Cul de sac és una expressió castissament catalana que també ho és de la llengua francesa, a més de donar títol a un de Roman Polanski, estrenat el 1966. El significat d’aquesta expressió, en qualsevol dels dos idiomes i en el títol del film, és sempre el mateix: que ens trobem en una situació o en un punt sense sortida. Sabadell, al pas que anem, podria acabar essent també una mena de cul de sac, en aquest cas aplicat a les comunicacions viàries i ferroviàries. Tot plegat perquè mentre es desenvolupen, malgrat que lentament, noves infraestructures viàries i ferroviàries, la nostra ciutat continua pràcticament amb les mateixes que disposava a mitjans de la dècada dels anys 70 del segle passat. És a dir, ara fa trenta anys. I no és una exageració. Repassem sinó el panorama viari i ferroviari que ens envolta. En matèria d’autopistes, no hem millorat o ho hem fet ben poc. La única via ràpida que tenim a prop transcorre, camí de Terrassa i de Manresa, tangencialment al nostre terme municipal i va ser inaugurada fa més de trenta anys a l’igual que la B-30 que va ser oberta al trànsit ara en fa vint-i-cinc. La resta de xarxa de comunicacions viàries interurbanes, amb alguns minúsculs retocs, és la mateixa de fa tres dècades. Fins i tot, la única carretera que ens uneix a la veïna Terrassa, la N-150, disposa del mateix traçat i de la mateixa amplada de fa una pila d’anys. ¿Algú pot explicar-se com pot ser que entre Sabadell i Terrassa, dues ciutats amb 200 mil habitants cadascuna, només hi hagi una carretera com la que hi ha amb un sol carril per direcció? No s’hi val argüir que tenim la C-58 pel fet que una autopista és, per definició, una via ràpida no destinada a cobrir usos interurbans de curta distància. Al seu torn, pel què fa a les infraestructures ferroviàries, malgrat sembla que la cosa començarà a canviar amb l’execució del projecte de perllongament dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya pel subsòl sabadellenc, el panorama no ha canviat des que, ara fa 35 anys es varen executar les obres de soterrament del traçat de la llavors línia de Barcelona a Saragossa de RENFE.
Â
Els més optimistes em recordaran que ja estan planificades millores infraestructurals viàries i ferroviàries. Certament és així, però, immediatament caldrà recordar que la majoria d’aquestes obres –especialment les viàries– han de superar alguns obstacles d’ordre divers que, de moment, n’impedeixen la seva concreció. L’exemple més recent el tenim en què una de les infraestructures més transcendentals per la nostra ciutat –el túnel ferroviari d’Horta previst en el Pla d’Infraestructures de Transport de Catalunya– sembla tocada de mort. El departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya s’acaba d’oposar de facto a la seva construcció en suprimir les reserves de sòl necessàries per a fer possible la construcció de la galeria. Tampoc serà possible, almenys a curt termini, executar el projecte de la Ronda del Vallès –més coneguda com a Quart Cinturó– al seu pas per Sabadell; una infraestructura que ha d’alliberar de trànsit la ciutat i millorar la connexió amb el nostre entorn més immediat. Això i poc més, a banda de les eternes i pendents rondes sabadellenques, tenim en projecte…
I mentre això passa aquí, a la veïna Terrassa no només s’està executant la perllongació dels Ferrocarrils de la Generalitat, sinó que des de la dècada dels 80 ha vist millorada la seva connexió amb Barcelona gràcies als túnels de Vallvidrera i, amb Manresa, mitjançant la C-16. A més han començat les obres del tram Abrera-Terrassa que millorarà la comunicació egarenca amb el Baix Llobregat i l’Anoia. I per si no n’hi hagués prou, la veïna ciutat compta amb vies urbanes –les rondes– que permeten vorejar-la amb una certa comoditat. Res que s’assembli, doncs, al què passa a Sabadell.
Els sabadellencs continuem, doncs, tenint un problema amb les comunicacions. I qui sap si quan l’haguem resolt, serà massa tard i haurem d’ocupar el lloc que Terrassa ostentava abans no es fessin els túnels de Vallvidrera: el de ser un cul de sac territorial. Seria galdós que això passés a una ciutat com la nostra que sempre ha estat activa; una ciutat a la qual ara li costa acabar de trobar un lloc en un entorn metropolità cada vegada més competitiu.
Publicat a Diari de Sabadell, el 29 de novembre de 2007
Comentaris recents