Per a qualsevol periodista i per a qualsevol observador de l’actualitat, sempre constitueix una bona notícia l’aparició en el mercat d’un nou mitjà de comunicació. Més en els temps pels quals transitem en què la complexitat de tot plegat fa que els ciutadans precisem, constantment, d’una informació suficient que ens ajudi a seguir i a interpretar correctament la canviant realitat de cada dia. I això tant a nivell local, com nacional i internacional.

En l’àmbit de la informació, com en d’altres ordres de la vida de cada dia quantitat i qualitat no són conceptes ni equivalents ni tampoc proporcionals. Tanmateix, però, l’aparició d’un nou mitjà de comunicació és garantia, com a mínim, de què els ciutadans disposaran d’una major oferta informativa i si molt m’apureu -per allò de les lleis de mercat i de la competència-, també d’una millor qualitat de la informació que es proporciona a través dels mitjans de comunicació que conviuen en un mateix territori i que persegueixen un mateix objectiu: el de servir a la democràcia i a la col·lectivitat.

Andorra és un país petit quant a la seva dimensió geogràfica i quant a nombre d’habitants. Però Andorra ha estat, és i continuarà essent un país gran i obert. D’entre altres moltes raons que es podrien ara adduir, perquè Andorra és, per definició, el país dels Pirineus. Amb tot el què aquest fet vol dir i amb les àmplies possibilitats de present i de futur que la seva privilegiada situació comporta. Els  andorrans, d’altra banda, han donat, al llarg de la història, mostres del seu dinamisme i de la seva vocació d’interelacionar-se i d’establir lligams amb els països del seu entorn. Especialment en aquests moments en què la Unió Europea comença a caminar amb pas decidit.

És per això que l’aparició d’un nou mitjà de comunicació a Andorra, com el que des d’avui m’acollirà periòdicament en les seves pàgines, és una immillorable notícia per a tothom. Ho és per als andorrans primer sens dubte. Però ho és també per als que estimem Andorra i ens alegrem del seu continuat progrés. En un món en qual massa sovint les males notícies ens aclaparen, bo deu ser que, de tant en tant, en puguem celebrar de bones. Com ho és, sens dubte, l’aparició d’El Periòdic d’Andorra.

Felicitats i per molts anys!

Publicat a El Periòdic d’Andorra, el 12 de febrer de 1997

_________________

(*) Aquesta va ser la meva primera col·laboració publicada a El Periòdic d’Andorra que posà en marxa i va dirigir el periodista lleidatà Josep-Anton Rosell (1938-2018).