Acabava el meu comentari de la setmana passada aquí mateix destacant que “la possibilitat d’un futur govern sota l’ègida d’un PP (…), hauria de ser motiu suficient per mobilitzar a les persones que, possiblement amb raó, se senten poc animades a acudir a les urnes. Sigui com sigui, amb la nostra participació o sense ella, diumenge es dictarà sentència en relació al què han estat aquests darrers quatre anys”. A la vista dels índexs de participació assolits i dels resultats que s’han derivat de les eleccions de diumenge passat, es desprenen dues lectures immediates: primera, que han estat menys de les que suposàvem les persones que s’han autoexclós del deure d’emetre el seu dictamen en relació al què havia estat aquesta darrera legislatura, tant per Catalunya com per la resta d’Espanya. Segona, la por a un PP hegemònic ha provocat uns resultats espectaculars a casa nostra; uns a favor dels socialistes, els altres en contra dels populars als quals els hauria de moure a la reflexió en relació a la seva actitud envers Catalunya si volen, un dia, arribar al govern de l’Estat.
Aquests dies, d’altra banda, ens ha estat donat el poder llegir i escoltar moltes visions i balanços en relació als resultats de les eleccions. Jo també vull dir-hi la meva, malgrat que possiblement em repeteixi en algunes de les meves apreciacions. En primer lloc, voldria posar l’accent en els contundents resultats que a Catalunya ha patit el PP en contra dels excel•lents que ha assolit el PSC. Catalunya, a despit del “desafecte” que pateix en relació a la resta d’Espanya, ha preferit ser pragmàtica i votar de manera útil per evitar possibles i futurs ensurts. Ha estat una aposta que ha permès que Rodríguez Zapatero accedeixi, per segona vegada consecutiva, a la victòria electoral i a liderar el govern de l’Estat. Clar que els neulers del bipartidisme que han imperat en aquesta comtessa els han acabat pagant els partits que, com ERC i IC-Els Verds, han vist com els seus vots anaven a parar al cistell del vot útil. En segon lloc vull cridar l’atenció sobre quines seran les conseqüències que els resultats de diumenge poden tenir sobre la governabilitat a Catalunya, potser no de manera immediata, però sí que segur a mig i/o a més llarg termini. Segons quins siguin els acords que Rodríguez Zapatero acabi establint a Madrid i les decisions que prenguin ERC i IC-Els Verds, podrien acabar comportant per a Catalunya una nova correlació política. Temps tindrem per comentar la jugada i seguir els esdeveniments dels que la dimissió de Puigcercós com a conseller de Governació n’és, només, un primer, però, significatiu episodi. En tercer lloc, més enllà dels resultats que s’han donat a Catalunya, els del País Basc obren una nova relació interna entre les forces polítiques d’aquella autonomia i, com a conseqüència, comporten una necessària recomposició del discurs del PNB que ha vist com deixava de ser la força hegemònica per cedir aquest lloc als socialistes del PSE. A partir d’això caldrà veure quins són els moviments que farà Ibarretxe, en especial pel què fa al referèndum que plantejava convocar pel proper mes d’octubre.
I, abans d’acabar aquest comentari urgent –que continuarem en les properes setmanes–, com que en política qui juga corre el risc d’embolicar-se, haurem de veure com la derrota dels populars acaba afectant també les relacions entre Estat i església catòlica. No endebades, els alts jerarques de l’església van apostar pel PP i aquella seva aposta se’ls pot girar a la contra. Resumint: queden massa dubtes encara sobre la taula per dilucidar. A Rodríguez Zapatero, però, li queda un repte que no podrà defugir fàcilment: el de correspondre a Catalunya per la lliçó i el suport que li acaba de donar. I és que després d’una legislatura en què Catalunya s’ha sentit sovint menystinguda per la resta de l’Estat, la ciutadania ha optat per l’aposta a favor de Rodríguez Zapatero, que no pot ni podrà oblidar que sense els resultats obtinguts a casa nostra –al seu favor i contra el PP—no hauria estat possible la seva victòria. I, si se’m permet la “boutade”, amb el desig que el Barça guanyi la lliga, no n’hi ha prou…
Publicat a Dari de Sabadell, el 13 de març de 2008
Comentaris recents