La qüestió és absolutament recurrent. Es tracta del debat entorn quin és el dia -la nit per a ser més exactes- en què entrarem al segle vint-i-ú. Si la que ens portarà del 31 de desembre al primer de gener del 2000 o, just un any més tard, la que separarà el darrer dia del 2000 del primer del 2001. En qualsevol cas, com a mínim hi ha un punt sobre el qual no sembla -i val la pena tocar ferro- haver-hi massa discussió. Està fora de dubte quin serà, però, el darrer dia de l’actual mil·lenni i quin el primer del nou. D’aquesta manera, mentre una cosa si que és segura -la nit en què canviarem de mil·leni-, una altra continuarà centrant les polèmiques i solucionant incòmodes trobades d’ascensor -la nit del canvi de segle.

Però vist i comprovat està que això de la condició humana és complicada i que nosaltres ens entestem en complicar-la més. Així, ara, s’ha desencadenat una altra polèmica clarament marcada pels interessos econòmics de fer un bon negoci. Es tracta de treure l’entrellat en saber quin és l’indret del món en el qual es veuran les primeres llums de l’alba del primer dia del nou mil·lenni. Sabut és que, en el segle passat, va establir-se l’acord internacional de la línia del temps o de canvi de dia. És a dir aquella línia imaginària que separa, banda i banda,  vint-i-quatre hores. Però com que es dona el cas que la línia, quan va establir-se, passava per territoris habitats i, certament, constituïa tot un problema el fet que es donava el cas que, per mor de la línia del temps, en el menjador d’una casa fos avui i la cuina un dia abans o després. Per això hi va haver estats que van modificar el pas de la imaginària línia per situar tots els territoris en una mateixa franja diària i horària. I d’aquí sorgeix la polèmica. Si allò que val és el què es va acordar internacionalment o, per contra, el què cada estat va establir als efectes de coherència horària. Tot plegat perquè el punt que pugui ser  considerat com el primer que entra en el nou mil·lenni, es veurà assetjat per opulents turistes i cameres de televisió deleroses de transmetre el bell espectacle de les primeres llums del primer dia del nou mil·lenni… Realment, a vegades sembla que ens falti un bull… Tot plegat, però, és una manera com una altra d’intentar fer negoci o de perdre temps o de gastar saliva sense haver de parlar del temps o paper… Com, sense anar més lluny, acabo de fer jo ara mateix…

Publicat a El Periòdic d’Andorra, el primer de novembre de 1999