Sabadell està en obres i capgirada. Unes obres que, certament feien falten i que són una aposta per la ciutat dotada d’una dimensió més amable i humana en què les persones són primer, ara que les eleccions han passat i manllevant un dels que han estat eslògans electorals. Amb les obres hi sortirem guanyant tots. Perquè, a més de les raons adduïdes, mentre s’executen, es van posant al descobert part del passat de la ciutat que avui és Sabadell. Des de les muralles que un dia encerclaven la vila fins a forns ceràmics i vidriers, passant per calderes de les indústries tèxtils pioneres que van apostar per fer del vapor motor dels seus telers mecànics. Així, un dia va ser el forn de Ca l’Escaiola, sota mateix d’on avui es troba la botiga dels Ventura a la Via Massagué el que es posava al descobert. Més tard apareixia una caldera en els treballs de construcció del conjunt escolar Narcisa Freixas, a la carretera de Molins de Rei. Un altre dia afloraven restes de la muralla de la vila a la plaça de Simó Deu i, fa poc, els forns vidriers descoberts al subsòl de la plaça de Sant Roc, al costat mateix d’on es troba l’Ajuntament que, cal recordar-ho, abans havia estat edifici del Col·legi dels Pares Escolapis.

A aquest pas, no es podrà moure cap pedra sense que es descobreixin vestigis del Sabadell d’abans. I això, a despit dels contratemps que comporta, és beneficiós a l’hora de poder tenir un més exacte coneixement de la història de la ciutat; una història que, encara que curta, no deixa de ser interessant posar al descobert.

Publicat a Diari de Sabadell, el 21 de novembre de 1999