L’escenografia: Saló de Plens d’un ajuntament. El consistori, reunit en sessió extraordinària, elegeix nou alcalde. L’anterior fa pocs dies que acaba de dimitir. Els vots del grup majoritari s’imposen per raó de la representació que els ciutadans els havien atorgat en les municipals de 1999. El nou alcalde rep els símbols inherents al càrrec, es fon en una abraçada amb el seu antecessor i pronuncia les seves primeres paraules. La sessió acaba i els membres del ple s’afanyen a posar-se bé per l’obligada fotografia de família.

Les reaccions: Els regidors de l’oposició es lamenten que l’alcalde sortint fes un mutis pel foro abans d’hora i l’acusen de no complir amb el que -diuen- era el seu deure: acabar la legislatura. Per contra, els regidors del partit en el govern es feliciten per la normalitat en el relleu i, en especial per haver fet possible el nou alcalde disposi d’un cert temps per situar-se en la pool position de la que serà la propera cursa electoral municipal.

Més o menys aquest és el guió que se segueix en el relleu dels alcaldes amb anys d’exercici. Més o menys el guió que dissabte se seguí a Terrassa amb l’elecció de Pere Navarro com alcalde. Des de Sabadell el procés va passar sense pena ni glòria. Qui sap si per no fer un lleig a Navarro mateix, que no havia de trigar en assegurar que Sabadell i Terrassa han de fer la seva, malgrat siguin ciutats veïnes que d’alguna manera es complementen però que són competència… Ben mirat unes paraules que sonen bé i que el temps n’acabarà desvetllant el significat…

Publicat a El 9 Punt, el 18 d’abril de 2002