Les obres del Metro Sabadell avancen amb fermesa. Certament en alguns punts ho fan, almenys aparentment, amb més empenta que no pas en d’altres. Però el cas és que, de moment, el conjunt de les obres porten en general una bona marxa. Sigui com sigui, allò que semblava era simplement un somni fa només uns mesos, comença a prendre forma i fins i tot l’intercanviador que s’ha de construir a la plaça d’Espanya, ja disposa de la llum verda corresponent per assegurar la intercomunicació entre la C4 de rodalies de Renfe i la S2 dels Ferrocarrils de la Generalitat. Un intercanviador que, sigui dit de passada, també té una data màxima d’execució d’obres fixada en menys d’un any i amb un import de 4,1 milions d’euros. I així, com aquell qui diu sense adonar-nos, la prolongació del traçat del Ferrocarrils de la Generalitat pel subsòl de Sabadell serà un fet, amb una més que substancial la millora de les connexions interciutadanes i interurbanes a través del transport públic ferroviari. En temps de crisi i de pessimismes generalitzats, l’aposta per la inversió pública és sens dubte una mesura que pot contribuir a frenar els efectes de la crisi. Sabadell, des del punt de vista de la inversió pública actualment en marxa, està d’enhorabona. I és que actualment recau sobre la nostra ciutat una important inversió de l’erari públic que se situa a l’entorn del miler llarg de milions d’euros. No cal dir que una inversió com aquesta no s’havia vist mai a la nostra ciutat i de la qual en podem veure els efectes en diversos punts de la geografia urbana; uns efectes que necessàriament són ben rebuts per les persones que més directament sofreixen les conseqüències que qualsevol obra d’infraestructura comporta.

D’aquí que hi hagi sabadellencs i sabadellenques que voldrien veure ja completament acabades les obres en marxa i amb elles les molèsties que ocasionen. Sigui com sigui aquest és, però, el peatge que cal pagar abans de poder gaudir d’uns equipaments infraestructurals de primer ordre i que han d’acabar per aportar un elevat benefici social a la ciutat i unes més àgils connexions amb al seu entorn a través de la potenciació del transport públic. Un dels sectors de la ciutat que ara li toca “patir” més les “molèsties” de les obres del Metro Sabadell és el barri de la Creu Alta. Un barri que va trigar força a rebre l’atenció de les autoritats municipals locals, però que ara s’està refent a marxes forçades d’aquells anys d’oblit que havia sofert. Quan les obres del Metro Sabadell toquin a la seva fi i pel subsòl creualtenc circulin els combois, el barri haurà guanyat unes comunicacions excel•lents amb el seu entorn i que juntament amb els equipaments que els darrers anys s’han construït i habilitat en el barri –i els que encara s’han de construir, com és el cas de la Ciutat de la Música–, acabaran per conferir a aquest barri sabadellenc una centralitat i una qualitat de serveis considerable.

La Creu Alta, però, té també una reivindicació a fer. Una reivindicació que pels creualtencs és més que justa i que no s’entendria massa que no fos atesa de manera convenient. I és que la Creu Alta s’està mobilitzant per assegurar que la nova estació dels Ferrocarrils de la Generalitat actualment en construcció al carrer de Pi i Margall, davant mateix el CEP Creu Alta, exhibeixi el nom d’aquest històric barri sabadellenc i no pas el d’Eix Macià, com alguns semblen defensar, possiblement pel seu atractiu estrictament comercial. La proposta de nom que ara com ara està sobre la taula per l’estació és la de Creu Alta – Eix Macià. Hi ha, però, qui diu que aquesta doble entrada de noms no té cabuda per a la nova estació i que s’ha d’optar per l’un o per l’altra. Si això és així, podria perillar que la nova estació s’anomenés Creu Alta. Seríem molts els que lamentaríem que això fos així i que la nova estació s’anomenés Eix Macià en detriment del nom d’un històric barri sabadellenc que és, alhora, símbol del creixement i desenvolupament de la ciutat a començaments del segle passat quan el barri passà a formar part de la nostra ciutat.

Publicat a Diari de Sabadell, el 30 d’octubre de 2008