No sempre és fàcil resoldre amb èxit el compromís setmanal de preparar unes línies per a ser publicades a El Periòdic d’Andorra. Si m’apureu, fins i tot us confessaré que quan el bon temps ja s’ha instal·lat entre nosaltres, el desafiament encara es fa més complex. I és que a l’estiu l’activitat socio-econòmico-política s’enlenteix d’allò més. I com que ens hem avesat a viure envoltats d’un periodisme que es basa més en declaracions i en opinions que no pas en fets, resulta que la davallada del ritme d’activitat i de loquacitat dels líders d’opinió, repercuteix en una minva de recursos a l’hora de cercar els ingredients que han de permetre fer bullir l’olla informativa de cada dia. Llevat, es clar, que com reconec que faig jo avui, no ens decidim per a usar alguns dels recursos que se suposa que l’ofici ens atorga als periodistes abans d’acceptar que no tenim matèria suficient per a omplir l’espai que tenim assenyalat.

No cal dir que no és bo haver de reconèixer que, sortosament només de vegades, les coses funcionen així. De la mateixa manera que cada dia és més preocupant —i no entenguéssiu això com a una estratagema per a canviar de tema—, que per satisfer una hipotètica demanda de mercat, hi hagi escriptors disposats a produir folis i més folis sense massa ordre ni concert. Talment com si la producció d’una novel·la o d’un assaig fos una cosa tan senzilla com ho és engegar una màquina, prémer un botó i fer xurros. Per això tampoc no ens podem queixar quan, en mirar els índexs de lectura, ens adonem que no només no augmenten sinó que, fins i  tot, tenen una certa tendència a baixar.

El costum de llegir es cultiva des de la infantesa i creix i es desenvolupa al llarg de la vida. I com passa en la majoria d’ordres de la vida, seran les experiències de cadascú les que acabaran conformant les afeccions personals. Si, pel que fa a l’àmbit de la lectura, les primeres vivències no han estat ni positives ni tampoc estimulants, el més probable és que l’acció de prendre i llegir un nou llibre requereixi d’un notable esforç prenyat d’una gran dosi de voluntat. D’aquí que valdria la pena que les editorials tinguessin més cura de la qualitat d’allò que publiquen que no pas de la quantitat de títols que es posen a la venda. De manera semblant, retornant al començament, els que ens dediquem a aquest i malgrat tot apassionant ofici del periodisme, hauríem d’entonar el nostre mea culpa per la sovint de criticitat, de rigorositat i de pedagogia amb què castiguem als nostres lectors a l’hora d’explicar-los les coses que passen cada dia.

Publicat a El Periòdic d’Andorra, el 17 de juliol de 1998