Fa mesos la grua municipal va retirar-me el vehicle pel fet que envaïa part d’un gual privat i, possiblement, dificultava l’accés a un garatge. Confesso que fou la primera ocasió, després de molts anys de carnet de conduir i de conducció, en què em veia sotmès a l’acció impertèrrita de la grua. La culpa la tingueren la fatal coincidència de tres circumstàncies: D’una banda la meva manca d’atenció a l’hora d’aparcar el vehicle; de l’altra la poca paciència del propietari del gual i, finalment, la professionalitat i rapidesa en què va actuar la Grua Municipal. Però no hi tinc res a dir. Era clar que el meu vehicle no estava aparcat com calia i això, amb el codi de la circulació i les ordenances municipals a la mà és sancionable. La Policia Municipal, doncs, no va fer més que complir amb la seva obligació i jo vaig pagar la vulneració de les normes establertes. I punt.

No vull pas amagar que des que vaig protagonitzar i patir les conseqüències pecuniàries dels fets descrits, encara estic més sensibilitzat en relació a les qüestions del trànsit i a l’oportu­nitat del treball de la sempre poc valorada grua. També a la presència de la Policia Municipal que, curiosament, quan més convindria i caldria no se la veu per enlloc. L’Eix Macià n’és un excel·lent camp de prova i d’experimentació. M’explicaré. L’Eix esdevé, en ocasions, com una mena espècie de selva en la qual els automobilistes i els motoristes van a l’assalt per tal de fer-se amb un forat on poder col·locar el vehicle. Com que no és fàcil de trobar-lo, els conductors més incívics acaben optant per envair les voreres i ocupar carrils “bici” i, com a conseqüència, causant danys a instal·lacions públiques. Només cal passejar-se per l’Eix Macià per a veure com es troben alguns escocells dels arbres.

Però tot i que això ja és per si sol prou greu en tots els ordres i en tots els sentits, allò que encara és pitjor és que gairebé mai no es respecten els guals que es feren per a facilitar el pas dels vianants. Són moltes les ocasions en què els guals es troben ocupats per algun vehicle. D’aquesta tesitura, una persona que vagi amb cotxet o qualsevol ciutadà que pateixi una discapacitat física, es veu obligat a fer les mil-i-una a l’hora de sortejar cotxes i motos per tal de poder creuar pels punts previstos la via, teòricament de servei, que transcorre paral·lela a l’Eix Macià.

La situació descrita és habitual i no pas excepcional. En especial ara, coincidint amb el bon temps. Diuen que per mostra cal només un botó. Doncs no un sinó tres. Fa unes setmanes –era un diumenge a la tarda de finals d’abril o primers d’aquest més de maig que ara acaba– el sol lluïa brillant després d’uns dies de pluja. Dinou –si, si 19– eren els vehicles que estaven aparcats en bateria damunt la vorera i el carril “bici” entre el “Paddock” i la Plaça dels Tallarets. L’improvisat pàrquing va funcionar a ple rendiment tota la tarda sense que ningú no prengués cartes en l’assumpte. El segon i tercer botó de mostra diumenge passat mateix es repetia l’escena i el dilluns també. En aquestes ocasions eren disset i dotze respectivament els vehicles que, també en bateria, estaven estacionats entre la Plaça de Catalunya i el “Paddock”. No vull ni referir-me als que es trobaven “només” amb dues rodes sobre la vorera. Així no ha d’estranyar que a l’Eix Macià els cotxes continuïn aparcant a la babalà i, fins i tot que es trobin camions aparcats ens els llocs més inversemblants i impossibles. Recomano veure què passa cada dia a la part alta de la Plaça dels Tallarets –entrada als carrers Major i Bellapart– en què els vehicles aparcats, en ocasions, impedeixen als conduc­tors veure el semàfor malgrat la clara prohibició d’aparcar en aquella zona.

M’he referit, en començar, a l’anècdota de la meva única experiència amb la grua municipal. Pel fet que jo no havia respectat el dret que assistia a un ciutadà, la grua i la Policia Municipal actuaren de forma irreprotxable. La celeritat demostrada en aquella ocasió per la grua ens agradaria poder-la veure aplicada sempre i en tot moment. En especial quan hi ha qui deixa el seu vehicle allà on li va millor, damunt la vorera causant notable perjudici als ciutadans i a les instal·lacions públiques que són de tots i que entre tots les paguem.

Publicat a Diari de Sabadell, el 31 de maig de 1996