“El poble ho ha decidit, tercer cinturó gratuït” es clamava, fa vint-i-tres anys, a l’hora de reivindicar la gratuïtat de l’A-7 al seu pas pel Vallès Occidental. Però a la via, inaugurada l’any 1977, se li aplicà un doble peatge des del primer de juliol de 1978, després d’uns mesos de gratuïtat. Han calgut que passessin més de quatre lustres abans que la darrera barrera que impedia la lliure pas als vehicles que transitaven per les vies centrals de la B-30 no s’aixequés. La conquesta no és fútil, a despit que sigui insuficient si d’allò que es tracta és millorar les connexions de les comarques metropolitanes de Barcelona entre sí. Tot plegat perquè l’alliberament del darrer peatge de la B-30 fa que les retencions que es formaven en els semàfors de les vies laterals, s’hagin traslladat fins el punt en què A-7 i A-2 s’uneixen. I així serà fins que no es faci la connexió de l’A-7 amb autovia del Llobregat lliure de peatge, la N-II. Mentre tant, des del Vallès, no hi haurà més remei que continuar satisfent un doble peatge: d’una banda, el simbòlic en forma de retencions; de l’altra, el físic que imposa la barrera de Martorell, la qual poden estalviar-se els vehicles que van o vénen de Barcelona però en cap cas els que van o venen del Vallès mitjançant l’A-2.

Diuen que feina feta no té destorb. Bo és que el peatge de Sant Cugat sigui història. Només cal confiar ara que l’enllaç inexistent de l’A-7 amb la N-II no tardi tant en arribar com la gratuïtat del tram Montmeló-Papiol de l’A-7 o, millor encara, del carrer major del Vallès Occidental, la B-30.

Publicat a El 9 Nou, el 13 de gener de 2000