Colpit per l’atac terrorista comès ahir a Barcelona, la meva condemna i la meva solidaritat amb les víctimes i les seves famílies. Preocupat, però, per la utilització mediàtica i política dels fets i les conseqüències que se’n poden derivar. Avui més que no pas mai cal cridar-ho ben fort: tots contra el terrorisme; contra el terrorisme, cap mena d’hipocresia, cap mena de concessió, cap mena de dubte…  Contra la barbàrie, fermesa!

 

Oportú és recordar que precisament tal dia com el d’avui però de l’any 1936, el poeta Federico García Lorca era assassinat entre Viznar i Alfacar (Granada) per aquells que no acceptaven la seva manera de pensar. D’ell és el text que reprodueixo tot seguit i que avui adquireix més sentit que no pas mai:
“La calle más alegre del mundo, la calle donde viven juntas a la vez las cuatro estaciones del año, la única calle de la tierra que yo desearía que no se acabara nunca, rica en sonidos, abundante de brisas, hermosa de encuentros, antigua de sangre: Rambla de Barcelona”.