast –penso– amb la Fàtima que vàrem visitar i conèixer l’estiu de 1974, pocs mesos després de la revolució dels clavells que va posar punt final la dictadura d’António de Oliveira Salazar. Avui, Portugal, cinquanta-dos anys després del seu alliberament i dels canvis transcendentals que es varen operar i avui, el país veí, ha pres la senda de la seva dretanització governamental, tal com comença a ser norma a la resta d’Europa, llevat –de moment– del cas d’Espanya.