Sóc dels sabadellencs que dormen a Sabadell però que, això no obstant, “vivim” fora ciutat. És a dir, que formem part del col•lectiu de sabadellencs i sabadellenques que treballem més enllà dels límits del nostre terme municipal. Aquesta circumstància ens comporta contratemps –sobretot els que es deriven de la nostra necessària  mobilitat diària—, però, també, notables avantatges. En els contratemps no cal insistir-hi massa. El 2007 s’haurà distingit, precisament i dissortadament, per l’any de la gran crisi del transport públic ferroviari de rodalies de RENFE en general i, en el cas de Sabadell, per l’any del debat entorn la prolongació del traçat dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya pel nostre subsòl, camí de Castellar del Vallès.

Quedem-nos, doncs, en els avantatges que comporta ser un sabadellenc fora vila. La primera és, sens dubte, l’oportunitat de descobrir la gran quantitat de sabadellencs i sabadellenques que ocupen llocs rellevants en empreses i en institucions d’arreu del nostre país. La segona, la qualitat de la militància que tenim els sabadellencs a favor del nostre origen. D’aquesta manera, et trobis on trobis, si coincideixes amb algú de Sabadell no trigaràs en descobrir-ho; bé perquè tu mateix proclames el teu lloc de naixement o perquè ho fa algú altra. Aquesta militància és una característica nostre que només he pogut veure repetida en igualadins i reusencs; tres col•lectius, en definitiva, que fan/fem ostentació i orgull dels nostres respectius llocs de procedència. I això és necessàriament positiu.

Deixant a banda aquestes qüestions més o menys anecdòtiques, val la pena afegir que la nostra ciutat està ben considerada arreu. Tothom la sap situar propera a Barcelona i qui més qui menys la recorda com la ciutat amb un equip de futbol que vesteix una samarreta curiosa o en la que la natació n’és l’esport ciutadà per excel•lència. Per contra són ben pocs els que la defineixen avui com una ciutat industrial en la que el sector tèxtil n’havia estat majora i senyora i motor de desenvolupament. I és que quan algú es refereix als aspectes de la vida econòmica sabadellenca, evoca immediatament el nom de les dues entitats financeres locals per excel•lència (Banc i Caixa). També el d’algunes empreses de serveis que han sobresortit els darrers anys i que, amb el pas del temps, han passat a dependre d’altres centres de decisió, per allò de la globalització. Si això és així en els àmbits de l’esport i de l’economia, pel què fa al comerç Sabadell disposa d’una molt bona imatge i són bastants les persones de fora que reconeixen haver visitat la nostra ciutat en diverses ocasions, atrets per la qualitat i per la diversitat del nostre comerç.

En un altre ordre de coses, la cultura ocupa també un punt de referència positiu. És el resultat de l’esforç que diverses entitats i institucions publiques i privades fan per consolidar iniciatives tant destacades com les temporades de música (simfònica i de cambra), d’òpera o per la convocatòria de dos premis literaris d’un reconegut prestigi (Sant Joan i Pere Quart). També per moltes altres iniciatives culturals d’ordre divers que es troben arrelades a Sabadell. Del què ja no en sortim tan ben parats els sabadellencs, és del nostre patrimoni arquitectònic i són ben pocs són els que ens coneixen per les mostres –escasses certament—de modernisme o romànic.

Sigui com sigui, Sabadell continua essent no obstant, punt de referència, encara que haurem d’aplicar-nos per tal d’aconseguir ser-ho també en matèria de civisme, de respecte, de convivència, àmbits en els que presentem encara alguns dèficits. I això sense oblidar-nos d’una altra qüestió que està portant i ha de portar força cua i cues: les inexistents vies de circumval•lació de la ciutat que hauran de fer possible humanitzar-la una mica més ja que la ciutat, la nostra ciutat és, al cap i a la fi, resultat de les aportacions de les persones que hi viuen –que hi vivim–; persones que amb les seves vivències, treball i creativitat, ajuden a fer créixer el prestigi d’una ciutat, en aquest cas Sabadell, la qual tothom identifica, això sí, com a molt dinàmica i treballadora.

Pròleg a l’Anuari de Sabadell de 2007