Diumenge viurem una nova festa gran de la democràcia. Les urnes estant reclamant la nostra atenció i a través d’elles decidirem quin és el govern estatal que volem per als propers quatre anys. La dreta, articulada entorn un PP sense escrúpols que està aplicant el tot-s’hi-val a l’hora de fer-se amb els vots de la ciutadania, crema les seves darreres naus per recuperar el poder que per decisió popular va perdre l’any 2004. Una dreta que no s’està de res quan es tracta de tergiversar els fets, com a bastament ho va demostrar Rajoy en el debat televisiu de dilluns passat; un Rajoy que amb el seu un discurs apocalíptic buscava la polarització de l’electorat i la desmobilització d’aquelles persones que no es troben properes a les seves posicions. Sap el PP que una elevada participació electoral no l’afavoreix gens ni mica. Però és hora de recordar altra volta que el discurs de mal averany que Rajoy i els seus venen fent des que van perdre les darreres eleccions generals, s’ha vist negat pels fets. Ni Espanya, ni la família, ni no sabem quantes coses més s’han trencat. Tampoc l’economia del país ha deixat de créixer i l’atur presenta uns índexs més baixos que no pas els que es donaven fa quatre anys. Menys encara s’ha produït el daltabaix que els populars auguraven si s’aprovava l’Estatut de Catalunya contra el qual mantenen encara diversos recursos davant el Tribunal Constitucional.
Qui no sigui cec políticament parlant, haurà vist com a Catalunya no es persegueix l’idioma castellà, per molt que ho assegurin les veus dels populars. Només cal, sinó, sortir al carrer i escoltar amb atenció quina és la llengua amb la qual s’expressen moltes persones, sense que es persegueixi a ningú. A Catalunya es continua parlant en català o en castellà. Però ha de quedar molt clar que si a casa nostra hi ha un idioma a protegir, aquest és el català que continua en una posició de feblesa en relació al castellà. Però tant li fa. Els populars s’han acostumat a difamar i a calumniar fins al punt que si un dia acaben per dir la veritat es posaran vermells per la manca de costum.
Al costat de la continuada diatriba dels populars contra tot els fets s’entesten en demostrar que el país ha continuat progressant i que Espanya és avui una de les economies més sòlides de la Unió Europea. Que això sigui així i per a ser justos, no es pot negar que els efectes d’aquest creixement no han arribat a tothom i que siguin massa les persones que pateixin situacions de desequilibri que afecten negativament a les classes socials menys afavorides. L’habitatge, sense anar més lluny, és un bé massa preuat perquè hi pugui accedir tothom. I no ja en règim de compra sinó que fins i tot de lloguer. L’economia del “totxo” ha fet molt mal donant riquesa a uns pocs i empobrint a una majoria que ha vist com els seus recursos econòmics eren cada vegada més insuficients per poder accedir a la vivenda digne que la Constitució garanteix. Les polítiques socials endegades des del govern de l’Estat i des del govern de la Generalitat de Catalunya no han tingut efectes encara per donar un tomb a aquesta situació de desequilibri. Certament el mal d’anys no és possible guarir-lo de cop i volta i caldrà més temps i més mesures socials per retornar les coses allà d’on mai no haurien d’haver sortit.
Aquests i altres aspectes cal tenir-los ben presents el proper diumenge en què tenim l’obligació cívica d’anar a votar i fer-ho a favor de la democràcia, a favor dels partits que creuen en la llibertat i que es troben lluny de la defensa de privilegis i de melangies del passat. La possibilitat d’un futur govern sota l’ègida d’un PP abocat al dogmatisme i amb un llenguatge que ratlla actituds xenòfobes, hauria de ser motiu suficient per mobilitzar a les persones que, possiblement amb raó, se senten poc animades a acudir a les urnes. Sigui com sigui, amb la nostra participació o sense ella, diumenge es procedirà a dictar sentència en relació al què han estat aquests darrers quatre anys. No ens hauríem d’autoexcloure a l’hora d’emetre el nostre dictamen en forma de vot.
Publicat a Diari de Sabadell, el 6 de març de 2008
Comentaris recents