En les sessions constituents de l’Entesa per Sabadell com a nova formació política sabadellenca, l’exalcalde Antoni Farrés s’adreçava als congressistes amb un discurs amb el qual, entre altres coses, apel•lava a la unitat d’acció dels sabadellencs progressistes per tal de recuperar el prestigi que, segons ell, Sabadell havia perdut darrerament. Si la memòria no em falla, era la primera vegada en què Farrés dictava un discurs de contingut polític des que va deixar l’alcaldia. Una dada a tenir en compte i gens menyspreable. Com tampoc no és menyspreable que l’Entesa per Sabadell s’hagi constituït com a col•lectiu ciutadà no vinculat, directament, a cap partit polític i com a moviment que, en la línia d’allò que Carme Valls, de Ciutadans pel Canvi, va assegurar en la seva salutació als congressistes de què “les formacions cíviques com l’Entesa, podien estimular la participació ciutadana i ajudar a trencar l’abstencionisme”.

Per als demòcrates, la consolidació de l’Entesa com a força política, és, doncs, una bona notícia. Però no ho pot ser el constatar que la presència de gent jove en el seu congrés era més aviat escassa. Tanmateix aquest no és un problema exclusiu de l’Entesa. Més aviat és un mal que s’estén perillosament entre les organitzacions polítiques del nostre país.

Quelcom deu passar quan el jovent no se sent motivat per prendre part activa en la política i prefereix canalitzar el seu treball político-social des de plataformes, sovint allunyades dels partits polítics.

Publicat a El 9 Nou, el 15 de febrer de 2001