La setmana passada es donava a conèixer el darrer Informe de la Conjuntura Local que elabora el sabadellenc Observatori de l’Economia. De les moltes dades que en l’Informe es contenen n’hi ha dues que en sobresurten. Són les que posen de relleu el canvi que Sabadell ha experimentat quant a la seva estructura de teixit productiu durant les últimes dècades i, especialment, en els darrers anys. La primera d’aquestes dades té a veure amb el pes que el sector serveis té, ara com ara, en l’economia de la ciutat, tant pel què fa al nombre d’empreses existents com al de les persones que ocupa. Una dada que ens informa que Sabadell ha evolucionat des del monocultiu industrial vinculat al tèxtil cap a una ciutat en què els serveis s’han consolidat de tal manera que ara en són el principal motor de l’economia local. És la millor prova de què l’aposta que la ciutat va fer, després de la gran crisi dels anys setanta del segle passat, a l’orientar-se cap a altres sectors econòmics, va ser encertada.

La segona dada de l’Informe sobre Conjuntura Local a ressaltar, té a veure amb el nivell tecnològic que presenten les empreses sabadellenques del sector industrial; un nivell que es demostra superior al del conjunt de la comarca i al de la resta de comarques barcelonines que és el mateix que dir al de la resta de Catalunya. El bon nivell tecnològic de les nostres empreses industrials fa que hi treballin persones més qualificades professionalment parlant. És a dir que les persones que troben ocupació en aquestes empreses disposen d’una formació professional superior a la mitjana de Catalunya. Ambdós  indicadors –nivell tecnològic de les empreses i formació de les persones que hi treballen– tenen conseqüències pel què fa a la nostra capacitat a l’hora d’innovar i de donar valor afegit als productes que manufacturem. En unes altres paraules, les empreses vinculades al sector industrial radicades a Sabadell són, en general, competitives en el context d’un mercat cada vegada més complex i globalitzat.

Bo és comprovar la tendència de l’economia productiva sabadellenca d’especialitzar-se en empreses del sector terciari i tecnològiques perquè se’ns obren més perspectives, atesa la vàlua del capital humà del qual disposem i de la capacitat innovadora que les empreses ostenten. Es clar, però, que per damunt de tot, hem de ser capaços de treure profit i rendiment de les  oportunitats que se’ns presenten. I encara que algú pugui pensar que faig un salt mortal en el buit, el projecte Parc de Salut és una d’aquestes oportunitats que no podem deixar escapar i que, sens dubte, ha de tenir efectes positius sobre la indústria local. Potser per això, des dels sectors més dinàmics de la ciutat, costa de comprendre els desencontres que a l’entorn de la ubicació del Parc de Salut s’han produït entre les forces polítiques locals; uns desencontres que no només han retardat el projecte sinó que fins i tot l’han posat en perill. Per evitar-ho, a corre-cuita, s’ha tingut de prendre la decisió d’un canvi d’ubicació provisional del Parc i així evitar que es malbaratessin els recursos compromesos per fer-lo possible i, el què hauria estat pitjor, l’oportunitat de continuar consolidant l’economia local amb base productiva d’un alt component tecnològic. Tanmateix, en el projecte Parc de Salut hi conflueixen tres factors fonamentals –coneixement científic, recerca i transferència de resultats d’aquesta recerca– que hauran de significar un renovat estímul per al progrés científic i econòmic de la nostra ciutat.

Bo és que cadascú defensi les seves posicions. Però malament va una societat quan no és capaç de reconèixer les seves oportunitats. Ens ho mirem com ens ho mirem, la “història” del Parc de Salut i dels contenciosos que nien al darrera de l’equipament que inicialment l’havia d’acollir, vist des de fora ciutat, sona a batalles de campanar que no tenen massa sentit.

Publicat a Diari de Sabadell, el 7 de febrer de 2008