No anem gens bé quan a cada bugada que fem hi perdem un llençol… No anem bé si quan més ens cal sumar, allò que fem millor és restar… La crisi, fa temps anunciada i finalment oberta aquesta tarda entre CDC i UDC, no pot ser cap bona notícia ni pot satisfer a ningú, com tampoc no ho va ser ni podia satisfer a ningú la crisi que fa temps es va obrir en el sí del PSC i que ara amenaça en obrir-se en d’altres formacions polítiques. I és que amb totes aquestes crisis, els interessos de partit s’acaben imposant als de la ciutadania, i qui de veritat hi acaba perdent és aquest nostre país en el seu conjunt, en el que sembla impossible que mai ens puguem posar d’acord en quelcom… Quina llàstima!