El setembre de 1998 constatàvem aquí mateix el poc interès que per als sabadellencs semblaven merèixer les persones que van protagonitzar un període cultural excepcional en l’àmbit de les arts i de les lletres sabadellenques des de mitjans del segle XIX fins el final de la II República. D’aquell intens període de renovació cultural en sorgiren pintors com Antoni Estruch, Antoni Vila Arrufat, Joan Vila Cinca, Joan Vila Puig, Francesc Planas Dòria, Màrius Vilatobà Ros i Rafael Durancamps i Folguera o literats com Joan Oliver (Pere Quart), Armand Obiols i Francesc Trabal components de la “Colla de Sabadell”.

Que el prestigiós hispanista Gabriel Jackson es fixi ara en quatre generacions de la nissaga dels Vila per fer un treball entorn les relacions que es donaven entre artistes i mecenes en una ciutat industrial com Sabadell llavors era, hauria de fer-nos adonar que quelcom falla en les estructures culturals quan no som capaços de fixar de manera suficient la memòria d’unes persones, d’un temps i d’un moviment cultural excepcional. En dies de commemoracions i de celebracions centenàries, Sabadell no hauria de perdre passada i prendre la iniciativa d’evocar i deixar constància com cal d’aquells moviments culturals singulars forjats gràcies a les peculiars relacions que es donaven entre persones de sensibilitats socials diferents. Gabriel Jackson assegura estar fascinat pel fenomen. I els sabadellencs “nosotros con esos pelos” que exclamaria algun dels personatges de Forges. Viure per a veure!

Publicat a El 9 Punt, l’11 d’abril de 2002