Els trens de rodalies de RENFE havien assolit darrerament un cert prestigi gràcies al bon servei que venien prestant i, fins i tot, gràcies a la puntualitat de la qual feien gala. Tot va  començar fa uns de deu anys quan la societat, llavors presidida per Mercè Sala, apostà per augmentar les freqüències de pas de trens per les estacions. També per la millora del material ferroviari i de l’estat de conservació i de neteja de les instal·lacions, tant fixes com mòbils. El resultat de l’aposta fou l’augment constant del nombre d’usuaris des de llavors fins ara.

Assolir la confiança dels usuaris d’un servei ni és fàcil ni s’aconsegueix en poc temps. Per contra, la confiança és un valor que es pot perdre en un moment. I RENFE, que havia aconseguit fer-se amb la confiança dels seus usuaris, és a punt de perdre-la. Vistes com li van ara les coses, tot sembla assenyalar que RENFE enyorava temps passats; temps de retards i de cancel·lacions de trens injustificades i injustificables.

Des del mes de febrer -sense que se’n sàpiguen les causes- el servei de rodalies (almenys pel que fa a la C-4) ha entrat en un procés de degradació en què els retards i les avaries sovintegen com mai. D’aquesta manera han tornat les esperes en les estacions i la temença de què el tren s’aturi en qualsevol moment.

Sort encara que “España va bien”… Es clar que vista l’actual situació per la qual travessa el servei de rodalies de RENFE, Espanya continua anant bé solament per a uns pocs (els de sempre) que continuen gaudint de tots els avantatges…

Publicat a El 9 Punt, el 18 de juliol de 2002.