Si fem cas a com ens van algunes coses, podríem concloure que Sabadell i Terrassa, o Terrassa i Sabadell (per si de cas!), han estat tocades perla vareta de la bona sort i que totes els hi ponen. Així, en el Campionat “Nacional” de Lliga de Segona Divisió B, terrassencs i sabadellencs no solament lideren la taula classificatòria sinó que, a més, ho fan de manera destacada en relació als seus immediats perseguidors, els quals es troben a 8 punts del Terrassa i a 4 del Sabadell. Però com que els èxits esportius mai no venen sols, l’equip de tennis del Cercle Sabadellès assolia, el darrer cap de setmana a Madrid, l’ascens a la Primera Divisió estatal. I com que diuen que no n’hi ha dos sense tres, en un altre ordre de coses, els Minyons de Terrassa van carregar i descarregar diumenge passat davant la seva parròquia, un més que espectacular 3 de 10 amb folra i manilles.

Enmig d’aquest reguitzell d’èxits, la joia vallesana gairebé hauria de ser complerta. Però no és ben bé així, ja que els èxits assolits en competicions esportives i castelleres, no es poden veure acompanyats d’altres èxits, potser no tant espectaculars però segur que més beneficiosos pels interessos del conjunt de ciutats i de poblacions que conformen aquesta part del territori que en diem Vallès Occidental. Seria el cas, sense haver d’anar més lluny, de la qüestió recurrent de les comunicacions viàries intercomarcals que, a despit de les operacions de maquillatge a les quals han estat sotmeses, continuen essent —dit sigui amb tot el respecte— gairebé tercermundistes.

Publicat a El 9 Nou, el 26 de novembre de 1998