Ningú no pot negar que de polèmiques Sabadell n’està, ara com ara, ben servit. Que si zoo sí, que si zoo no; que si aeroport sí, que si aeroport no; que si són verdes, que si són madures… No es tracta de trencar cap llança en favor de ningú. Tampoc de llançar-la contra ningú. Però bé està que hi hagi debat i fins i tot polèmica entorn propostes concretes. Més quan hi ha qui assegura –i possiblement no estiguin mancats de raó–, que Sabadell està perdent passada i, especialment, mancada d’idees i de projectes de futur suficientment potents.

Sigui com sigui no estic massa convençut del fet que si la ciutat disposa d’un aeroport, no se sigui capaç d’aprofitar-ne les possibles oportunitats que d’una instal•lació d’aquesta mena se’n poden derivar. Altra cosa ben diferent és que calgui repensar l’equipament i replantejar-lo i assegurar que l’aeroport deixi de ser el factor de contra que ara és per esdevenir-ne de pro. De manera semblant passa amb la proposta del zoo. Una iniciativa que, agradi o no, ha contribuït a desencallar una qüestió de cabdal importància per als ciutadans de Sabadell i de Castellar del Vallès: els projectes de noves infrastructures viàries i de ferrocarril entre ambdues poblacions com ho són, d’una banda, la prolongació dels Ferrocarrils de la Generalitat a través de Sabadell (amb un mínim de tres noves estacions) i fins a Castellar i de nous enllaços viaris, de l’altra.

I si a sobre la taula no hi ha més idees, o bé es treu profit d’allò que és té o bé s’hi posen propostes noves que obrin oportunitats de futur.

Publicat a El 9 Punt, el 5 de desembre de 2002.