La setmana passada es confirmava la mort del que podria ser el darrer exemplar de bucarda que encara es movia pels Pirineus. La bucarda és una subespècie de la cabra hispànica endèmica en la serralada pirinenca. És d’aquesta manera com una altre espècie animal, malgrat trobar-se protegida per un dels programes comunitaris Life, desapareix del Pirineu, més concretament de la Vall d’Ordesa. A les bucardes els hi ha acabat passant com a d’altres espècies animals que, de mica en mica, han anat desapareixent dels Pirineus bàsicament com a conseqüència de l’actuació sense escrúpols de caçadors furtius. I tot i que fa un parell de dècades se sabés que s’estava en un procés que podia desembocar en la desaparició de la bucarda, ben poques accions efectives es van fer per evitar-la. Ara, constatada la mort del darrer exemplar que en quedava, tot seran plors i lamentacions i qui sap si acusacions entre els uns i els altres de deixadesa i d’incapacitat. En cap cas, però, ni els plors, ni les lamentacions, ni tampoc les acusacions seran raons suficients capaces de recuperar la subespècie de cabra hispànica ara desapareguda. Potser caldrà que passin uns anys, esperar la posada en marxa d’un altre bloc de programes europeus Life mitjançant el qual poder treballar per fer possible el retorn de la bucarda a un dels hàbitats en què s’havia mogut. Se sap que a principis de segle, la població de bucardes en el massís pirinenc era  altíssima, especialment en la zona de la Vall d’Ordesa. Si això passés -si es posés en marxa un programa Life específic per la bucarda-, hi hauria motius a més per encetar una altre inútil debat entorn la conveniència o no de la reintroducció de l’espècie, com va passar amb la posada en marxa del programa Life de reintroducció de l’ós bru als Pirineus.

Ironies i fàcils jocs de paraules a banda, el cert és que de mica en mica els Pirineus van despoblant-se d’espècies d’animals autòctones fins que arribi un dia en què ja no en desapareixi cap més per mor que no en quedi cap per desaparèixer i que l’equilibri ecològic de la serralada quedi malmès per sempre més. Amb la desaparició d’espècies animals es causa encara un altre dany a la serralada: el que resulta de què una part del patrimoni quedi arrasat per acció directa d’una altra espècie d’animals que, diuen, pertanyen a la categoria dels racionals però que si al seu comportament hem de fer cas, caldrà concloure que són molt irracionals i encara més animals…

Publicat a El Peròdic d’Andorra, el 12 de gener de 2000