L’anunci fet fa quinze dies pel conseller Felip Puig a Sabadell sobre la inclusió en el Pla Director d’Infrastructures 2001-2010 de la perllongació del traçat dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya des de la Rambla fins la plaça d’Espanya, ha posat novament en evidència el grau de desconeixement mediàtic que des de Barcelona es té d’allò que no passa a Barcelona mateix. D’aquesta manera, alguns mitjans de comunicació, en informar de la notícia proporcionada pel Conseller de Política Territorial i Obres Públiques, erraven quan asseguraven que es tractava del projecte de perllongació del traçat dels Ferrocarrils “des de la plaça de Catalunya on ara finalitza” (sic) a la d’Espanya, com si el de Sabadell fos un projecte clònic al que s’ha de fer a Barcelona per connectar els “metros” del Vallès i del Baix Llobregat que, casualment, finalitzen els seus recorreguts a les places de Catalunya i d’Espanya respectivament.

Ens queixem del centralisme madrileny. Però a casa nostra, des de l’altra banda del Tibidabo tenim proves per sospitar que des del Cap i Casal de Catalunya s’exerceix també centralisme que s’acaba manifestant en què si quelcom no passa a Barcelona no és rellevant, a excepció que es tracti d’un fet extraordinari com és el cas del recent accident de trens a Torredembarra. Tot plegat perquè els barcelonins potser no s’acaben d’adonar que més enllà del Tibidabo existeix quelcom. I no solament una terra a “descobrir” els caps de setmana o en les vacances de Setmana Santa…

Publicat a El 9 Punt, el 4 d’abril de 2002