rrmm.jpg

La tradició ho estableix i no seré jo qui no la respecti. Aquesta tarda arriben els Reis Mags de l’Orient i hora és d’enllestir la carta no fos cas que passessin de llarg. Així que m’afanyo a acabar aquestes ratlles amb els somnis i desitjos que voldria es veiessin acomplerts al llarg de l’any que acaba de començar.

A escala mundial se’m fa difícil concretar els meus somnis en poques paraules. En els països menys desenvolupats –que tanmateix són els que les persones gaudeixen de menys llibertats–, la fam continua fent estralls. Demanaria a Ses Majestats que l’anomenada primavera àrab i els seus efectes democratitzadors s’estenguessin arreu per acabar amb qualsevol forma de règim dictatorial i propiciar el desenvolupament econòmic i social dels pobles més desafavorits. També m’agradaria veure com les eternes negociacions de pau a l’orient mitjà es plasmen en fets, i em preocupa l’amenaça desestabilitzadora iraniana que no fas més que incrementar la tensió en una zona força calenta del globus.

Per Europa voldria que Ses Majestats fessin entendre als dirigents que només amb mesures encaminades a acabar amb el dèficit no es resolen els efectes més negatius que la crisi financera i econòmica ens està comportant. Que avui, més que no pas mai, la resposta que cal per a fer front a la crisi és l’aposta de més Europa, més solidaritat entre països, per desfer el discurs demagògic i de curta mirada que apunta a què hi ha països que són eficients, treballadors i que fan els deures, i uns  altres –els anomenats perifèrics—  que viuen a expenses dels primers…

Quant a Espanya en tindria ben bé prou si s’acaba amb la xacra de la corrupció que està contaminant tots nivells de l’Estat, institucionals i monarquia inclosos. I per damunt de tot que corruptes, però també corruptors, responguin d’una manera exemplar davant la justícia i davant la societat per l’apropiació de cabals públics. Si a això pogués sumar-se la persecució del frau fiscal, i l’aplicació del principi equànime que qui més té més ha de pagar, estaríem consolidant les bases per lluitar contra la injustícia social que comporta que siguin les persones que depenen exclusivament d’un salari les que suporten majoritàriament el pes de totes les crisis.

Per Catalunya, demano als Reis Mags que s’acabi amb les retallades indiscriminades, malnomenades ajustaments; retallades que atemptem contra les polítiques de benestar i de cohesió social, amb l’educació i la sanitat al capdavant. També que les forces polítiques i socials s’adonin que no hem de sortir de la crisi a qualsevol preu, i que el futur es construeix a partir d’identificar i aprofitar oportunitats. Des d’aquest punt de vista, l’aposta per la formació, per l’emprenedoria, la recerca i la transferència de coneixement i dels seus resultats a la societat i al teixit productiu, esdevé factor cabdal per preparar-nos per a un creixement futur sostenible.

Ja veieu, estimats Reis de l’Orient, que no desitjo ni somnio res que estigui massa lluny del què el sentit comú aconsella. No voldria acabar aquesta lletra sense dir-vos que per a la meva ciutat demano que s’acabin aviat les obres en infraestructures actualment en curs que han de contribuir a una millora de la mobilitat i relació amb l’entorn. També en una major competitivitat per a la indústria i l’economia local i comarcal, i la consequent creació de llocs de treball.

Gràcies per la vostra atenció i que la il•lusió i la confiança ens acompanyin tot l’any.

Publicat a Diari de Sabadell, el 5 de gener de 2012