L’aeroport de Sabadell continua al bell mig de la polèmica. D’entre d’altres raons pels accidents que s’hi han produït i que han fet que es qüestionin les mesures de seguretat de les quals la instal•lació aeroportuària i les naus haurien de disposar.

No es tracta de sortir en defensa d’aquest equipament. Tampoc de treure raó a les poblacions que pateixen les conseqüències directes de la seva existència. Però si constatar que certament l’aeroport sabadellenc ha quedat envoltat de construccions que, en bona lògica, mai no s’haurien d’haver construït; si més no per allò de les servituds que una instal•lació aeroportuària genera. Certament tampoc no s’han aplicat les mesures correctores a les quals es van comprometre els operadors que tenen la seva base operativa en l’aeroport sabadellencs per reduir els nivells sonors de les aeronaus. Certament tampoc les autoritats aeroportuàries han modificat els passadissos d’entrada i de sortida dels vols.

D’aquesta manera no ha d’estranyar que la suma d’aquests i d’altres factors doni com a resultat un gran sentiment de rebuig a una instal•lació que, per la seva excepcionalitat i possibilitats, hauria de ser defensada per tothom.

Abans que no sigui massa tard, cal que els que usen l’aeroport compleixin amb els seus deures i obligacions per tal que la instal•lació esdevingués, tal com es preveu en el seu Pla Director, una parc i museu aeronàutic a través del qual poder difondre la història de l’aviació a Catalunya de la que Sabadell n’ocupa un lloc destacat.

Publicat a El 9 Punt, el 29 d’agost de 2002.