Les dues del mig són les meves dues altes ‘mares’ Pilar i Angeleta.

En la vida de cadascú, més enllà dels nostres pares i germans, hi ha persones que ens són i les sentim més properes que no pas altres. Són aquelles amb les quals ens lliga un afecte i una relació emocional que possiblement començà a forjar-se durant els primers anys de la nostra existència. És a dir en aquella etapa de la vida en la qual més ens convé sentir-nos acomboiats i estimats no només pels nostres pares, sinó també per altres persones que contribueixen a enriquir-nos en el nostre procés educatiu. A aquestes persones jo les anomeno els nostres altres ‘pares’ o altres ‘mares’…

L’atzar o el destí ha volgut que dues de les persones que han estat per a mi dues de les meves altres ‘mares’ –la tieta Angeleta, i la tieta Pilar– se’ns fessin invisibles en el curt temps d’una sola setmana. I en aquests moments en què elles ens han deixat físicament, i que els records i les emocions se’ns amunteguen en la memòria, vull retre’ls el meu petit homenatge en forma de record, per haver estat com elles han estat, per haver-les tingut tant a prop en moments de la meva infantesa quan més falta em feien… I sobretot per haver-me estimat tant!

Gràcies tietes, gràcies a aquestes meves dues ‘altres mares’… Us recordaré, us recordarem per sempre més!

Que tingueu un bon viatge!