Avui és per a mi dia d’estrena ja que aquest és el meu primer contacte amb el butlletí de la nostra coral. I estic plenament convençut que aquestes primeres ratlles per a mi escrites ara i aquí, han de ser el començament d’”una llarga amistat” entre el butlletí –entre vosaltres– i jo mateix. Una amistat que es va començar a bastir quan, juntament amb altres companyes i companys de la ja desapareguda Coral Laroc, vàrem decidir unir-nos a la que llavors era per a nosaltres la vostra Coral on vàrem ser excel•lentment ben rebuts i avui, passat només un any, formem totes i tots una gran família a la quals els nostres cants ens uneixen.

I com que es dia d’estrena us faré dues petites confessions: la primera té a veure amb aquestes ratlles que ara estic escrivint, que rellegeixo una i altra vegada abans de donar-les per acabades. Tot plegat perquè sé qui les llegirà i sé la cara que féu. Per primera vegada em trobo, doncs, que quan escric unes ratlles sé com són les persones que les llegiran. I creieu-me, això em fa sentir amb una responsabilitat ben especial. Espero que aquí escric us agradin i que no defraudin la confiança que m’han fet els que m’han demanat les escrivís. La segona confessió: cada setmana espero amb delit els dies d’assaig perquè són per a mi com una mena de bàlsam. I és que no deixa de ser gran privilegi compartir cantades amb persones que, en alguns casos fa poc que ni ens coneixíem, juntament amb d’altres que sí fa una pila d’anys que ens anem retrobant, ara aquí, ara allà…

Per avui ja n’hi ha prou. No us vull atabalar més. M’he presentat i us he fet un parell de confessions. Ho tornaré a fer…! No pas això de fer-vos confessions. No us preocupeu… Tornaré a escriure unes ratlles per aquest nostre butlletí tant entranyable més endavant i sempre que ho vulgueu! Ah! No me’n voldria pas oblidar. Cadascun i cadascuna de nosaltres som peces importants a la nostra coral. Però n’hi ha una que ho és una mica més que no pas nosaltres: la Gemma Fernàndez. Ella, amb la seva paciència i amb la seva manera de fer, aconsegueix que d’aquest nostre conjunt de veus en surti alguna cançó i que aquesta cançó contribueixi, d’una banda, a passar-nos-ho bé i, de l’altra, a alliberar-nos dels maldecaps de cada dia.

Publicat al butlletí de la Coral Cants al Vent del mes de novembre de 2008