El Consorci Hospitalari Parc Taulí de Sabadell va rendir, no fa pas massa temps, comptes. I ho va fer davant la ciutat que l’acull i, per extensió, davant els ciutadans dels quals té la responsabilitat de vetllar per la seva bona salut. No és massa habitual, ni gens comú, que institucions amb component pública —que vol dir que, en part o en tot, sostenim entre tots—, i amb vocació de servei públic, preparin els seus comptes, els posin en ordre i els mostrin a tothom qui els vulgui conèixer. Ningú no poc negar tampoc, que el servei que el Consorci Hospitalari Parc Taulí ve prestant a la ciutat des de fa ja més de deu anys, ha permès que una ciutat que sanitàriament i hospitalària militava a la tercera divisió regional, avui ho faci a la divisió d’honor. I, a més, amb una qualitat de servei i amb una dignitat d’atenció que són l’enveja de molts. D’entre altres coses perquè, segons que es desprèn de l’estat de comptes presentat, el Consorci no genera pèrdues. O allò que és el mateix: no és necessària una constant injecció de diners públics cada vegada més escassos, per tal de cobrir dèficits que, en ocasions, solament amaguen una mala gestió econòmica.

Just deu ser felicitar a aquesta institució —en la qual, dit sigui de passada, treballen més de 2.000 persones— i desitjar-li molts més anys de vida en benefici dels ciutadans. Al cap i a la fi, que el Consorci Hospitalari Parc Taulí funcioni de manera eficient, només afavoreix els ciutadans, alhora que posa negre sobre blanc, que el concepte de públic no està renyit ni amb la qualitat de servei ni amb la bona gestió, entesa aquesta en el sentit més ample del concepte.

Publicat a El 9 Nou, el 6 d’agost de 1998