Que el centenari del naixement del poeta Joan Oliver (Pere Quart) està resultant incòmode a les més altes instàncies del país, és un fet que no admet discussió. Només cal observar com la Generalitat de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans, per citar alguns exemples, tracta el centenari del poeta i escriptor sabadellenc i com, sense anar més lluny, les mateixes institucions van tractar el de Josep Pla. No és que les figures de Pla i d’Oliver siguin comparables, que no ho són. Ni per la forma de ser ni pel fons d’ideològic de cadascun dels notables literats. Pla, murri com era, va saber adaptar-se a qualsevol circumstància. Oliver, sarcàstic com era, no va tenir cap mena de problema a l’hora de mantenir-se fidel als seus ideals polítics. Prova de l’actitud gens servil d’Oliver, queda reflectida en l’anècdota de quan Jordi Pujol assegurava, en públic i davant el poeta mateix i per tal de salvar una situació compromesa, que a ell ­­-a Pujol– i a Oliver els unia la condició de ser nacionalistes. Davant l’afirmació, Oliver no es va estar de replicar immediatament al president de la Generalitat de Catalunya, que no obstant i això, les respectives concepcions nacionalistes que defensaven eren notablement diferents.

No ha de sorprendre doncs que la Generalitat de Catalunya passi de puntetes sobre el centenari d’un personatge que li va ser rebel. Però sí sorprèn que a Sabadell no es pugui veure l’espectacle Això guixa!, a despit de la programació que, en homenatge a Pere Quart, és a punt d’encetar-se a la ciutat.

Publicat a El 9 Nou, el 14 de novembre de 1999