La Creu: Temps era temps, l’agost era el mes de la tranquil·litat. Un mes en el que semblava que el món s’hagués aturat. L’activitat social, política i econòmica disminuïa, les notícies minvaven i els periodistes de guàrdia se les havien d’enginyar per trobar com omplir pàgines de diari i minuts d’informatius de ràdio i de televisió. Una majoria feia o fèiem vacances i el què no havia quedat enllestit abans de finals de juliol quedava posposat pel setembre amb aquell “deixem-ho per després de vacances”, expressió que en ocasions servia també d’excusa per ajornar sine die qualsevol decisió.

Enguany, malauradament, no haurà estat pas així. Els atemptats terroristes comesos la setmana passada a Barcelona i a Cambrils, hauran fet de l’agost d’enguany un mes que quedarà marcat per sempre amb el llaç negre del dol i el record de les persones anònimes que varen trobar la mort quan menys ho esperaven, mentre gaudien de l’ambient incomparable de les rambles barcelonines o d’una nit d’estiu prop del mar. Que quedi ben clar: Davant la barbàrie del terrorisme només hi pot haver fermesa d’acció i d’actuació, tant a nivell nacional, com estatal i internacional. Davant la barbàrie terrorista no hi pot haver cap mena de dubte, retret, ni concessió. Tanmateix, vista l’evolució dels fets i les reaccions mediàtiques i polítiques que se’n han derivat, no tinc massa clar que anem pel bon camí…

 

La Cara: La vida, però, segueix. Així que m’hauran de permetre que em situï ara en un pla estrictament local i en una dimensió volgudament distant de l’anterior i referir-me a la notícia que vàrem conèixer a començaments d’agost quan el departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya feia públic un comunicat en el que s’informava de la licitació de les “obres d’integració urbana de la línia de FGC als barris de Gràcia i Can Feu de Sabadell”. És a dir del pas administratiu previ a l’adjudicació de les obres de soterrament de les vies del ferrocarril des del final del túnel actual fins, pràcticament, el límit del terme municipal sabadellenc amb el de Sant Quirze del Vallès.

El comunicat explicava que la solució per la qual s’havia apostat s’havia assolit “en coordinació amb la Taula Tècnica de Can Feu, de la qual formen part l’Ajuntament de Sabadell i diverses entitats i associacions veïnals de la ciutat”. I així va ser, atès que si bé la licitació significa la culminació d’un llarg procés reivindicatiu en el que hi hauran participat moltes entitats i persones, haurà estat el bon fer de la Comissió Tècnica l’element determinant per assolir l’èxit que es perseguia. Una comissió que, recordem-ho, fa dos anys fou impulsada per la Fundació Bosch i Cardellach i que ha actuat de catalitzador de reivindicacions, iniciatives i anhels de les associacions locals i veïnals que bregaven per aconseguir el cobriment de les vies en el tram que va fins el Castell de Can Feu.

La feina tenaç d’aquesta Comissió Tècnica no solament va permetre cosir diferències entre administracions sinó que proposar millores tècniques i urbanístiques que, en gran part, han estat incorporades al projecte executiu de l’obra objecte de licitació. Des d’un punt de vista urbanístic, la part més interessant de les propostes dels tècnics i experts participants en els treballs de la Comissió (membres alguns d’ells de la secció de Territori i espai urbà de la Fundació Bosch i Cardellach), és que amb l’execució de l’obra és recuperarà la relació directa entre la ciutat i el Castell de Can Feu; relació que es va perdre quan per salvar el pas de les vies, es va optar per l’obertura de l’actual barranc-esboranc que avui és la part final del Passeig de Can Feu.

Una bona notícia per la ciutat en general i pels barris de Gràcia i de Can Feu en particular.

Publicat a Diari de Sabadell, el 24 d’agost de 2017