Que els mitjans de comunicació que es mouen en l’àmbit pirinenc no disposen, en general, de suficient sensibilitat interpirinenca, és un fet constatable diàriament. Es una més de les conseqüències d’una serralada que, com dèiem en un anterior comentari, no només actua de frontera natural entre el nord i el sud sinó que també entre l’est i l’oest.

Ara, però, per exigències del guió comunitari, ens veiem abocats a l’urgència de fer dels Pirineus espai de relació entre els ciutadans que trobem en el massís el patrimoni comú deu àmbits territorials espanyols i francesos i el Principat d’Andorra. Talment sembla que, de sobte, hàgim descobert els avantatges que comportaria sumar esforços i ens hem adonat -si-us-plau-per-força- que potser seria el moment de començar a aplanar l’alçada dels Pirineus i endinsar-nos pels camins de l’entesa i del diàleg que haurien de conduir-nos a aprovar l’assignatura pendent que encara tenim els veïns del nostre “barri pirinenc”, com els és plaent d’anomenar l’àrea pirinenca als apassionats cibernautes.

Per això és oportú saludar les iniciatives que es prenen des de qualsevol punt dels Pirineus, tendents a fomentar aquest diàleg així com la comunicació i la comprensió entorn les inquietuds que animen les comunitats que viuen del massís. Aquest és el cas, per exemple, de la iniciativa del Govern d’Andorra que, per segon any consecutiu, ha convocat el premi “Pirene” de mitjans de comunicació, per tal de premiar el reportatge periodístic -publicat a la premsa o emes a través de la ràdio i de la televisió- que millor destaqui aspectes de la realitat socio-econòmica i/o cultural de qualsevol raconada dels Pirineus. També val la pena valorar l’esforç i la tasca que l’AMI (Associació de Mitjans de Comunicació Interpirinencs) -una Associació que enguany compleix el seu setè aniversari- ve portant a terme entre els periodistes d’ambdues vessants dels Pirineus i d’Andorra. Periodistes interessats en què millori el nivell de coneixement de la realitat pirinenca i, si s’escau, en propiciar també la col·laboració entre els mitjans de comunicació que tenen, en part o totalment, les seves audiències en els terres de la serralada.

Són solament dos exemples, dues mostres d’actuació, les quals aporten el seu gra d’arena per tal que un dia sigui possible que els Pirineus esdevinguin punt de trobada entre els pobles i les cultures del massís.

Publicat a El Periòdic d’Andorra, el 9 d’abril de 1997