Malament anem quan els informatius del cap de setmana de les televisions, els de les ràdios i els diaris de més circulació, obren amb el què fou un partit pretesament de futbol jugat entre el Barça i el Madrid i amb l’anàlisi acurat dels incidents que el van envoltar.

Malament anem quan el mal anomenat esport rei es fa rei d’espais estelars en els mitjans de comunicació mentre en el món –el més proper i el més llunyà– s’hi esdevenen fets que ens haurien de preocupar molt més que no pas l’intranscendent resultat obtingut per vint-i-dos senyors excel•lentment pagats, dedicats a perseguir una pilota durant noranta minuts enmig la cridòria de cent mil persones (o, potser de persones no n’eren tantes!) que s’ho miren des d’unes grades.

Malament anem quan, després d’aquest o d’un altre partit de futbol, n’hi ha que fan declaracions –ministres inclosos– que mai no haurien de ser reproduïdes pel fet que atempten contra la intel•ligència.

Malament anem quan jo mateix aprofito el recurs fàcil d’una banalitat com la d’un partit de futbol, per omplir l’espai que El 9 Punt em reserva cada setmana i deixo a banda qüestions més cabdals que no pas “allò que talment s’esdevingué” en un camp –o qui sap si n’hauríem de dir un circ?– de futbol.

Millor hauria estat sens dubte, aprofitar aquesta columna per denunciar l’incivisme que ens envolta i per reclamar l’urgent retorn d’aquells valors que feien que les persones fossin més humanes i solidàries. Però, vist com està el pati, és notablement evident que això avui no toca.

Que malament anem…!

Publicat a El 9 Punt, el 28 de noviembre de 2002.