Deixeu‑me que us confessi una meva sensació. La que es deriva del fet que, d’un temps ençà, Sabadell em sembla una ciutat més bruta que no pas era abans. En tinc la sensació i gairebé diria que també la certitud. Se m’en escapa la causa. Però fàcil és comprovar com els carrers i les places sabadellenques no es veuen tan nets i netes com fa només uns mesos. Atribuir la culpa a la manca de competència o de dedicació dels serveis municipals de neteja seria el recurs i l’excusa més fàcil. No vull caure en el parany ni tampoc fer demagògia fàcil que a enlloc no acondueix. Perquè que una ciutat estigui bruta és una qüestió que més té a veure amb el civisme ‑o, en aquest cas, a la seva manca‑ que no pas a cap altra cosa. En altres paraules: No és més neta la ciutat que més recursos esmerça en la neteja viària sinó la que els ciutadans tenen més cura de no embrutar‑la.

Deia Varclav Havel amb encert, que de totes les doctrines que acaben en “ísme”, és el civisme la més cabdal i transcendent. Perquè el civisme és assignatura obligada sobre la qual es fonamenta la convivència humana i el respecte pels individus i les coses. És, d’altra banda, assignatura que es troba en la mateixa base dels valors democràtics.

Per això em preocupa encara més, el fet que els sabadellencs no posem cura suficient a l’hora de mantenir netes i en condicions places, carrers i instal·lacions públiques. Possiblement, i si m’apureu, una part de responsabilitat pot recaure damunt dels serveis municipals. Però segur que la part més important de la responsabilitat cal que ens l’atribuïm a tots plegats.

Publicat a El 9 Nou, el 12 de juny de 1997